dimecres, 20 d’agost de 2008

Canvi de ritme

Aquests darrers dies he escrit força al bloc. Normal, és un lloc per vomitar-hi les meves dèries i no m'han faltat motius per a emprenyar-me amb el món (la detenció de Karadzic i el conflicte a Geòrgia, principalment). Però també ha estat perquè tenia la parenta, la Laura, quinze dies de vacances entre Còrsega ("terriblement cara i la gent molt francesa, de tan estirada i borde que era") i Solsona. Ahir ja va baixar a Barcelona, i em vaig deixar segrestar de bon grat tan aviat com vaig poder. I, és clar, el blog se'n ressentirà d'això. Tinc un fer molt rutinari, i com més m'apropio del ritme d'uns costums millor funciono. Ara m'havia tornat a adaptar a la solteria, i m'havia fet els dia a la mida de feina, esport (estem sortint a córrer regularment amb el Guillermo), lectures i escriptura. I ara se m'acaba la bona vida... i em torna la millor.

3 comentaris:

1400soledades ha dit...

Soy un Rocky abandonado...

Lol V. Steiner ha dit...

A còrrer aneu a la carretera de es aigues?
És un centre social collonut.

Joan Vecord ha dit...

Hola Lol (Iol?)! Doncs, no, no hi hem anat mai, encara. Estem acostumats a córrer pel barri, i suposo que se'ns faria molt raro agafar el bus o el ferrocarril disfressats de corredors. I de la tornada no et dic res, perquè no em veig agafant el transport públic tot suat i amb ganes de dutxar-me. Tot i que algun dia ho hem de provar! Per cert, felicitats pel teu blog i molta sort en la preparació maratoniana!