Invitació al pessimisme 1: matances

(1) Avui 16 de març es compleixen 40 anys de la massacre de My Lai, en la que uns 400 civils (la majoria dones i nens) van morir esclafats per un atac despietat i salvatge de les tropes estatunitenques durant la Guerra del Vietnam. L'atac va ser premeditat, l'ordre va ser "kill everything"(mateu-ho tot), i van haver-hi nombrosos exemples de bogeria, prepotència i sadisme per part dels atacants. Tot un exemple dels excessos i brutalitats de què és capaç l'ésser humà, que per una banda (i afortunadament) van poder ser documentats, testimoniats i denunciats, però per una altra (i malauradament) han estat justificats, compresos i excusats per molta gent.

(2) Demà 17 de març s'acaba l'ultimàtum que els tibetans han rebut per part de les autoritats xineses per a què abandonin les protestes. Els tancs ja estan entrant a la capital, Lhasa, i encerclant els grups de manifestants. El Dalai Lama tem una matança (i els xinesos en són tots uns experts: només cal recordar ara fa 19 anys la repressió contra els estudiants a la plaça Tiananmen). ¿Afectarà tot plegat els Jocs Olímpics que s'han de celebrar a Pequin? Vés a saber, hi ha massa peles en joc, i hi ha el trist precedent dels Jocs de Barcelona 92, amb la repressió i tortura de molts independentistes catalans (hi ha un llibre que en parla, i també pàgines a internet). Els fets són incomparables, ho sé, però només en qüestió de grau: es comença torturant 200 persones, se segueix matant-ne algunes... i després?

(3) Avui fa 70 anys començaven els pitjors bombardejos sobre la ciutat de Barcelona. Durant 3 dies, i cada 3 hores segons la precisió feixista italiana, el cel venia carregat de mort, i mil persones van ser assassinades al llarg dels 12 atacs i 41 hores que va durar aquell infern. No era el primer atac indiscriminat contra civils (ja hi havia hagut, per exemple, Gernika), però sí contra una gran ciutat. Els militars li acabarien agafant el gust a aquesta atrocitat, i els bombardejos aeris sobre població civil esdevindrien un recurs habitual (només cal mencionar, durant la II Guerra Mundial, els blitz nazis sobre Anglaterra, la bomba d'Hiroshima o la carnisseria sobre Dresde; però després tindrem Corea, Vietnam o, més recentment, Iraq o Palestina). Especialment sagnant va ser la bomba que va impactar contra un camió carregat d'explosius a la Gran Via amb el carrer Balmes. Aquí a casa mons pares (a uns 800 metres de l'impacte!), tots els vidres van saltar pels aires i moltes canonades van rebentar. Ara se n'ha publicat un llibre i se'n fa una exposició al metro d'Universitat. També hi ha aquesta pàgina web.