Sobre quarts d'onze del matí em trucava ma germana a la feina mig cabrejada perquè no li havia dit res de la presentació del llibre "La catosfera literària 08", que es feia allà mateix a la llibreria. Jo tampoc no en sabia res, ni estava anunciat en la llista d'actes culturals del mes de maig. En realitat --he acabat descobrint-- era més aviat una roda de premsa, una presentació per als mitjans que no pas per al gran públic (de fet, el llibre encara trigarà uns parell dies en estar a la venda).
Què és? És un recull de 100 textos literaris de la catosfera. I què és la catosfera? Ni més ni menys que la blogosfera en català. I què diantre és la blogosfera? És la xarxa, el conjunt, de blogs que la gent penja a internet. I el blog de ma germana, el Depasseig, ha estat un dels 100 escollits (i d'aquí també la seva emprenyamenta per no haver-li-ho dit).
L'estona que me'ls he pogut estar escoltant, el Toni Ibáñez (autor del blog Entrellum) parlava dels avantatges i enriquiments que aporta internet a la literatura en català. Només hi he trobat a faltar que esmentés la llibertat que suposa a l'hora d'haver-se d'amotllar a les directrius lingüístiques de filòlegs, correctors i editors, és a dir, el fet de poder publicar (fer públic, vaja) un text en el model de llengua que et surt dels pebrots i no haver de donar comptes a ningú sinó a un mateix, i nogensmenys col·laborar en la creació literària en català. Però he preferit no aportar el més mínim gra de discrepància a l'acte, i el torn d'esmorzar se m'ha emportat abans no acabés cedint als meus impulsos panfletaris en contra de la normativa, sobretot quan el Toni Ibáñez ha comentat que en la tria havia tingut molt de pes la qualitat literària del text, i el meu caparró ha començat a bullir provant de discernir si dins del mot 'literari' hi pressuposava necessàriament l'adscripció a la normes vigents.
PS: Malgrat tot el que he dit, vull aparèixer a la propera edició de la Catosfera, i com a gest de bona voluntat i mostra de la més profunda devoció fabriana, he enriquit el text amb alguna forma ben nostrada (però no tant mevada), com ara 'dir-li-ho', la doble 's' a 'pressuposava' o el molt honorable 'nogensmenys'. I penso abraçar qualsevulla altra forma llur tantost com m'abelleixi. Pues lo dit.
PS2: Avui he fet les meves primeres madalenes (punyeta si comencem bé, volia dir 'magdalenes', amb 'g' de 'gordo'). Sé que no ve gaire a cuento, però m'han quedat ben guapes i se'm cau la llagrimeta aquella pel gustasso de la feina ben feta, i quan d'aquí a uns anys revisiti aquestes pàgines del que serà el meu multipremiat blog, podré recordar el dia en què em vaig iniciar en l'art de la "pastisseria que puja" (forma pròpia i poc tècnica per a referir-me a tota aquella gama de dolços que, un cop dins del forn i sovint ajudats pel llevat i d'altres farines miraculoses, creixen de volum). El proper pas, un pa de pessic.
6 comentaris:
¿Podré yo seguir haciendo comentarios así, como mejor sé, o sea; en castellano?
Es que me da un poquito de vergüenza reconocerlo, pero a pesar de todo soy castellanopensante. Por dejadez, ciertamente. A lo mejor me podrás usar como paradigma de catalán de pura cepa que hace desuso del catalán.
Ivan... PUJA!!!!....
Rt: Carlos i Guillem
Ui, ui, ui, Ivan...
Un dia haurem de parlar seriosament sobre allò que sempre dius de la llengua. No sols en aquest post, sinó contínuament. Sobretot una frasse que em va deixar bocabadada: alguna cosa així com "tot i estar oposat frontalment al blaverisme tinc algunes coses en comú". Mira, quasi que millor ho parlem ara.
Abaixa dels núvols, no sé què cony diu la viquipèdia, però els blavers no utilitzen el català, directament parlen en castellà i ensenyen els seus fills el castellà i el valencià normatitvitzat per a ells és el dimoni: és català. I com que el seu objectiu polític és acabar amb la llengua, doncs estan en contra de la norma.
