La mort d'innocents

El vergonyós assassinat per part d'ETA d'Isaías Carrasco, ex-regidor socialista d'Arrasate, ha tornat a omplir els mitjans de comunicació de referències i reflexions al voltant del terrorisme. La mort d'un innocent fa trontollar, i amb raó, els fonaments de la societat en què vivim, i amb la mateixa raó ens recrema les entranyes amb els focs de la ràbia, l'ira, la impotència o la desesperació. Però el repugnant assassinat d'ETA, i la reacció que en general se n'ha tingut, posa també de manifest que no estem en condicions de redreçar aquells fonaments, o que, en qualsevol cas, no n'hi ha prou amb provar de redreçar-los a base de representacions d'afectada democràcia i la pompa massificada i silenciosa dels actes reprovatoris que s'han dut a terme aquesta tarda a resultes de l'atemptat. Els nostres fonaments estan podrits. La democràcia i la decència no s'han de treure a passejar en ocasions assenyalades, sinó que cal exercir-les cada dia; i menys encara han d'anar a remolc dels qui hi atempten directament. Però dissortadament no volem saber què és la democràcia, i ja hem oblidat què era la decència. L'atemptat d'avui ha vingut a destruir una mica més el poc que ens en queda, i diumenge que ve la gent anirà més convençuda encara a enfortir els qui defensen la Llei de Partits i tot aquell seguit de mesures que insulten i impossibiliten l'estat de Dret democràtic. I és també trist de comprovar com aquestes mateixes persones que —amb tota la raó del món— avui s'enfurismen i desesperen en nom de les coses més sagrades, porten tota la setmana llegint als diaris amb total indiferència i sense sentir-se ni ultratjats ni amenaçats la mort de molts altres innocents. Han mort innocents a Gaza, n'han mort també a Jerusalem, a Bagdad, a la selva equatoriana, i a la gent se li'n fot. ¿A què doncs ara tants d'escarafalls? ¿Realment pensen que serveix de res, que pot solucionar alguna cosa, que aporta alguna esperança real de canvi, sortir avui als carrers quan portem tota la setmana enterrant innocents? Més aviat al contrari, aquests mecanismes discriminatoris reforcen la destrucció de la democràcia i de l'estat de dret. És un molt bon símptoma que davant d'un acte tan salvatge i innoble com l'assassinat avui de l'Isaías Carrasco la gent s'alci i s'indigni i reclami decència i justícia. Però serà molt mal símptoma quan demà tornin a seure i a resignar-se i a callar davant les indecències i les injustícies. Perquè demà, i l'altre i l'altre seguiran havent-hi morts innocents. I així serà mentre no canviem aquesta dinàmica en què estem immersos (i a la que diumenge, en certa manera, retem homenatge) o ja no quedi cap home sobre la faç de la terra.