I encara sobre el català

(1) Algú que torna a un lloc després de força temps de viure a l'estranger acostuma a ser molt més conscient dels canvis que s'hi han produït que aquell que hi ha seguit vivint, perquè en el dia a dia tot és més gradual i no es pot percebre la novetat amb tota la seva magnitud. Fa no més de 7 o 8 anys recordo que un parell de companys d'estudis que havien marxat becats es van sorprendre, quan van tornar a Barcelona al cap d'un any o dos, de la quantitat de nouvinguts sud-americans que s'hi havien establert, mentre que els que ens havíem quedat els vam anar veient venir sense adonar-nos-en del volum real d'aquesta marea immigratòria, que el temps i els estudis demogràfics han acabat confirmant. De manera semblant, en el seu article d'avui a La Vanguardia (Española), la Pilar Rahola (ui!) comenta que l'Àngel Colom (ui ui!), acabat de tornar del Marroc, afirma alarmat que "en cinc anys, el català ha retrocedit com si n'haguessin passat cinquanta. No m'han parlat en català enlloc, i en molts locals fins i tot m'han dit que no l'entenien. Només he aconseguit de parlar català amb els amics". Mal senyal, que confirma els temors dels qui som acusats de catastrofistes. Aprofundint en la ferida, la Rahola afegeix que "a Cadaqués i a Ses Illes, i a tants d'altres llocs que gaudien de millor salut idiomàtica, la degradació del català s'ha accelerat sense gaire preocupació ciutadana". Però més enllà del valor de les paraules del retornat Colom, també destacaria el matís de la Rahola quan diu que "la desaparició gradual del català ORAL és tan evident a les ciutats com ho és als pobles". Vaja, que cada cop hi ha menys catalanoparlants que exerceixen com a tals (i molts sense Nivell C) i més titulats amb el Nivell C que en la seva pràctica quotidiana exerceixen com a castellanoparlants. Defectes d'avantposar el valor de la llengua (com a mèrit acadèmic i com a model de referència culta) al seu ús (com a eina de comunicació, encara que siguem uns xaves ben bàrbars). Collons, si en puc ser de demagog i pseudomarxista! (2) Algun cop ja us he parlat del blog d'en Gabriel Bibiloni, ple de reflexions interessants sobre la llengua, tot i que gairebé mai jo no coincideixi (tret d'alguna excepció) amb les postures que hi apareixen sobre l'estàndard, el model de llengua o (sobretot) les crítiques o menyspreus als qui l'usem "malament". Doncs ara ha inaugurat una secció que pot ser molt divertida: La Paperera, on hi penja alguns dels comentaris que no ha pogut penjar allà on tocava perquè són irrespectuosos i ofensius. La majoria, evidentment, són de blaveros emprenyats. Deixo per a un altre moment un breu escrit sobre les meves postures lingüístiques i perquè m'oposo frontalment al blaverisme, malgrat que coincidim en algun aspecte concret.