Els comentaris que fa un parell de posts em va deixar un tal Xisco (ens coneixem?) han provocat que ara també visiti quasi cada dia la pàgina web de la Pilar Rahola. Abans que la meva salut mental no se'n ressenteixi, he pogut trobar en el seu penúltim article ("Del rojo Ken a la bomba rubia") l'altre motiu principal que em fa definir la Rahola com a pijoprogressista: la seva oposició a la revolució bolivariana de Chávez. En aquest article, concretament, la titlla d'esquerra llunàtica, mentre que les propostes d'aquesta senyora no van gaire més enllà de la bona gestió dels problemes i de l'assoliment d'uns bons resultats electorals. I algú que defensa això i alhora que la Humanitat pot progressar sense haver de repartir la riquesa i ni renunciar als privilegis de què gaudim les classes afavorides és, al meu entendre, dificilment catalogable com d'esquerres. Bé, l'etiqueta de pijoprogre i el barri de Gràcia estan precisament per a salvar aquesta dificultat....
Però avui volia tornar al tema Israel-Palestina i parlar d'un altre escrit de la Rahola (ara mateix, l'últim al seu blog), on es fa ressó de la notícia (publicada a l'E-no
tícies) de què el Consell de la Joventut de Barcelona ha convidat la Leila Khaled a unes jornades de solidaritat amb el seu poble. Alguns apunts:
(1) La Rahola ho troba escandalós, perquè se celebra el 60è aniversari de la creació de l'Estat d'Israel (llegiu-ne aquí l'article que li dedica la Wikipedia, i aquí l'escrit de la declaració oficial). Però oblida o omet (no sé què seria pitjor) que també se celebra (per part dels àrabs, però és l'altra cara de la mateixa moneda!) el 60è aniversari de la Nakba ("el desastre", "la catàstrofe", "el cataclisme"), l'èxode forçat de centenars de milers de palestins de les seves terres. I, és clar, dins dels seus arguments victimistes habituals és lògic que interpreti l'esdeveniment com una provocació i un insult a la commemoració (festiva) israeliana, en lloc d'acceptar que s'està convidant a la Leila Khaled per a commemorar (tristament) i protestar per la Nakba.
(2) Tant la Rahola com l'E-notícies destaquen el vessant armat (o terrorista, com diuen ells, afegint-hi ja un matís de posicionament moral) de la Leila Khaled, però podrien haver titulat que la convidada és diputada del Consell Nacional Palestí (el seu Parlament, per a entendre'ns) o que és la presidenta de la Unió General de Dones Palestines.
(3) Em sorprèn (bé, ja m'enteneu) aquesta acceptació per part de la Rahola del joc d'etiquetes amb què la dreta cataloga els que fan ús de la força armada, venint com ve de l'ERC de l'època de la dissolució de Terra Lliure. O cada cop que parla dels seus antics companys de partit i actuals càrrecs polítics importants s'hi refereix com a l'exterrorista Xavier Vendrell i l'exterrorista Jaume Renyer?
(4) Finalment, i malgrat que ja sé que no són indicatius de res ni molt menys demostradors de cap cosa, alguns dels participants habituals en els comentaris del blog de la Rahola supuren un odi essencial i un prejudici racista contra els àrabs que espanta (i decep, venint de jueus, que haurien de saber més que ningú els perills que això comporta). Només en els comentaris de l'entrada d'avui, se'ls tracta de "males herbes", "víbores", "malaltia", "delinqüents", "energúmens" i que "si ataquen, cal esclafar-los".
Per tot plegat no m'agrada la Rahola. Trobo bé que denunciï crims i desmunti prejudicis contra Israel, però que ho faci amb totes les cartes damunt la taula i que concedeixi també el benefici de la raó als Palestins. Però sem
bla més entestada en voler demostrar que el món està dividit allí més que a cap altre lloc entre bons i dolents; entre l'última esperança del model occidental de civilització i l'eterna envestida bàrbara. I malgrat que té raó en denunciar que molts occidentals anticapitalistes acaben per sobrecompensació posant-se del costat d'altres enemics del model occidental vigent que són tan o més perillosos que el capitalisme mateix, ella també sobrecompensa cap a l'altra banda i acaba excusant i defensant les atrocitats de l'Estat d'Israel. I en la perpetuació d'aquesta batalla entre civilitzacions, com en tantes altres coses, li està fent el joc a la dreta més rància.
