No els matem (de fam), es moren (de SIDA)

Gràcies a l'Ana(bel), la reportera freelance per terres andines, ens assabentem de què "l'OMS ha alertat sobre les dificultats que estan enfrontant les persones afectades pel VIH/SIDA a causa de la falta d'aliments generada per l'augment dels preus en el mercat internacional (concretament, a Lesotho i Swazilàndia). La carestia està obligant-los a interrompre els tractaments amb antiretrovirals que no poden subministrar-se sense menjar". Jugada rodona: d'una banda es redueix encara més la participació que tenen els negres indesitjables en l'augment de població mundial; i de l'altra ens rentem la nostra consciència homicida en carregar a les víctimes el pes de la seva destrucció: ja no moren perquè les nostres polítiques neoliberals del Banc Mundial i l'FMI hagin provocat una catàstrofe alimentària amb la crisi dels cereals, sinó perquè aquests negrates de merda cada vegada són més porcs i degenerats i augmenten els casos de SIDA. [Nota de l'autor: l'estil és indirecte, eh? vull dir que els epítets no són meus sinó que els atribueixo a aquells que denuncio: la gent de mentalitat prototípicament masculina, blanca, catòlica, capitalista i colonial]. Però les relacions entre fam i SIDA no són noves, sinó que en certa manera responen al model neoliberal, com ja explicava aquest contundent article de l'any 2005: el modelo neoliberal en los tiempos del SIDA.