Nit de Sant Joan

Són quarts de quatre de la matinada, els petards comencen a remetre i no trigaré gaire a anar-me'n a fer nones. Fa ja moltes hores que porto taps a les orelles i, al damunt, els cascos connectats a l'ordinador. No és que em faci mal el cap, però la meva percepció auditiva fa massa estona que està sent enganyada i tinc la sensació de surar en un món a mig camí de la pantalla de l'ordinador i dels paratges onírics de la meva imaginació desbordada. Sí, m'està passant factura el visionat seguit de tants i tan variats estímuls. He vist, d'una tirada, Hostel 1, Last Days (la dels últims moments de la vida del Kurt Cobain, un conyàs) i Diario de un escándalo. I ara fa una estona que em dedico a navegar per internet sadollant les curiositats de tot tipus que m'ha provocat aquesta sessió triple i golfa: la vida de Chung Ling Soo (un mag americà que es feia passar per xinès i que només va desvelar la seva anglofonia quan li va sortir malament el truc d'aturar una bala amb les dents i va tenir que demanar ajuda... massa tard, pobret), biografies del Curt Cobain i fotos de la Cate Blanchett. Sí, és patètic però vull que sigui la seva cara de princesa la que estigui fixades a la meva retina quan em fiqui al llitet. Les seves i les de la... Darlene... la filla passota de la Roseanne ( interpretada per la Sara Gilbert). He descobert que n'estic enamorat! Bueno, ho he redescobert, perquè del que de fet me n'he adonat és que de petit m'havia agradat però mai ho havia sabut entendre o acceptar. Me n'he adonat mentre voltava i revoltava pàgines sobre sèries antigues (és que aquesta nit em poso encara més nostàlgic que l'habitual), i m'ha fet gràcia trobar (redescobrir també?) que el George Clooney era aquell jefe exigent i guaperes que tenia la Roseanne. I així, navegant per algunes pàgines en les que es parlava d'aquesta sèrie mítica, m'he fixat que la Darlene em mirava. Bueno, potser me l'he mirat jo primer, però aquestes coses al final no importen, sinó que ens hem mirat i prou. I m'han vingut records i reproduccions d'estats d'ànim d'ara fa més de 10 anys. Sí, ai las, deus del Parnàs, me l'havia estimada... I bé, com que la Nit de Sant Joan és màgica, aprofito per anar-me'n al llit amb la Cate Blanchett i amb la Darlene. No crec que els importi: aquesta és lesbiana i aquella s'ho ha fet amb un jovenet. Llàstima que ja sigui tan tard i que, ademés de màgica, aquesta sigui la nit més curta de l'any.