Però avui volia tornar al tema Israel-Palestina i parlar d'un altre escrit de la Rahola (ara mateix, l'últim al seu blog), on es fa ressó de la notícia (publicada a l'E-no
tícies) de què el Consell de la Joventut de Barcelona ha convidat la Leila Khaled a unes jornades de solidaritat amb el seu poble. Alguns apunts:(1) La Rahola ho troba escandalós, perquè se celebra el 60è aniversari de la creació de l'Estat d'Israel (llegiu-ne aquí l'article que li dedica la Wikipedia, i aquí l'escrit de la declaració oficial). Però oblida o omet (no sé què seria pitjor) que també se celebra (per part dels àrabs, però és l'altra cara de la mateixa moneda!) el 60è aniversari de la Nakba ("el desastre", "la catàstrofe", "el cataclisme"), l'èxode forçat de centenars de milers de palestins de les seves terres. I, és clar, dins dels seus arguments victimistes habituals és lògic que interpreti l'esdeveniment com una provocació i un insult a la commemoració (festiva) israeliana, en lloc d'acceptar que s'està convidant a la Leila Khaled per a commemorar (tristament) i protestar per la Nakba.
(2) Tant la Rahola com l'E-notícies destaquen el vessant armat (o terrorista, com diuen ells, afegint-hi ja un matís de posicionament moral) de la Leila Khaled, però podrien haver titulat que la convidada és diputada del Consell Nacional Palestí (el seu Parlament, per a entendre'ns) o que és la presidenta de la Unió General de Dones Palestines.
(3) Em sorprèn (bé, ja m'enteneu) aquesta acceptació per part de la Rahola del joc d'etiquetes amb què la dreta cataloga els que fan ús de la força armada, venint com ve de l'ERC de l'època de la dissolució de Terra Lliure. O cada cop que parla dels seus antics companys de partit i actuals càrrecs polítics importants s'hi refereix com a l'exterrorista Xavier Vendrell i l'exterrorista Jaume Renyer?
(4) Finalment, i malgrat que ja sé que no són indicatius de res ni molt menys demostradors de cap cosa, alguns dels participants habituals en els comentaris del blog de la Rahola supuren un odi essencial i un prejudici racista contra els àrabs que espanta (i decep, venint de jueus, que haurien de saber més que ningú els perills que això comporta). Només en els comentaris de l'entrada d'avui, se'ls tracta de "males herbes", "víbores", "malaltia", "delinqüents", "energúmens" i que "si ataquen, cal esclafar-los".
Per tot plegat no m'agrada la Rahola. Trobo bé que denunciï crims i desmunti prejudicis contra Israel, però que ho faci amb totes les cartes damunt la taula i que concedeixi també el benefici de la raó als Palestins. Però sem
bla més entestada en voler demostrar que el món està dividit allí més que a cap altre lloc entre bons i dolents; entre l'última esperança del model occidental de civilització i l'eterna envestida bàrbara. I malgrat que té raó en denunciar que molts occidentals anticapitalistes acaben per sobrecompensació posant-se del costat d'altres enemics del model occidental vigent que són tan o més perillosos que el capitalisme mateix, ella també sobrecompensa cap a l'altra banda i acaba excusant i defensant les atrocitats de l'Estat d'Israel. I en la perpetuació d'aquesta batalla entre civilitzacions, com en tantes altres coses, li està fent el joc a la dreta més rància.
10 comentaris:
Ivan, no cal flagelar-se llegint a Rahola, és una sionista malalta.
Em sembla que l´única cosa que està malalta es aquesta pàgina. Considerar que algú que defensa posar bombes en un autobus o en una escola, com la Leila es una heroina, i que algú que presideix un país inmensament ric, defensa Iran y té el seu poble en la miseria, com Chavez, es un referent, és que està ben malalt. Quan més us llegeixo, més m´agrada la Rahola
Jofre,
(1) Jo no he considerat en cap moment que la Leila Khaled sigui una heroïna.
(2) Perquè suposo que et refereixes a la Leila Khaled quan dius lo de "posar bombes en un autobús o en una escola", oi? Fins on jo sé, ella mai no ha donat suport a aquesta mena d'accions, i sempre ha defensat la integritat dels innocents implicats en les accions en què participava (principalment, segrest d'avions). Però vaja, que està molt bé posar-los tots en una mateix sac i no haver de pensar gaire, veritat? Tu deus ser dels que pensen que a tots els bascos els fa deler de lligar polítics a un arbre i fotre'ls un tret al cap, oi que sí?
(3) Posats a comptar nens, civils i innocents morts, no penses que l'Estat d'Israel hi té també les mans tacades? Doncs segons la teva argumentació, la Rahola i tots aquells que celebren el 60è aniversari d'Israel també estarien malalts, oi?
