dimecres, 13 de juny de 2007

Entotsolat

Llegeixo a un parell de diaris que a l'examen de llengua catalana de la Selectivitat els han demanat què vol dir 'entotsolat'. I després ens demanem per què el jovent d'ambients plurilingües escull majoritàriament el castellà com a llengua d'expressió habitual! Aviam, no dubto que a l'examen de castellà els hauran fet un pregunta semblant sobre una paraula d'ús poc freqüent (posem per cas, 'bochinche'), però el problema és precisament aquest: mentres que l'alumne és conscient que tan 'entotsolat' com 'bochinche' són paraules poc habituals, de la part catalana és molt probable que la facin passar com una paraula ben normal i el pobre noi rebi alguna mena de sermó de l'estil que 'entotsolat' és la manera genuïna i nostrada de dir el castellà 'ensimismado' [de fet, aquesta és la impressió que em dóna també el tractament de la notícia als diaris: "el jovent no sap que no es pot dir 'ensimismat' i que cal dir 'entotsolat'"]. Al nen castellanoparlant d'ambient plurilingüe ningú li anirá a reivindicar la paraular 'bochinche' davant de catalanismes espuris com 'merdé' ; en canvi, al catalanoparlant és probable que li acabi venint un complexe d'inseguretat quan hagi d'usar el català, perquè no para de rebre pals correctius i veu que la concepció que ell té de determinades paraules no es correspon amb el que li diuen que la realitat és. I aquest és un altre dels problemes principals: que fan pasar "el que hauria de ser" com "el que és", de tal manera que el catalanoparlant real queda sovint expulsat de la realitat. Jo m'hi he trobat molt sovint, però sóc tossut i no permeto que em prohibeixen la meva catalanitat, malgrat que al llarg de la vida m'hauré trobat ja uns quants milers de vegades en situacions en què el meu interlocutor m'ha vingut a dir que jo no parlo en català ("en català no es diu 'així' sinó 'aixà'") sinó vés a saber què. En castellà, en canvi, les amonestacions no deuen arribar a la dotzena (i un parell d'elles d'uns dies que vaig ser a Salamanca), malgrat que uso habitualment (i sense avergonyir-me'n) paraules com 'terrado', 'mandra' o 'detras mío'. PS [dijous 14h]: casualment, llegeixo avui sobre una xerrada organitzada pels Negres Tempestes sobre l'ús (el desús, millor dit) del català per part dels moviments socials. En podeu veure el cartell en aquesta pàgina. Segur que hi té a veure la incompatibilitat entre el dinamisme i espontaneïtat d'aquests moviments i l'encorsetament purista a què es veu sotmès qui prova de parlar desimboltament en català. Ups, perdó, que 'encorsetament' és un barbarisme! Segons el diccionari, llegiu-hi, sisplau, 'encotillament'.