Bilingüisme ciudadano

Fa pocs dies ens ha arribat a la llibreria "El català perseguit", un recull a càrrec de David Pagès d'atacs i disbarats contra la llengua catalana. A internet hi tenen un pàgina en la que pots deixar una experiència viscuda en la que t'has sentit discriminat, atacat o insultat pel fet d'usar el català. Acabo d'enviar-lis el que em va passar dijous: Treballo en una llibreria. Fa un parell de dies va venir-nos un senyor demanant el darrer llibre apologètic del partit Ciudadanos de Cataluña. Se'm va adreçar en castellà, i jo vaig respondre-li en català. Al cap d'una estona, suposo que fart de la meva "mala educació", em va demanar (en castellà) com era que no em donava la gana d'atendre'l en castellà, si la Catalunya real era una societat bilingüe (sic). Li vaig replicar que, en primer lloc, a Catalunya es parlen moltes més llengües que no pas dues, i tot seguit vaig mostrar-li la meva indignació per la seva concepció del que és el bilingüisme. Vaig provar d'argumentar-li que el bilingüisme ideal seria aquell en què cadascun dels interlocutors parla lliurement en la seva llengua i l'altre l'entén, però el senyor va donar-me l'esquena i va començar a allunyar-se. Abans de desaparèixer, a l'estil dels millors Western, va tornar a girar-se i m'amenaçà (en castellà): "això se us acaba ; el vostre oasi té els dies comptats".