Vacances (dels demés)

Aquest pobre bloc meu sembla seguir el quadre típic d'un maniacodepressiu, i després d'un mes de juny de dedicació gairebé quotidiana he caigut en un juliol de creació nul·la. Bé, el defensaré dient que la culpa és meva. I em defensaré dient que la culpa és dels horaris. Com que és estiu, a la feina mitja plantilla està de vacances, i un servidor fa de comodí per a cobrir avui a aquest i demà a l'altre ; avui matí i demà a la tarda ; avui a la secció tècnica i demà a la d'humanitats. I jo, bestiola de costums, vaig més perdut que un partit del Nàstic. I l'ordinador l'agafo poc, per a no dir gens, quan estic a casa, on prefereixo reubicar-me al corrent de la realitat ordenada a través de mitjans més directes i fàcils com son la tele o la XBox. O, senzillament, escalfo el sofà mirant per la finestra, aprofitant el progrés que ha suposat venir a viure a un entresòl que dóna al carrer. I llavors sovint aprofito per a posar-me Time on Earth, el darrer disc dels Crowded House, que com més l'escolto més m'agrada. De fet, podria sotmetre aquest pobret bloc meu a unes quantes sessions de musicoteràpia, i anar-hi penjant les traduccions de les cançons del disc. M'hi he estat divertint aquesta última quinzena: primer, com que tenia les cançons però no les lletres que venien amb el disc (visca Sant Emule, nostre patró!) provava de transcriure les lletres jo mateix, amb resultats d'allò més irregulars (i, sovint, surrealistes) ; ara, ja amb l'original a les mans, la majoria de dubtes s'han resolt, però encara tinc alguna alguna llacuna important a resoldre. Amb tot plegat, també m'estalvio de pensar què faig amb el pis, si m'hi quedo o torno a casa de mons pares. Perquè m'han tornat a trocar de l'escola aquella oferint-me la possibilitat de començar un curs de fontaneria al setembre. I hauria de decidir-me ja mateix. Ergo em posaré a transcriure la primera cançó dels Crowded.