diumenge, 22 de juliol de 2007

Harry Potter i les relíquies mortals del capitalisme

Amb la publicació del darrer llibre del Harry Potter es tornen a fer evidents les possibilitats d'internet enfront de les limitacions de la indústria editorial tradicional. A les poques hores d'aparèixer l'original en anglès ja se'n podien trobar a la xarxa traduccions prou bones al castellà (en català no n'he sabut trobar cap), mentre que les editorials (Salamandra i Empúries, respectivament) anuncien que les tindran a principis de febrer del 2008. ¡D'aquí a set mesos! Normalment es algo que justifiquen sobretot pel fet d'haver de preparar una bona traducció, que implicaria un munt d'hores per al(s) traductor(s) i un altre munt per al(s) corrector(s) ; cal afegir-hi, després, maquetadors, editors, impressors i tota la comparsa. Però sovint els resultats no són els esperats, i és així que les edicions anteriors de Salamandra i Empúries han rebut crítiques tan a nivell de traducció com a nivell d'edició. I tothom està força emprenyat d'haver d'esperar ara set mesos per a poder tenir una versió oficial traduïda que ja saben que tampoc haurà justificat tanta espera, i en conseqüència les lectures a internet es disparen i funcionen com el veritable recurs de transmissió cultural. I els seus resultats no són, ni molt menys, de poca qualitat (en qualsevol cas, la proporció entre temps invertit i qualitat final és infinitament favorable per a les edicions pirates d'internet que per a les edicions comercials de paper). Internet és el contraargument més potent que tenim avui contra el capitalisme i les seves formes. És un torpede en una de les seves línies de flotació, aquella segons la qual la competència és la base de la productivitat i de la qualitat. Internet és ple d'iniciatives fetes per pura passió, per pur amor a l'art. La gent que ara mateix està traduint Harry Potter and the Deathly Hallows no espera cap retribució econòmica, com tampoc l'esperen tants i tants autors i col·laboradors del programari lliure. L'oposició tradicional entre capitalisme i comunisme la podríem expressar avui dia entre els defensors del model Windows i els del model Linux. O, fins i tot, entre la Viquipèdia i l'Enciclopèdia Catalana. Avui dia es donen les condicions necessàries per a desvincular totalment bona part de la cultura del capital i, en certa manera, triar d'obtenir benefici econòmic per mitjà de la cultura és també, avui dia, una decisió moral. Intentar justificar els set mesos de tardança amb promeses de qualitat és una presa de pèl. El que s'està justificant, en qualsevol cas, és l'existència d'una sèrie de càrrecs i de condicions laborals imposades pel model capitalista vigent (que, alhora, justifiquen el sitema educatiu vigent, que alhora justifica...). Però un parell de persones (fans adolescents del Harry Potter) són capaços, en una sola nit, d'enviar a fer punyetes tots aquests discursos justificatoris. Qui ho hauria de dir, però la supervivència del nostre planeta podria dependre del reeiximent de totes aquestes Ordes del Fènix i de la seva sort enfront del capital mortífag. I és que la realitat sovint supera la ficció.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb el bon funcionament del comunisme intellectual. Pero ens donariem tanta pressa si ens toques escombrar els carrers? segariem a 40 graus blat per amor a l'art?

Joan Vecord ha dit...

Sincerament? Doncs no, sens dubte que no ens posaríem gaire sovint a fer feines mecàniques a 40 graus per amor a l'art! ;-)

Això són figues d'un altre paner, però considero que, per a aquests casos de feines poc atractives però fonamentals per al bon funcionament social (p.ex. recollir les escombraries, netejar els carrers, recollir fruita i un llarg etcètera) el més just seria que TOTS hi participéssim de manera regular i seguint uns torns. Com que som tanta gent, aquests serveis a la comunitat tampoc no haurien de suposar gaire estona de sacrifici setmanal, no trobes? Un dels problemes, però, és que molts dels qui prediquen les virtuts del capitalisme sempre tenen alguna excusa a mà per a no participar d'aquestes tasques, tot col·locant-se per damunt de la púrria infecta, ja sigui per llinatge de noblesa familiar, per mèrits econòmics o d'estudis.

En participar-hi, a més, tots valoraríem molt més el cost de manteniment de les coses: sabent que algun dia et tocarà de recollir-les a tu, segur que una miqueta (tampoc cal ser massa optimista) sí que es reduirà el nombre de llaunes, gots i ampolles deixats a la bona de déu a places i carrers després d'una nit de juerga ; o les cigarretes llençades des de la finestreta d'un BMW d'última generació. Perquè un dels principis més vergonyants dels nostres dies és aquell segons el qual pots tenir la completa seguretat que sempre hi haurà algú "poc qualificat" darrere teu que es veurà forçat a netejar la teva merda per a sobreviure.

Segar a 40 graus no serà per a amor a l'art, però hauríem d'esperar que fos per un mínim de dignitat ciutadana i per la bona salut de l'ens social en què vivim.