(4) Lo de Veneçuela i la misèria sí que és un bon acudit, Jofre. El país segueix sent tan ric (o tan miserable) com fa uns anys, però senzillament s'està repartint la riquesa entre el poble i s'estan escurçant les diferències entre els rics i els pobres, i això es tradueix en pèrdua de poder adquisitiu de la classe mitjana (que de mitjana res, en el fons és privilegiada en una país amb 30 milions d'habitants). Si Chávez té el seu poble en la misèria serà perquè Veneçuela és un país pobre, i els qui mentien eren els indicadors del Banc Mundial o l'FMI i els seus criteris basats en petroli, préstecs i demés romanços. I aquí és on se us veu el llautó als pijoprogres: ser d'esquerres està bé mentre no jo no hagi de renunciar a res del que tinc.
(5) Pots estar més o menys d'acord amb les polítiques i maneres del Chávez (en el meu cas, no t'enganyis, tampoc em desperta massa simpaties), però sí que trobo que ha de ser un referent per als qui ens considerem d'esquerres. Un referent, sobretot, a corregir allò on ho està fent malament, però ara mateix és l'única democràcia del món que està intentant un projecte d'esquerres i fonamentat en l'estat de dret il·lustrat. És una empresa titànica i és molt fàcil cagar-la (com l'està cagant en alguns aspectes), però és que l'hem deixat sol. Més vergonyosa trobo la nostra submissió política, simbòlicament a una monarquia i fàcticament als interessos del capital. O no?
(6) "Quan més us llegeixo, més m'agrada la Rahola". D'això es tracta, amic. Finalment ens entenem en alguna cosa.
«Negociar no sirve, la ocupación sólo se termina con lucha armada". Declaraciones de Leila el dia 8 a El Comercio d´Asturias. Lluita armada què vol dir? Que envien floretes o envien bombes als autobusos i a les escoles? Respecte a Veneçuela, la denúncia de que hi ha mes pobresa ara, amb Chavez, tot i la riquesa dle país, i que el tipus s´està enriquint espectacularment, no és meva. Ni crec que sigui de la Rahola. Es una denúncia de moltes organitzacions sudamericanes. Em sembla que toques campanes i no coneixes la música.
Jofre,
veig que no acabes de saber llegir (per incapacitat o per mala intenció, això ja no ho sé), i em puc fer una idea més clara de com has assolit determinades postures. Si ets incapaç de discernir un espai intermedi entre obsequiar l'ocupant amb floretes i l'assassinat de nens innocents, és que tens un problema greu d'interpretació de la realitat (i m'espanto de pensar que apliquis els mateixos esquemes maximalistes a d'altres aspectes de la vida). Com sempre, resulta molt còmode encabir-ho tot en un mateix sac, però la història va plena de respostes armades populars i aquestes són plenes de matisos. Si vols dos exemples propers, tens la resposta popular a l'alçament militar del 36 (hi va haver de tot, i no tothom va ser l'angelet heroic que volen pintar els uns ni els rojos devoradors de nens que volen pintar els altres), i també ETA, on no tots són els fills de puta que maten innocents, sinó que hi ha també qui defensa la lluita armada dirigida exclusivament contra els soldats i símbols de l'enemic.
Respecte del Chávez, concreta'm què vols dir amb "riquesa", perquè desconfio dels indicadors capitalistes. Per exemple, si hem de valorar un país pels índex de producció, Catalunya (i l'occident en general) està abocada a un horitzó desastrós si vol seguir sent rica a base de construir i construir i comprar i comprar. Oi que hi haurà un any en què ja no crearem més habitatges ni comprarem menys cotxes que l'any anterior? Serem llavors un país més pobre per molt que els economistes encenguin el llum vermell i parlin de recessions i crisis?
Només cal mirar a qui defensen la majoria d'aquests grups que critiquen el Chávez per a fer-se una idea més clara de quines idees tenen. I, igual que passa amb la Rahola (que només veu la sang a les mans palestines), moltes d'aquestes organitzacions són incapaces de denunciar els dirigents dels seus propis països d'allò mateix que tan ràpidament saben veure a Veneçuela.
Jofre, fes-t'ho mirar nano, tingues en compte que la Rahola, respectant les idees que pugui tenir, té un currículum molt extens, i entre les feines que ha dut a terme com a contertuliana, potser caldria destacar "Crónicas Marcianas" (com per prendre-se-la seriosament, saps què et vull dir?)
A l'igual tu també ets un pijoprogre, i hi tens molt a perdre. Només puc entendre aquestes opinions des d'aquest punt de vista.
