dissabte, 23 de juny de 2007

Les joies de la família, la CIA i Northwoods

La CIA ha decidit fer públics alguns dels documents amb què es fa evident la seva relació ara fa uns anys amb activitats il·lícites de tota mena: complots per a assassinar líders estrangers ("encara que mai hem tingut èxit"), espionatge, seguiment a periodistes, robatoris, segrestos i fins i tot experiments mèdics sense coneixement dels implicats. Però tot plegat em fa mala espina, i tinc la sensació que amb la publicació d'aquestes joies de la família (nom amb què han batejat els documents ara desclassificats) només pretenen contenir la creixent malfiança de la gent envers la CIA (a propòsit, sobretot, de l'escàndol dels vols il·legals per territori europeu per a transportar presoners fins a països on poder-los torturar sense el pes de la mirada escrupolosa de la justícia). Vull dir que em temo que no ens ensenyen, ni molt menys, les millors peces del joier. En qualsevol cas, tot plegat no té cap importància. Ja fa uns anys que es van desclassificar també els papers de l'Operació Northwoods, i tampoc no va passar res. ¿Que ja sabem que el govern de Kennedy es va plantejar de fer estavellar un avió comercial sobre una gran ciutat americana per a justificar una invasió de Cuba?? No passa res. Que ja sabem que un atemptat similar ha servit per a justificar una guerra a l'Iraq de la que realment ens interessa el petroli i les inversions que se'n deriven? No passa res. Que ara ja sabrem la implicació de la CIA durant molts anys en atemptats contra la llibertat als cinc continents? Tampoc passarà res. Avui el que toca es treure's les opos i així demà poder guanyar calés i viure tranquil·lament. I, sobretot, que no vingui cap Chávez i pretengui redistribuir equitativament els recursos, és a dir, disminuir dràsticament el luxe amb què vivim la classe privilegiada europea. Bueno, d'aquest ja se n'encarregarà la CIA, també! I quan ens n'informin, igual que avui, la informació no ens farà més lliures sinó tot lo contrari: més esclaus i més còmplices de les barbaritats comeses arreu. Però pel nostre benestar, això no ho oblidéssim.