diumenge, 10 de juny del 2007

Veneçuela i RCTV

Fa massa dies que els mitjans van plens de notícies sobre la no-renovació de la llicència d'emissió a Radio Caracas TV. Bé, la majoria de diaris, els diaris “normals”, els de la communis opinio, parlen directament de “tancament”, amb les implicacions despòtiques que aquest matís inclou. I, malgrat que recolzo fermament el posicionament dels qui (com Rebelión) denuncien les crítiques de les democràcies capitalistes a la mesura del govern de Chávez (allò de veure només la palla a l'ull d'altri), m'entristeix de veure que tampoc entren a criticar les accions de Chávez. El paper tan patètic i servil que fan els nostres mitjans de comunicació són un bon indici de què la revolució bolivariana és una seriosa amenaça al predomini capitalista, però no és suficient per a donar per bona tota mesura del govern veneçolà, i cal criticar qualsevol indici d'amenaça a les llibertats o, fins i tot, de deriva totalitària. Què caldria fer, doncs, en aquest cas? Segons el meu parer (és a dir, el d'algú de classe mitjana europea que s'ho mira des de la còmoda distància), en primer lloc, i com ja s'ha fet, no renovar-lis la llicència, perquè no compleixen els mínims criteris exigits pel govern. Però tot seguit (i sobretot a partir de les protestes que aquesta mesura ha suscitat) concedir alguna llicència als grups opositors, perquè representen una bona part de la població i és poc exemplar deixar un grup nombrós sense canal públic. És a dir, estimular i ajudar als grups opositors per a què s'avinguin a complir els requisits governamentals de qualitat, i puguin oferir als ciutadans una visió i uns arguments diferents que els que proposa el govern. Res més enriquidor per a un país que és l'únic que pretén, avui dia, ser un exemple de veritable democràcia, llibertat i justícia.