No em sembla bé que utilitzis el recurs fàcil de fer demagògia amb expressions com "posar bombes", "lucha armada"... et recomano que ho intentis amb expressions del tipus "venta d'armament", "especulació amb els aliments bàsics", "guerra preventiva" o "desarmament nuclear", per dir-ne alguna, segurament podràs identificar alguns països i algunes polítiques que les empren molt, i als quals sembla que defenses... i que també oprimeixen i maten persones, en aquest cas per una qüestió d'estratègia política internacional, molt lluny de defensar els drets bàsics mínims del propi poble.
Ànims Ivan, tens un blog molt enriquidor.
Déu meu, quins comentaris! Potser la Rahola es pijo-progre, però vosaltres sou exeplars unics de l´esquerra delirant.¡Defensar Chavez! Doncs anima´t, home, i ves, ves cap a Venezuela. O cap Iran, que es millor.
No tinc manera de saber qui té raó quan escolto dades sobre si Palestina ja existia o no abans de la creació de l'estat d'Israel. I menys quants inocents han mort a cada banda de la frontera.
Però sí puc reconeixer la demagògia per la pudor que fa, i la Pilar Rahola en fa massa. Entenc que ella fa un joc i com més exagerats siguin els seus arguments millor, però no entenc com pot agradar a ningú.
Excepte aquells a qui els agrada exagerar quan ja no tenen més arguments.
Guillem: volia comentar al teu blog un detall sobre la crisis immobiliaria, però no sóc blogger i no puc. Ho comento aquí que sé que a l'Ivan li serà d'interés.
La crisis a la borsa del 99, per culpa de l'especulació amb les companyes puntcom va provocar la fugida dels superinversors. Van trobar un mercat per explotar amb les vivendes, i gràcies a la permisivitat política i social van trobar rendibilitats del 20% anuals. Un cop el mercat s'equilibra, marxen amb els beneficis (potser a explotar ucraïna?) i ens deixen a tots ben cardats. Qui va comprar pis ara te una hipoteca salvatje, i qui vol comprar-ne un és trobar uns preus inflats.
Els ciutadans de peu sóm els màxims perjudicats, però alhora responsables pero no haver-ho aturat. Però no crec que ens haguem de sentir feliços perque el mercat peti. Si peta és perque hi ha qui s'ofega i necesita vendre com sigui; aquelles families que van caure en la trampa de pensar que realment era una inversió de futur.
Hola, hola, quanta gent! Si sembla dia de mercat! Anem a pams:
AURORA: gràcies pel comentari! (i perdó pel retard). Afortunadament, la majoria de gent (com a mínim entre els meus coneguts) sembla tenir poca confiança per la Rahola i la seva deriva (per a quan a Libertad Digital o de jurat a Operación Triunfo?), i força antipatia pels seus posats superbs, demagògics i polèmics. I és llàstima, perquè de tant en tant deixa anar alguna perla interessant, però entre tant foc d'artifici i provocació... [D'altra banda, ja espero la nova cara del teu blog!]
GUILLEM: Merci pel teu comentari. Ara espero que el Jofre o el Xisco ens il·luminin als de l'esquerra llunàtica com defensarien ells o la seva Rahola una política internacional d'esquerres per a frenar l'especulació amb els aliments o la privatització dels recursos naturals (l'aigua, principalment). O com tractarien lo de l'esgotament del petroli, però ja em suposo que rebrien qualsevol toc d'atenció al mercat de l'automoció com un símptome inequívoc de dictadura comunista i d'empobriment econòmic...
GUILLERMO: Encantat pel comentari. Com si vols aprofitar aquest blog per a quedar amb alguna noia! Ara el que hauríem de fer nosaltres és anar a Ucraïna i aprofitar el nostre major poder adquisitiu per a especular amb les seves cases. Que les costes del Mar Negre estiguin plenes de catalans com les de la Costa Brava i Mallorca d'alemanys! [Collons, ja estic pensant com un d'esquerres no llunàtic...]
JOFRE i XISCU: Agrairia qualsevol argumentació o explicació, si us plau, perquè només amb desqualificacions i fumerades no podem enriquir el debat [osti, ja torno a pensar en la riquesa, m'estareu desllunatitzant?]. L'alternativa que em doneu entre Veneçuela i l'Iran demostra que confoneu bous i esquelles. Però tranquils, que el vostre poblema té fàcil solució: lectura i esperit crític.
Apadrina un sionista (El Temps):
http://www.eltemps.net/op.php?aut_id=2
http://www.eltemps.net/art2.php
Per si vols flagelar-te una mica més, Ivan.
Publica un comentari a l'entrada