La teua posició respecte a la norma, a les regles, és únicament comprensible per la teua ubicació geogràfica. Si visqueres al País Valencià no diries el mateix, perquè la llengua mor cada dia una mica més i la gent que intentem reviscolar-la no podem tenir postures properes al caos. Hem d'estar per la norma, igualment que els espanyols estan per les seues normes i tenen la RAE i tota eixa mierda.
En fi, que és impossible coincidir en aquest punt. Potser a tu et semble poc important, però per a mi, escriure correctament la meua llengua és molt important, i ara estic estudiant per a l'examen superior de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i no veges, les patades que li pegue, tot i ser catalanoparlant. Però saps què és el més trist de tota la història? Que si el govern valencià fes un esforç per la normalització i per l'ensenyament en valencià, totes les ciutadanes del País Valencià sabrien llegir i escriure correctament, mentre que ara per ara, ni tant sols les catalanoparlants ni la gent que fem un esforç per fer ús de la llengua, podem evitar les faltes, cosa que no ens passa en castellà. Curiós no?
A més, i ja per acabar aquest rebombori d'idees poc estructurat i mal connectat, a tu et pesarà, però escrius seguint les normes. Ai, si és que no se pot parlar...
Una abraçada molt forta.
PS: Quina púa lo de la Leila Khaled! Ens hem quedat sense una entrevista tope canyera...
tu, catxogós, ja t'ho vaig dir que enviessis un post a allò de la catosfera, a més, no patisquis per la teva llengua particular, de ben segur que als catosfèrics ens han passat un bon grapat de correctors pel damunt... o no?
sigui com sigui, i surtin els blocs que hi surtin, és macu recollir testimonis de la vitalitat cibernètica de la nostra llengua, oi? au catadau
Doncs a mi em sembla que ens hauriem de preguntar perque, despres de tants anys de formacio gairebe exclusiva en catala, seguim fent mes "faltes" en catala que en castella. I potser la resposta seria el model normatiu, que no s'ajusta a la realitat de la llengua. O no.
Anònim,
tot i que estic totalment d'acord amb què el model normatiu no s'ajusta a la llengua del carrer (algo inevitable en totes les llengües, però excessivament marcat amb el català), i que això afecta la identificació del parlant i la confiança a l'hora d'usar-la, considero tanmateix que el cas de les faltes d'ortografia respon també (i potser sobretot) a un altre aspecte, i és el de la facilitat a l'hora de transcriure el sons de la llengua parlada. I en aquest aspecte, el castellà és una de les llengües més fàcils del món, perquè gairebé s'escriu com es pronuncia (a excepció de les 'h', que donen algun maldecap, i les 'j' i 'g', que ja en donen força més). En català, en canvi, sovint ens hem de remetre a una explicació més enllà de la pura transcripció del so, sobretot en els dialectes orientals com el de Barcelona, en els que neutralitzem les vocals en posició àtona, del tal manera que podríem escriure "supurtar" si no relacionéssim la paraula amb el verb "portar" (que igualment podríem haver escrit "purtar" si no ens remetéssim al fet de què diem "jo porto, tu portes", i que, per tant, s'escriu amb 'o' i no amb 'u').
D'altra banda, també és molt important el pes que té la normativa castellana en la ment de molts catalanoparlants, que en els casos en què les regles són totalment arbitràries sovint troben més lògiques les castellanes sobre les catalanes. Per exemple, en l'accentuació de les paraules agudes, a molta gent li costa entendre que en català, a diferència del castellà, en les acabades en 'n' només s'accentuïn les acabades amb 'en' i 'in'. I en aquest casos el problema és una submissió als esquemes castelllans, tan o més arbitraris que els catalans. Tot i això, és veritat que l'ortografia catalana és més complicada, perquè té força més excepcions, regles tocacollons (p.ex. algunes 'r' i 's' intervocàliques) i sovint tendeix a criteris no fonètics sinó etimològics (és a dir, que cal saber llatí, per exemple per a saber quan una paraula s'escriu amb 'l·l' i quan no). Salut!
Publica un comentari a l'entrada