dissabte, 30 de juny de 2007

Un globus, dos globus... 7 ferits

En sortir de la feina, i en menys de 100 metres, he pogut comprovar que la meva percepció anímica dels esdeveniments difereix força del comú dels mortals. Per començar, només travessar el Passeig de Gràcia m'he trobat amb un bon merder de gent i sirenes. Primer he pensat que seria algo de la manifestació per l'orgull gai (sortien de Plaça Universitat), però quan he vist que hi havia molts mossos i encara més ambulàncies he començat a témer una desgràcia. Però la gent del voltant semblava contenta, i no és la resposta que un s'espera davant d'una desgràcia. Però no, m'equivocava (en lo de l'esperança, no en lo de la desgràcia), ja que la majoria semblaven contents de poder ser testimonis d'un accident en el que un cotxe havia pujat a l'acera i ferit 7 vianants. Bé, contents no tots, però com a mínim sí excitats davant de tan extraordinari esdeveniment, que no dubtaven d'enregistrar en tota mena de mòbils i càmeres, o bé referir telefònicament a familiars i amics ("ooostres, tiiiia, a què no sats que acaba de passar?" li xisclava amb emoció al seu mòbil de disseny una noieta de no més de 13 anys i vestida com una puta). Se m'ha fet un nus a la panxa (ajudat pel mig litre d'orxata que ens hem fotut aquesta tarda) i he enfilat cap a Gran Via. Mentre m'esperava al semàfor, a algú de l'altra banda se li ha escapat un globus amb forma de cor, que ràpidament ha volat amunt fins fer-se ben petit i brillant. Molts dels que esperaven amb mi a què es posés verd han deixat anar un "ooohhh!" de sorpresa, i se'ls ha il·luminat un somriure d'allò més càndid mentre se'l miraven. Una parella fins i tot s'ha agafat de les mans i s'han mirat com els enamorats es miren a les pel·lícules. A mi, en canvi, se m'ha fet un altre nus a la panxa: m'ha fet pena aquell pobret cor desassistit i totalment a mans dels capricis del vent. I també la persona a qui se li hagi escapat. I fixar-me en el detall que el cordill que en penjava era molt i molt llarg.