divendres, 15 de juny de 2007

Encara no prou espetardat

La paraula "espetardar" no apareix als diccionaris. Però aquest cop no és a causa de l'excés de zel purista les filòlegs, sinó senzillament perquè és un mot de creació pròpia, nascut de la fusió d' "esperar" i "petard". Si m'apureu, podria arribar a trobar-li un relació amb "espatarrar", en la seva accepció d'espaordir granment (aquesta bonica definició no és meva, sinó del GDLC), però ja difícilment tinc accessos de febre filològica i me'n cansaria en dos segons. Som ja a 15 de juny i, afortunadament, no vaig gaire espetardat. Recordo altres anys en què per aquestes dates ja havia hagut de sentir un fotimer de piules pel carrer, però enguany la cosa està molt tranquil·la i encara puc mantenir en condicions el meu sistema nerviós. És clar que avui s'acaba el cole (em sembla), amb lo que també s'ha acabat per a mi això de sortir al carrer abans de dinar. Ciutadà modèlic, he aprofitat el meu últim matí sense nens sembrant la via pública de petits explosius per a anar a donar sang. En acabar, com sempre, m'han ofert sucs, pastes i... un exemplar de La Vanguardia! El setmanari El Triangle sempre ha denunciat que el diari espanyolista dels Godó pot fardar d'un número elevat de vendes a causa de tota mena de favors lamentables com ara que durant molts anys hagi estat el diari que la Generalitat repartia entre les administracions. Però trobar-te'n dues piles enormes en un banc de sang? Ben pensat, té la seva lògica, perquè te n'acaben de xuclar gairebé mig litre i el cos necessita estímuls per a crear-ne de nova... i La Vanguardia en sap, de remoure la sang! A banda de provocacions descarades com el propi titular ("El Rey reivindica que se mantenga el espíritu del 15-J"), hi ha detallets molt emprenyadors, com trobar-te el següent breu, tan breu que de poc no me'l passo, a la secció Panorama de la part Internacional: Cumbre del G-8 en Génova. La policía maltrató a los manifestantes Un jefe de la policía italiana y alto responsable de la seguridad en la cumbre del G-8 celebrada en Génova en el 2001 reconoció que los agentes maltrataron a los manifestantes antiglobalización. "Golpeaban a personas indefensas (...) Parecía una carnicería", declaró M.Fournier, vicejefe de policía de Roma, ante la corte de Génova. Alça, Manela! I aquí no ha passat res, oi? La policia i els polítics van agredir a ciutadans innocents i van mentir a l'opinió pública, però només en farem un notícia breu, què us sembla? Quina diferència amb els llargs reportatges i anàlisis que hi dedicava La Vanguardia llavors, però precisament per a denunciar que eren els manifestants (pollosos i violents, no es cansaven de repetir) els que mentien quan acusaven la policia d'haver-los agredit! Ja veig que haurem d'esperar fins el 2013 per a saber què ha passat exactament aquests dies als calabossos dels Gossos d'Esquadra... quan ja no interessi ningú, evidentment. Quin fàstic! L'última frase que apareix avui a La Vanguardia (a l'entrevista de La Contra) també té suc, en boca del director de l'International Crisis Group a l'Orient Mitjà: «la trista paradoxa és que els tres intents democràtics de Palestina, Iraq i el Líban avui són guerres». Paradoxa? El mateix tipus de paradoxa que es dóna en el llistat tenebrós de països llatinoamericans que van provar d'instaurar una política econòmica d'esquerres i van acabar a hòsties... En fi, les injustícies del món es perpetuen i no semblen tenir solució. En canvi, tinc l'esperança que la meva por als petards sí, segons em va dir un cop de sota veu la meva psicòloga ocasional: hauries de fer l'amor durant la Nit de Sant Joan. No resulta patètic que una situació d'allò més romàntica només se'm proposi com a via terapèutica? En fi, que demà serà un altre dia.

2 comentaris:

persephone ha dit...

Pot ser terapèutic sense deixar de eser romàntic...

I, bueno, si necessites voluntàries, ja saps que jo, per un amic, el que sigui...
;)

Joan Vecord ha dit...

Sí, senyora, això sí que és amistat i no les nyonyades que s'acostumen a sentir!

Ara bé, amb tots els petardos que hi ha durant la nit de Sant Joan necessitaria les grues de la Sagrada Família per a ofrenar-li l'obelisc a Eros! ;-)