(1) Francesc-Marc Álvaro publicava l'altre dia a La Vanguardia l'article "Esa Yugoslavia de algunos catalanes", en què criticava la postura mantinguda per Francesc de Carreras (sense citar-lo pel nom) en una tertúlia a Catalunya Ràdio ara ja fa uns anys (durant el bombardeig de l'OTAN sobre Belgrad), ja que va posar en dubte que els dirigents Serbis haguessin començat una campanya de neteja ètnica i, fins i tot, va arribar a qüestionar la validesa del Tribunal de Nüremberg contra els nazis (suposo que en comparar-lo amb l'actual Tribunal Internacional de La Haia). Vaja, ja sabeu que això segon ho subscric totalment, i respecte d'allò primer no tinc la informació necessària com per a dir si carn o peix, però tinc molts seriosos dubtes de la versió oficial.
Però no era d'això del que volia parlar avui (ni molt menys sortir a defensar cap anticatalanista del Foro Babel i de Ciudadanos com el senyor de Carreras), sinó del fet que el senyor de Carreras va publicar al cap de dos dies, en resposta, una carta al director (que no he pogut trobar però que recordo força escueta i poc precisa) en la que negava el que havia dit el Francesc-Marc Álvaro. De fet, la carta gairebé es limitava només a remetre's a la gravació original d'aquella tertúlia, que demostraria les calúmnies que havia patit. Doncs bé, segons Desclot (que s'ha pres la molèstia de recórrer a les fonts citades), la gravació confirma el que ja s'havia dit a l'article, i deixa en evidència el de Carreras. [D'altra banda, per què hauria canviat d'opinió al llarg d'aquest temps? Potser ha sabut de coses que li han confirmat que estava equivocat? O seguiria pensant com abans però són coses que no pot dir públicament per a no molestar els seus companys de militància anticatalanista?].
Si això fos veritat (el de Carreras no m'agrada gens, però tampoc el Marc Álvaro ni el Desclot, ni m'acabo de refiar del que diguin), tindríem un altre exemple d'ús il·lícit del recurs d'autoritat en les fonts d'informació. Una pràctica que va en augment, en part suposo perquè saben que fot una mandra terrible confimar les fonts citades, i a sobre recobreix l'article amb una capa ben lluent de seriositat i academicisme. Segons tinc entès, l'extrema dreta és capdavantera en aquesta enganyifa, particularment el neofranquista Pío Moa, que és un enamorat de farcir els seus llibres amb incomptables peus de pàgina amb què disfressar de rigor i estudi les seves proclames pamfletàries, però hi ha un seguit de crítics que s'han dedicat a investigar-les i la majoria són falses, tergiversades o senzillament no queda clar que confirmin allò pel qual les cita.
(2) El taxista de la COPE de què parlava al meu post anterior tenia raó: no està sol i cada cop són més els que estan farts de la tovor de la justícia contra els terroristes i nacionalistes. Així ho ha expressat Falange en els fulls volants que ha repartit aquest matí pel centre Barcelona.
-[PS 22:08]: Parlant de taxistes, de vegades sembla que la culpa sí que és dels videojocs. Com a mínim a Tailàndia!
Però no era d'això del que volia parlar avui (ni molt menys sortir a defensar cap anticatalanista del Foro Babel i de Ciudadanos com el senyor de Carreras), sinó del fet que el senyor de Carreras va publicar al cap de dos dies, en resposta, una carta al director (que no he pogut trobar però que recordo força escueta i poc precisa) en la que negava el que havia dit el Francesc-Marc Álvaro. De fet, la carta gairebé es limitava només a remetre's a la gravació original d'aquella tertúlia, que demostraria les calúmnies que havia patit. Doncs bé, segons Desclot (que s'ha pres la molèstia de recórrer a les fonts citades), la gravació confirma el que ja s'havia dit a l'article, i deixa en evidència el de Carreras. [D'altra banda, per què hauria canviat d'opinió al llarg d'aquest temps? Potser ha sabut de coses que li han confirmat que estava equivocat? O seguiria pensant com abans però són coses que no pot dir públicament per a no molestar els seus companys de militància anticatalanista?].
Si això fos veritat (el de Carreras no m'agrada gens, però tampoc el Marc Álvaro ni el Desclot, ni m'acabo de refiar del que diguin), tindríem un altre exemple d'ús il·lícit del recurs d'autoritat en les fonts d'informació. Una pràctica que va en augment, en part suposo perquè saben que fot una mandra terrible confimar les fonts citades, i a sobre recobreix l'article amb una capa ben lluent de seriositat i academicisme. Segons tinc entès, l'extrema dreta és capdavantera en aquesta enganyifa, particularment el neofranquista Pío Moa, que és un enamorat de farcir els seus llibres amb incomptables peus de pàgina amb què disfressar de rigor i estudi les seves proclames pamfletàries, però hi ha un seguit de crítics que s'han dedicat a investigar-les i la majoria són falses, tergiversades o senzillament no queda clar que confirmin allò pel qual les cita.
(2) El taxista de la COPE de què parlava al meu post anterior tenia raó: no està sol i cada cop són més els que estan farts de la tovor de la justícia contra els terroristes i nacionalistes. Així ho ha expressat Falange en els fulls volants que ha repartit aquest matí pel centre Barcelona.
-[PS 22:08]: Parlant de taxistes, de vegades sembla que la culpa sí que és dels videojocs. Com a mínim a Tailàndia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada