Ahir al vespre ens vam regalar amb el Guillermo una sessió de cinema de les de tota la vida, i vam anar al cine Urgell (el de tota la vida, per als que som del barri, i un dels pocs que queden a Barcelona amb pantalla i aforament enormes) a inflar-nos de crispetes (com s'ha fet tota la vida, encara que hi gent entestada en queixar-se dels que ho fem... ¡collons, que ni som a la Filmoteca ni la peli és del Visconti!) mentre miràvem Batman: el cavaller fosc. I després de les gairebé tres hores de pel·lícula, un cinefòrum improvisat a dues veus asseguts en un banc de la Gran Via, amorrats a l'ampolla de Vichy Catalán (inveterada tradició que afortunadament encara no ha estat sancionada pels agents urbans de l'ordre cívic) i espantant d'avorriment el personal del bancs propers.
A continuació enumero alguna d'aquestes reflexions, i algunes més que m'han vingut després, la majoria d'elles ben ximples, alhora que ben pretensioses (força més enllà de les intencions del director, segur), bastant forçades i que un segon visionat de la pel·lícula em tirarien per terra. Però és lo divertit que tenen els cinefòrums (malgrat que n'hi ha que se'ls prenen en sèrio). Aviso que se m'escapa algun spoiler (= dada important de l'argument), per si algú no ha vist la peli i no té ganes que li aixafi la guitarra...
--Tot el film és una reflexió antropològica entre l'oposició natura - societat. La part 'societat' la representen la ciutat (Gotham City) i els seus ciutadans, amb les seves regles, convencions i lleis. La part 'natura' ens la donen els dolents (el Joker i Harvey Dues-Cares), amb el recurs al caos, la inconsciència, la crueltat i, sobretot, a l'atzar (simbolitzat en la moneda que en Dues-Cares sempre llança abans de cometre, o no, un crim).
--Una de les ironies de la pel·lícula la tindríem en l'escena dels dos vaixells (un carregat de presidiaris, l'altre de ciutadans "decents"), que el Joker ha disposat per a què explotin alhora a no ser que un dels dos vaixells faci explotar l'altre primer. En el vaixell dels ciutadans decideixen sotmetre-ho a votació (=exemplificació suprema de la societat), i guanya per majoria l'opció de salvar-se ells fent explotar l'altre vaixell ("total, els presidiaris ja van fer una elecció quan van decidir delinquir", argumenten). Doncs bé, la ironia rau en què, arribat el moment de fer explotar el detonador, no s'atreveixen. A primera vista podira semblar que ha triomfat la concepció d'un bé suprem que prefereix morir amb innocència sense haver matat ningú, però en el fons ha vençut el Joker, ja que les formes socials (han votat democràticament fer explotar l'altre vaixell) es demostren inútils davant la riuada de caòtiques emocions inconscients que els ho impedeixen.
--De fet, al llarg de la pel·lícula hi ha diversos moments en què (per culpa del Joker) els "respectables ciutadans" (la societat) de Gotham City es veuen reduïts a l'animalitat (la natura) més primordial, a l'instint de supervivència. Així, quan en un altra sàdica alternativa el Joker diu que farà esclatar un hospital si no mor un xantatgista (que amenaça amb fer pública la identitat del Batman), molts ciutadans es llancen al carrer per a intentar matar-lo. Al meu entendre, també al final de tot és el Joker qui ha vençut, ja que el Batman ha de carregar-se amb la culpa i esdevenir un "cavaller fosc", per a fugir d'una multitud que vol revenja.
--Pensó també que se li diu "el cavaller fosc" (i aquí ja se m'envà l'olla del tot) per analogia amb la famosa "mà negre" dels nostres temps capitalistes. Perquè és evident que encara que Batman ajuda al manteniment de l'ordre (un determinat tipus d'ordre, tanmateix), ell està alhora per damunt d'aquest ordre, i no s'hi sotmet. La pel·lícula s'ha adaptat als temps que corren i han hagut de deixar clar que, si cal, Batman també es passa la jurisdicció internacional per la collonera, i comet un segrest a Hong Kong. Als EEUU els encanta aquesta concepció feixistoide de la llei, en què un seguit d'herois fan la feina bruta que les institucions no gosen o no poden fer, i la seva imatgeria popular n'està plena (Jesse James, l'Equipo A i Harry el Brut, per exemple), qui sap si per a normalitzar i popularitzar les males arts de la CIA. Per a acabar de fer més clara aquesta comparació, només cal veure qui és l'home que s'amaga darrere de la màscara de rat penat: en Bruce Wayne, el multimilionari més ric de Gotham City. Fins i tot el seu ajudant, que se suposa que segueix els més alts principis, es corromp i acaba accedint a espiar tota la ciutat a través d'una xarxa secreta creada a través dels telèfons mòbils. Ah, si! Telèfons mòbils, i motos i armes d'última generació... a això es dediquen les seves empreses. Només hi falta alguna hidroelèctrica, no trobeu?
