diumenge, 29 de juliol de 2007

Bicing, per fi

Després de 4 mesos de tenir el carnet de Bicing dormint a la cartera, ahir finalment vaig poder fer-lo servir per primera vegada. He de dir que, com que normalment ja vaig amb la meva pròpia bici plegable (com a mínim, per a anar i tornar de la feina), les ocasions en què havia necessitat del Bicing havien estat escasses, però sempre infructuoses: o bé la terminal no funcionava, o bé no hi havia cap bicicleta disponible, etc. Però ahir nit (sobre quarts de tres) vaig poder-ne agafar una a Plaça Universitat i deixar-la a l'Escola Industrial, de tal manera que el que haurien estat 20 minuts a peu, cansat i sense un bri d'aire a l'ambient van esdevenir 5 minuts, animats i amb la frescor del ventet a la cara. Vaig arribar a casa fresc com una rosa (tot i que la xafogor em va fer començar a suar de seguit), i tinc el pressentiment de què si hi hagués arribat a peu ho hauria fet molestament suat i mig marejat encara per l'hora que m'havia passat dins d'un bar al Raval. Ara feia molt de temps que no sortia de nit, i seguiré fent-ho al mateix ritme que fins ara, perquè gairebé no li trobo cap atractiu: et gastes una pasta, et vernisses amb una capa gruixuda de suor i nicotina i, sobretot, has de suportar les cares (hostiables) i les converses (insufribles) de tant de guai i modernet que corre lliure per la ciutat. Em va tornar a sobrevenir aquella sensació de pertànyer a una generació perduda i desaprofitada, però d'allò més encantada d'haver-se conegut. Afortunadament, abans havíem anat a sopar a un bufet japonès uns pocs amics de la universitat, a celebrar que un d'ells s'ha tret les opos de llatí. Malgrat l'evisceralitat que em provoca el tema de les opos, m'alegro de comprovar que l'amistat està per damunt d'aquestes coses. Si mai se n'haurà de ressentir no serà per divergències en el pla teòric, sinó perquè la pràctica quotidiana ens haurà separat irreparablement fins a distàncies tals que les converses còmodes i agradables que defineixen una amistat seran impossibles. I jo encara jugo al seu terreny. Seré una ovella descarriada que mira més enllà de les muntanyes de Filologia, però encara pasto als mateixos camps. PS: casualment, avui a Vilaweb parlen d'un sistema de cotxes plegables semblant al Bincing. Interessant, però... per a quan? I d'on treuríem l'espai per a posar-ne estacions?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Joan, just came by to make use of your generous Crowded House lyrics again. I agree, any place or time is good for talking about them! I am looking forward to seeing them in concert next month, after having seen Split Enz twenty-odd years ago.

If you would like to, please feel free to email me at tallonmj@yahoo.ca anytime. You know English so well, it is very impressive. I am very frustrated at my lack of Catalan now, as I have just enough Spanish and French to gain a sense of what your blog entries are saying, and I am fascinated! Am now going to read about Barcelona's Bicing success.

Take care, and thanks again for the lyrics. MJ