Com ens enganyem (Joan Garcia del Muro)

Com ens enganyem.

Joan Garcia del Muro. Ed. Bromera. 2007.

Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta.

197 pàg. 18,50€

ISBN: 978-84-9824-200-3

És un llibre recomenable, de fàcil lectura i no gaire llarg. La tesi principal és que la cultura actual afavoreix l'autoengany, una ceguesa voluntària que ens porta “no a denunciar les injustícies, sinó a minimitzar-les ; no a intervenir decididament en la defensa de la dignitat humana [...], sinó a mirar cap a un altre costat”. Malauradament, no em queda gaire clar quina en seria la causa (tot i que l'autor fa contínues referències a l'excessiva distància que ha adquirit la cultura respecte de la realitat) ni, encara menys, he estat capaç de trobar solucions a l'autoengany que es denuncia. En canvi, el llibre destaca a l'hora de donar exemples i símptomes d'aquesta ceguesa, de tal manera que al final fins i tot els més escèptics n'hauran quedat convençuts.

De fet, el que m'ha interessat especialment ha estat la seva segona meitat, un catàleg (involuntari?) de les grans barbaritats que ens han assotat aquesta darrera dècada, un recordatori necessari per a provar d'esquerdar una miqueta més aquest còmode i despreocupat anar fent que caracteritza els nostres temps. No cal oblidar que en acceptar els models de la nostra ordenada vida quotidiana estem legitimant [l'acció dels nostres governs davant de] el genocidi de Rwanda, els autobusos de la mort del Sàhara, les tortures d'Abu Grahib, els vols de la CIA per Europa, etc.

Trobo que l'autor fa massa incís en el paper que hauria de tenir l'intel·lecte (i la intel·lectualitat) en la superació d'aquesta ceguesa moral. Com si tot fos qüestió d'opinió, com si tot s'arreglés amb la creació d'un àmbit de consciència dels mals de la societat ; com si no hi tingués res a veure la inèrcia político econòmica en què ens movem ; com si això no ens passés ja a tots nosaltres, que ens adonem del mal però ens sabem incapaços de res des de la nostra petita part de l'engranatge. L'autor critica més d'un cop la separació excessiva del món de les idees (cultura, intel·lectuals, dirigents) respecte de la realitat, però el seu propi discurs peca del mateix defecte, en no considerar l'àmbit real de vida de les persones (o, fins i tot, dels organismes internacionals), limitat a coses concretes i properes, i totalment incapacitat per a incidir el més mínim en aquestes atrocitats. [És més: ens resulta impossible de concebre, d'imaginar-nos (que diria l'Alba Rico), què signifiquen aquestes atrocitats]. Per a combatre-les, i d'això no se'n diu res al llibre, calen accions, cal materialitat. Garcia del Muro, en canvi, ho deixa tot a les mans de la consciència: si tots ens curéssim d'aquesta ceguesa (sembla dir-nos), si tots veiéssim realment el que està passant, hi posaríem solució. Però jo dubto que la majoria de nosaltres no haguem estat en cap moment capaços d'adonar-nos-en. El problema no és la ceguesa, és sobretot la impossibilitat material de fer-hi res des de la nostra rutina, des de la nostra inèrcia. Fet i fet, la ceguesa no és el problema, és la solució: és la única possibilitat que tenim de seguir vivint amb certes garanties i comoditats.

--Recull de textos 1 de 2: prem aquí per a accedir-hi.
--Recull de textos 2 de 2: prem aquí per a accedir-hi.