A continuació enumero alguna d'aquestes reflexions, i algunes més que m'han vingut després, la majoria d'elles ben ximples, alhora que ben pretensioses (força més enllà de les intencions del director, segur), bastant forçades i que un segon visionat de la pel·lícula em tirarien per terra. Però és lo divertit que tenen els cinefòrums (malgrat que n'hi ha que se'ls prenen en sèrio). Aviso que se m'escapa algun spoiler (= dada important de l'argument), per si algú no ha vist la peli i no té ganes que li aixafi la guitarra...
--Tot el film és una reflexió antropològica entre l'oposició natura - societat. La part 'societat' la representen la ciutat (Gotham City) i els seus ciutadans, amb les seves regles, convencions i lleis. La part 'natura' ens la donen els dolents (el Joker i Harvey Dues-Cares), amb el recurs al caos, la inconsciència, la crueltat i, sobretot, a l'atzar (simbolitzat en la moneda que en Dues-Cares sempre llança abans de cometre, o no, un crim).
--Una de les ironies de la pel·lícula la tindríem en l'escena dels dos vaixells (un carregat de presidiaris, l'altre de ciutadans "decents"), que el Joker ha disposat per a què explotin alhora a no ser que un dels dos vaixells faci explotar l'altre primer. En el vaixell dels ciutadans decideixen sotmetre-ho a votació (=exemplificació suprema de la societat), i guanya per majoria l'opció de salvar-se ells fent explotar l'altre vaixell ("total, els presidiaris ja van fer una elecció quan van decidir delinquir", argumenten). Doncs bé, la ironia rau en què, arribat el moment de fer explotar el detonador, no s'atreveixen. A primera vista podira semblar que ha triomfat la concepció d'un bé suprem que prefereix morir amb innocència sense haver matat ningú, però en el fons ha vençut el Joker, ja que les formes socials (han votat democràticament fer explotar l'altre vaixell) es demostren inútils davant la riuada de caòtiques emocions inconscients que els ho impedeixen.
--De fet, al llarg de la pel·lícula hi ha diversos moments en què (per culpa del Joker) els "respectables ciutadans" (la societat) de Gotham City es veuen reduïts a l'animalitat (la natura) més primordial, a l'instint de supervivència. Així, quan en un altra sàdica alternativa el Joker diu que farà esclatar un hospital si no mor un xantatgista (que amenaça amb fer pública la identitat del Batman), molts ciutadans es llancen al carrer per a intentar matar-lo. Al meu entendre, també al final de tot és el Joker qui ha vençut, ja que el Batman ha de carregar-se amb la culpa i esdevenir un "cavaller fosc", per a fugir d'una multitud que vol revenja.
--Pensó també que se li diu "el cavaller fosc" (i aquí ja se m'envà l'olla del tot) per analogia amb la famosa "mà negre" dels nostres temps capitalistes. Perquè és evident que encara que Batman ajuda al manteniment de l'ordre (un determinat tipus d'ordre, tanmateix), ell està alhora per damunt d'aquest ordre, i no s'hi sotmet. La pel·lícula s'ha adaptat als temps que corren i han hagut de deixar clar que, si cal, Batman també es passa la jurisdicció internacional per la collonera, i comet un segrest a Hong Kong. Als EEUU els encanta aquesta concepció feixistoide de la llei, en què un seguit d'herois fan la feina bruta que les institucions no gosen o no poden fer, i la seva imatgeria popular n'està plena (Jesse James, l'Equipo A i Harry el Brut, per exemple), qui sap si per a normalitzar i popularitzar les males arts de la CIA. Per a acabar de fer més clara aquesta comparació, només cal veure qui és l'home que s'amaga darrere de la màscara de rat penat: en Bruce Wayne, el multimilionari més ric de Gotham City. Fins i tot el seu ajudant, que se suposa que segueix els més alts principis, es corromp i acaba accedint a espiar tota la ciutat a través d'una xarxa secreta creada a través dels telèfons mòbils. Ah, si! Telèfons mòbils, i motos i armes d'última generació... a això es dediquen les seves empreses. Només hi falta alguna hidroelèctrica, no trobeu?
7 comentaris:
Te dejas una dedicatoria al tema de la crueldad, y nuestras teorías sobre su origen y su significado. Iluminarían al mundo y arreglaríamos las cosas; la gente diría aquello de "lo siento, es que tenía ganas de caza...".
Pero te voy a discutir lo de la naturaleza-sociedad. Doy por entendido que asumes naturaleza como caos. Y siento discrepar aquí: La naturaleza en todas sus formas es organización. Desde las moléculas, a los organísmos, la luz,... todo. La naturaleza es un sistema enmarcado en unas leyes infranqueables: gravedad y nutrición, por ejemplo.
La sociedad, en cambio, es un sistema ficticio con unas leyes que sí se pueden violar. Para mí la sociedad es una copia barata del sistema de organización que es la naturaleza, pero las leyes que lo rigen son subjetivas y cuestionables; por lo que incitan a la rebelión de los sujetos que comprender que hay algo más allá, o que se acercan más a los límites "naturales".
Así es la sociedad quién está más cerca del azar, el caos.
