La banalitat del mal: Karadzic i nosaltres

L'entrada d'avui me la motiva la lectura de l'article del Carlos Nadal publicat a La Vanguardia ("Karadzic i la banalitat del mal", però l'haureu de llegir complet aquí perquè la Vanguardia és de pagament). Article que m'ha fet ràbia principalment per dos motius: (1) Els mitjans de comunicació no paren de demonitzar Radovan Karadzic, de tal manera que els seus crims horribles queden vernissats amb una aureola que els distingeix de la resta de crims horribles comesos durant les guerres dels Balcans. Com deiem fa uns dies, Karadzic ha esdevingut sinònim de maldat, mentre que Thaçi ho és de demòcrata (malgrat que la fiscal que va portar el cas contra Milosevic hagi escrit fa no gaire un llibre en què denuncia les implicacions de l'actual líder kosovar en el tràfic d'òrgans). D'altra banda, però, el concepte encunyat per Hannah Arendt de banalitat del mal fa referència a què la gran majoria de criminals són persones normals i no pas sàdics o pertorbats mentals ("banality", en anglès, significa més aviat "normalitat" que no pas "trivialitat", com se l'acostuma a interpretar). En què quedem, doncs? Karadzic representa la banalitat del mal o just el contrari? No serien millors representants d'aquesta banalitat tots els criminals que a dia d'avui segueixen vivint amb normalitat i amb el carnet de demòcrates a la butxaca? I, d'altra banda, ¿que potser no va col·laborar el mateix Carlos Nadal a "banalitzar" el franquisme, ja que va decidir viure "en normalitat" sota un dictadura en lloc d'enfrontar-s'hi? ¿Que potser no va decidir exercir de periodista a La Vanguardia mentre Franco encara vivia, sense criticar-lo ni oposar-s'hi? Així és com es banalitza el mal, i no quan uns quants serbis mostren la seva indignació per la detenció del seu antic líder. (2) A sobre, i sense proposar-s'ho, Carlos Nadal ens demostra quin és el veritable mal banalitzat dels nostres temps: el capitalisme. Així, per exemple, afirma que "a Sarajevo l'any 1914 va començar el drama sense precedents de les més desalmades venjances identitàries i ideològiques en dues guerres d'abast total". És a dir, s'ometen totalment (es banalitzen) les causes econòmiques que van provocar el conflicte, com si no hi hagués tingut res a veure l'interès de les grans potències capitalistes d'assegurar-se els nous mercats i l'abastiment des de les colònies. Més tard, escriu a propòsit dels Balcans que "resulta encara més inexplicable que la gent acceptés per identificació patriòtica, i fins i tot amb eufòria, que reivindicar el ser serbi, croata, bosni-croata o bosni-musulmà justifiqués tota mena de d'abusos, assassinats, tortures, evacuacions forçades i destrucció de béns". És a dir, per al senyor Nadal, els excessos i injustícies del món es produeixen encara avui "per causes de raça, de religió, per obsessions fanàtiques de tipus nacionalista o en raó de l'obtenció o l'exercici del poder". Cap menció a l'economia, tot i que la majoria d'abusos, assassinats, tortures i etc. s'hagin comès i se segueixen cometent sota els seus designis. Malgrat que mai en la història ha mort tanta gent com s'està morint avui dia a causa de la fam (fruit de les polítiques neoliberals de l'FMI i l'OMC), a Occident seguim vivint amb tota normalitat. Tots tenim les nostres nòmines en grans corporacions financeres, tots col·laborem en el manteniment d'aquest mercat mundial de l'horror, però tots vivim tranquil·lament i amb la consciència ben tranquil·la. Mai s'havia banalitzat tant el mal. [PS (21:20h): Acabo d'enterar-me que aquesta setmana ha mort el croat Dinko Sakic, cap del camp de concentració de Jasenovic durant la Segona Guerra Mundial. En uns dies en què els mitjans de comunicació s'entesten en seguir demonitzant només els serbis, l'atzar sembla voler-los-hi posar una mica més difícil traient a la llum noms de criminals croats. A Croàcia, aliada de Hitler, hi va haver fins a 40 camps de concentració, però el de Jasenovic va ser conegut com "l'Auschwitz dels Balcans", ja que hi van morir entre 100 mil i 700 mil persones (la majoria serbis, jueus, gitanos i croats antifeixistes). Se'l va considerar com el tercer camp de concentració més important, i va ser famós per la seva excessiva crueltat a l'hora de torturar i assassinar. El tal Sakic va viure tranquil·lament a l'Argentina (sense ni tan sols ocultar el seu nom!) fins l'any 1998, quan se'l va extraditar a Croàcia després de què en una entrevista confirmés que ell havia dirigit el camp de Jasenovic].