dissabte, 28 de març de 2009

I encara uns dies més...

... perquè els burros de Vodafone es van equivocar de carrer a l'hora de donar-me l'alta de la línia, i ara m'he d'esperar uns dies més perquè el meu carrer veritable i el que s'havien pensat ells no tenen la mateixa centraleta, i han de començar el procés de bell nou. Afortunadament, el tècnic que es va passar per casa meva (Andoni?) va ser molt simpàtic, i encara que amb simpatia no s'arregla res com a mínim et deixa un bri d'esperança en la condició humana i et refrena les ganes de recórrer a les armes. Així doncs, he complert els 30 sense tenir internet a casa ni, per tant, recuperar encara els meus vells hàbits de lectura-escriptura informàtica. De moment, les cosetes del pis m'han mantingut ocupat (l'altre dia, per exemple, escapada al Bauhaus per a fer-me amb una petita barbacoa i un armari per a la terrassa), i la resta d'estones lliures les ocupo sortint a córrer, tocant la guitarra i llegint sobre paper (he acabat The Man Who Was Thursday del Chesterton i m'he posat amb l'exitosa trilogia Millennium del Larsson, que la Laura m'ha regalat en la seva versió anglesa). I, per si quedés la més mínima possibilitat d'avorrir-me, els veins m'han obsequiat avui a mig matí amb un incendi a l'escala, amb els consegüents crits, nervis, sirenes i tafaners que s'ho miraven des de l'altra acera. Serà que el dia és plujós, rúfol i m'enyoro del sol de Lanzarote, però tinc la sensació que avui les coses no van amb mi. Espero que sigui això i no que aquest distanciament tantsemenfotista tingui res a veure amb la trentena acabada d'assolir.

dissabte, 14 de març de 2009

En stand-by encara uns dies més

Ja tinc aparaulada la línia ADSL amb Vodafone (abans Tele-2), i calculo que en un parell de setmanes com a molt ja podré tornar a navegar per internet. Val a dir, però, que aquests dies m'ha provat molt bé això de deixar de llegir tantes notícies i blogs, i el fet de mantenir-me al marge d'aquest món nostre tan detestable m'ha estalviat els meus habituals maldecaps i emprenyamentes. Gairebé podria dir que al País Basc ha triomfat la democràcia, a l'Àfrica ja no hi mor ningú de gana i al català ja no l'amenaça res ni ningú. I ara encara reblaré el clau amb una setmana de vacances amb la Laura a Lanzarote, vacances que havíem planificat i reservat abans no sabéssim que hauríem d'afrontar tots els gastos de canviar de pis. Econòmicament són una mica inoportunes, però ens vindran de perles per a destensar tot l'estrès i cansament acumulat amb el trasllado. En el meu cas, a sobre, portava uns dies de molta feina a la llibreria, perquè m'encarrego de la secció de viatges i han anat arribant totes les novetats del 2009 i les campanyes de cara a la Setmana Santa. Entremig, vaig perdre el mòbil i he hagut de perdre un fotimer de minuts en botigues Orange fent cua per a recuperar el meu número (era prepagament i no havia donat les meves dades) i aconseguir un altre terminal. M'he agafat un Nokia 2680: barato, senzill, sense xorrades d'última tecnologia que no necessito i amb els menús en català. Amb tot plegat, com a mínim una setmana més sense ocupar-me d'aquest blog. Aprofiteu-ho!