También te saltas la idea de que lo que prohibe a la gente de un barco hacer estallar otro, es el miedo al arrepentimiento: "yo le maté para seguir vivo". Algo injusto porque todos concebimos que somos iguales. Para los que están dentro del barco es una paradoja, y también me sorprende que obvies la solución: odiar a los del otro barco. No hablo del odio refiriendome a la película, sino a los balcanes, irak, o cualquier cosa real y actual.
También me has hecho pensar lo curioso que en todas las películas americanas hablen de la posibilidad de la redención y de la oveja descarriada que se vuelve buena (el preso aquel que tira el detonador por la ventana), cuando EEUU mantiene la pena de muerte, la cadena perpetua, y -desgraciadamente- la reincidencia es insalvable para la mayoría de los delincuentes. (porque experimentan el estar más cerca de las leyes reales, las de la naturaleza).
¿nos vamos a una carcel a charlar de todo esto a ver si nos comen?
uff, 1400! podries aclarir-me una cosa? què és el què hi ha més enllà de les lleis? una llei natural? no sé, no sé... no estic molt d'acord amb eixa afirmació, clar que una discussió filosòfica d'eixe nivell és complicada... simplement, podries explicar millor això? Gràcies.
1400:
tampoco me atrevo a igualar naturaleza y caos, aunque sí que las asocio. Por muchas leyes que tenga, la naturaleza está condenada al caos (así por ejemplo pasa con la ley de la gravedad, a pesar de la cual, o precisamente a causa de la cual, los astros acaban chocando entre ellos). Y más que por "organización", yo diría que la naturaleza funciona por "equilibrio" y "compensación", es decir, que la naturaleza se adapta. ¿Y a qué se adapta? A los distintos desastres que la sacuden. Un caos, vaya. ;-)
Lo que impide a la gente hacer explotar el otro barco puede ser lo que tu dices (de hecho, parece lo más probable), pero también muchas otras cosas, y todas ellas a la vez. Yo quería poner el acento en el hecho de que, independientemente del motivo real, NO eligen no hacer explotar el barco, puesto que al final se someten a elementos irracionales (por ejemplo, al miedo, un mecanismo de lo más natural). Después podrán razonar o justificar aquel comportamiento, pero en su momento es un acto de lo más irracional, que se impone a su voluntad.
Aurora:
Més enllà de les lleis? Només queda la "llei de la selva": la llei del poderós, la llei del més fort. És a dir, l'opressió, l'esclavatge i la injustícia.
http://en.wikipedia.org/wiki/Natural_law
Hola, sóc en Marc. Acabe de corregir una anada de pinya i 'he linkat al meu bloc Des de l'illa. De fet havia entrat al teu des del de l'Aurora dverses vegades.
Sore el tema que ens ocupa, només dir que només conec el còmic realitzat magistralment pel Frank Miller: Dark Night. En aquest, tenien una especial importància els media, en la consideració arbitrària ( per a mi el nus gordià de la qüestió ) del paradigma heroi-malvat. Aquesta antítesi està molt d'actualitat, podem fer una analogia amb aquesta dualitat heroi-terrorista, que canviaria segons la ubicació geogràfica i els a prioris considerats.
Ahíquedaeso!
O siga, que 1400 té una visió naturalista de les lleis, segons aquestes, per a ell, són "subjectives" (o és la pel·lícula?) La meua opinió no té gaire importància, però òbviament sóc positivista.
Salut.
Bueno, bueno, que tremolin el Garci i la Cayetana: això un veritable espai de debat cinematogràfic i lo demés són tonteries! ;-)
Aurora: No et sabria respondre, millor que ho faci el 1400silencios.
1400: Pues eso. ¡Habla! Este es el mejor espacio para decir tonterías e inventarse teorías sobre la marcha.
Marc: Moltes gràcies pel link. I d'ençà de la pel·lícula que tinc ganes de mirar-me els còmics del Batman, però ara mateix no ens en queden a la llibreria i m'he d'esperar. Un company me'n va recomanar precisament el del Frank Miller.
Salut!
Mi teoría, no es que exista una divinidad detrás de todo ni nada por el estilo.
Mi teoría es que las cosas están dentro de unas leyes muy claras; espacio, tiempo, gravedad, etc. A medida de nuestro universo han nacido elementos, moléculas, y hasta organismos "vivos".
Que un planeta choque contra otro es fruto de esas leyes universales, será caótico para un observador que entiende que los planetas "son bonitos sin estropearse". Pero para lo que llamamos -yo llamo- naturaleza es algo que formaba parte de su estructura. Además, predecible! por lo tanto no es caótico. Caótico sería que esta noche la Luna se fuera a orbitar plutón, por poner un ejemplo exagerado. Que de aquí mil millones de años la Luna caiga sobre nosotros, es algo que tiene que pasar.
Respecto a la sociedad, creo que ya queda claro lo que expresé el otro día: Se nos vende la naturaleza como caótica y la sociedad como estructurada. Y yo opino que es al revés. La sociedad crea leyes franqueables, y para quienes las respetan supone algo caótico que un energúmeno se las pase por el forro.
Publica un comentari a l'entrada