dissabte, 20 d’octubre de 2007

Revifa i fantasieja

A poc a poc la setmana s'ha anat redreçant. Ja tinc bici, previ pagament de 50 euros de no res per les múltiples reparacions que m'hi han fet, perquè hi han trobat de tot menys explossius (ara bé, torna a anar d'allò més suau i fina) . També m'han arribat per correu tant el nou carnet del Bícing com l'antic (juntament amb la cartera que havia perdut, tota plena de targetes ja anul·lades i inservibles) ; l'ull ja no em pica ; i les breus converses amb la Laura durant el canvi de torn semblen indicar que la relació no es ressent de les meves actuacions de sang orxatada. A més, avui he entrat a la feina una hora abans que ningú, per a avançar amb les devolucions (i sortir també abans i poder veure el Barça), i he aprofitat per a posar-me la música ben alta i cantar a ple pulmó (per a desesperació de rates i paneroles), activitat que sempre em refà l'esperit i regenera les forces. Després de dinar hem tingut una interessant i divertida conversa amb la Montse i el Jordi, sobre amors platònics i altres sentiments humans. Alguns moments he hagut de fer veritables malabarismes per a què no se m'escolés cap referència inoportuna envers la Laura o la pròpia Montse. El Jordi ha incidit en el fet que l'amor, malgrat els patiments que provoca, sempre ens ofereix coses boniques, i que encara que, per exemple, no siguem correspostos, hem de provar de gaudir de la bellesa del sentiment que tenim. I prou ho faig jo això! Però de vegades temo si ja em resigno a gaudir només de l'amor en aquest nivell d'incòmoda solitud. És clar que, quan les coses no em van mal dades, amb aquesta mena de coses ja en tinc prou per a anar-me'n a dormir content. I darrerament disposo d'un bon i extens catàleg, ampliat amb una bonica excursió a Vallvidrera diumenge passat o amb el dinar avui a "El Gallego" amb la Montse. I com que estic cansat i el futbol no me les promet gaire felices aquesta nit, ja friso d'anar-me'n al llit i fantasiejar.