diumenge, 22 de juliol de 2007

De monarquies, polítics a sou i d'altres tiranies

A propòsit de l'afer contra El Jueves, és important considerar que la fiscalia va actuar totalment d'acord amb la llei, ja que van considerar que es cometia el delicte descrit a l'article 490.3 del Codi Penal (el de les injúries a la Corona). Per començar, és una llàstima que no mostrin sempre la mateixa diligència a l'hora d'aplicar la Llei, perquè no van fer res quan el passat 18 de Juliol es van manifestar alguns feixistes exhibint símbols franquistes (i això està tipificat com a delicte a l'article 607.2). Però, sobretot, l'existència dins del Codi Penal d'una sèrie d'articles que privilegien uns pocs per damunt de la resta deslegitima de soca-rel el que hauria de ser un dels pilars de l'Estat de Dret. En conseqüència, un té la sensació que no és que les lleis siguin justes o injustes (és a dir, el problema no és si és just o no que segrestin El Jueves), sinó que senzillament aquestes lleis no tenen un mínim de credibilitat i és irrellevant apel·lar a la Justícia sota unes condicions què la justícia ja ha estat desterrada de base. Les lleis espanyoles (i la de tots aquells països amb monarquies) no tenen les condicions mínimes necessàries per a ser considerades com a expressió del Dret Universal. I, en aquest sentit, és important la diferència (i significatiu el tractament diferent que se n'ha fet) entre l'atac a la llibertat d'expressió que ha suposat lo d'El Jueves i l'atac a la llibertat d'expressió que va suposar la no renovació de la llicència a la televisió veneçolana RCTV: aquest era per defensar el govern (dipositari de la sobirania popular), mentre que aquell per a defensar una monarquia (negació de la sobirania popular). Però l'alternativa a la monarquia i a d'altres jerarquies imposades per la força de la tradició (i totes les seves injustícies), és a dir, aquelles posicions de poder que haurien de representar el poble (del qual emanen) amb la força de la raó, no ofereixen el seva expressió real una alternativa gaire encoratjadora per a la desaparició de privilegis. Per a posar un exemple recent, el 90% dels alcaldes de províncies espanyoles s'han apujat el sou. De la tirania tradicional, sostinguda per la divinitat, passem a la tirania democràtica, sostinguda pel capital. Però, igual que sempre (igual que Franco, per exemple), la majoria dels nous tirans segueixen morint tranquil·lament al seu llit, com Polanco. PS1: quedi clar que no defenso cap atac a la llibertat d'expressió, tampoc el de Chávez a RCTV. El problema no és que existeixin idees perilloses o injustes, sinó condicions en què hi hagi gent disposada a seguir-les. Un bon exemple el tinc en el món del llibre, en el que està prohibida la venda o distribució del Mein Kampf. M'oposo totalment a aquesta prohibició. El problema no és el que diu aquest llibre (ans al contrari: hi ha pocs exemples més clars de la barbaritat que suposa el nazisme), sinó que algú pugui apropiar-se'n les idees. I prohibint-lo no aconsegueixen, com suposo pretenen, evitar que la gent el pugui llegir: cada cop que em ve a la llibreria algun adolescent demanant-me'l i li he de dir que no l'hi puc aconseguir, m'espanto de pensar que la seva curiositat només la podrà sadollar a la llibreria Europa o a alguna pàgina web feixista, on tindrà accés a noves i pitjors informacions. A més, prohibir alguna idea perquè és perillosa és pressuposar que la gent és idiota i incapaç de discernir amb criteri, i aquesta no pot ser la postura de cap govern envers els seus ciutadans. Per acabar, prohibint-la li donen una aura de misteri que la fa més atractiva ; i encara ho resultarà més si és exposada amb intel·ligència i reforçada des de postures de resistència i conspiració social. La prohibició afavoreix un còctel que pot resultar explosiu per a moltes ments sensibles i desenganyades per la realitat que ens envolta, de la que (amb motius) desconfien. PS2: en relació amb l'anterior, l'objectiu del segrest dels exemplars d'El Jueves no era minimitzar la propagació d'una injúria, doncs era evident que amb aquesta mesura s'aconseguiria just el contrari i se'n vendrien tots els exemplars (i ni tan sols els funcionaris de l'Estat Espanyol són tan ximples). Es tractava d'un avís, d'una advertència, de fomentar la por a expressar determinades idees. Més forta que la censura punitiva (que genera oposició) és l'autocensura (que genera sometiment).