dimarts, 30 de novembre de 2010

Un, dos, tres... botifarra de pagès!!


"La senyera ja voleia amb gran eufòria,
la tenora llença al vent son cant joiós,
recordant un gran moment de nostra història:
celebrant un 5 a 0 gloriós"

Digueu-me frívol perquè, després de més d'un parell de mesos sense escriure i amb la de coses greus que passen pel món (tambors de l'imperi a Corea, aparició prepotent i impune del Senyor X dels GAL, les filtracions de Wikileaks) i també a casa nostra (triomf contundent de la dreta a les eleccions del Principat), un servidor es digni a tornar a posar-se davant del teclat per a recordar uns versos escrits l'any 1974 pels 3 genis de Canet de Mar. 

Aviam si em recupero, però darrerament m'he vist reduït a no gaire més que això: a mandrejar mentalment i a vegetar al sofà com un iaio vençut per les circumstàncies, com si només pogués  aspirar a renegar davant del televisor i a emprar les poques energies que em vénen a dirigir-li, alçat i ferm, el dit del mig. Però quan avui m'he vist, en un bar de la Gran Via, rodejat d'una trentena de persones que també ho feien, després de cada gol, quan al televisor apareixien el Mourinho o el Cristiano Ronaldo, l'emoció ha estat tal que he excedit el meu empresonament: la botifarrada popular ha estat tan energètica que m'ha projectat a fora del meu no-fer-res, i he pensat que ja era hora de tornar a fer coses més importants.

I és per això que he decidit recuperar una de les més grans estrofes de la literatura catalana del segle XX, i amb ella, i també amb infinitat de dits d'altres culers, alçar novament el meu del mig mentre entono amb energia "l'un, dos, tres... botifarra de pagès!!".

PD: des del següents enllaç podreu veure un vídeo del Youtube (no gaire a l'altura del geni dels tres poetes, val a dir) on apareixen cantant la cançó a què faig referència (l'estrofa concreta, a partir del minut 1:00):

http://www.youtube.com/watch?v=xNIqEkzAmq0

PD2: expressió de la cultura popular, la cançó va tornar a ser enregistrada un parell d'anys més tard, i alguna de les estrofes canvia (qüestió que d'aquí a molts anys provocarà dures discussions acadèmiques i infinitat de tesis doctorals, amb la consegüent pujada del PIB):
http://www.youtube.com/watch?v=C-XeLcEl9hM

"Catalanistes, desfoguem-nos,
que ara es pot, gràcies al futbol,
cridar ben fort fins a escanyar-se:
som i serem... socis del Barça,
tant si es vol com si no es vol!"