dilluns, 11 d’agost de 2008

El Caucas: uns nous Balcans?

El conflicte armat a Ossètia del Sud entre russos i georgians [recomano aquest article a Rebelión i aquest altre d'en Carlos Taibo] ens pot fer reviure totes les desgràcies del conflicte iugoslau. I no només des d'un punt de vista de vides humanes, sinó també del tractament polític, mediàtic i d'adhesió personal. Vull dir que en només un parell de dies ja s'han bastit dos bàndols ben diferenciats: d'una banda els que acusen el russos (la "bèstia roja comunista" encara és ben viva en la mentalitat contemporània, per molt que Rússia sigui avui un monstre de caire oposat: el del capitalisme desbocat) i de l'altra els que acusen l'imperialisme yankee i el seus gossets falders (OTAN i UE). Allò important sembla ser demonitzar algú, trobar un boc expiatori que pagui amb tots els plats trencats i difumini la consciència dels crims propis. La justícia i l'objectivitat quedaran novament impotents davant dels esforços per justificar els crims propis (tornar a bastir Hiroshima) i per criminalitzar els de l'altre. Geòrgia ataca la seva pròpia població, concretament aquells que volen deixar de ser-ho (són els nacionalistes-independentistes, un clàssic en aquesta mena de conflictes i una moneda molt emprada per tota mena de falsificadors i demagogs), i hi ha qui ho troba justificat. Rússia respon envaint i atacant un territori sobirà (volen evitar, diuen, un "genocidi", una altra moneda molt ben valorada en el mercat internacional de la guerra), i també hi ha qui ho justifica. Els qui defensaven la independència de Kosovo, ara neguen la d'Ossètia. Els qui criticaven la independència de Kosovo, ara en canvi demanen la d'Ossètia. Els grans mitjans occidentals semblen decantar-se pel bàndol georgià (de fet, llegint algunes notícies semblaria que el conflicte l'ha provocat la invasió russa, com si abans no hagués existit l'atac georgià contra els independentistes ossetes) ; els mitjans anti-sistema semblen decantar-se pel bàndol rus (és que la "bèstia roja comunista" projecta dues ombres oposades). Costa de trobar informació justa i objectiva, i has de mirar tots dos bàndols per a fer-te una idea equilibrada de les atrocitats del uns i dels altres. L'oleoducte que travessa el sud de la frontera d'Ossètia és el que menys importa, malgrat ser el pinyol d'aquesta fruita amarga. I entremig, els habitants ossetes i georgians es dessagnen. Però això encara importa menys, si no és per a aconseguir un titular impactant i generar un posicionament emotiu en favor d'algun dels dos bàndols. Pot ser interessant anar seguint el tractament informatiu del conflicte. La guerra dels Balcans va deixar el llistó molt alt (és a dir, molt baix), però aquests dies, esperonats per l'esperit olímpic, es podrien superar totes les marques de desinformació i manipulació. Al Tribunal Internacional de La Haia li ha sortit un competidor molt seriós en el joc de desacreditar i condemnar els ideals i principis de la nostra civilització. Potser serà el copet definitiu per a què els poderosos s'acabin de convèncer de què ens poden fer passar ase per bèstia segons convingui (cosa que, al meu entendre, ja fa temps que és evident), i de que poden començar accions més bèsties i contundents en favor dels seus interessos. I la gent que no tenim poder (allò que abans en deien la classe obrera) encantats de la vida.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs a mi em sembla que el que realment importa és l'oleoducte del sud. No crec que els russos (ni els states) tinguin cap mena d'interès en defensar la cultura i població d'Ossètia, més aviat els interessa el petroli de Bakú, com en el seu dia els interessava a Hitler, a Stalin i als aliats.

La trappola

Joan Vecord ha dit...

Exacte. És el que pretenia dir (tot i que admeto que m'ha quedat una mica barroc i no s'entén gaire): el veritable pinyol de tot plegat és l'oleoducte, però les fonts oficials (tant d'un bàndol com de l'altre) s'entestaran en esgrimir arguments humanitaris y territorials. Causes que també hi són, evidentment, però, però a nivell de la població osseta i georgiana, que com bé dius, a ningú no interessa. Vaja, que si els russos han envaït Geòrgia no és per ajudar els ossetes, sinó per l'oleoducte ; i si els americans donen suport a Geòrgia no és per defensar la integritat territorial d'aquell país, sinó per l'oleoducte. Geoestratègia política d'alt nivell. Salut!

Ana(bel) ha dit...

Precisament em preguntava sobre el teu punt de vista i estava esperant aquest post. De nou, gran cirurgia del conflicte.
Gràcies!

1400gramos ha dit...

A m� lo que me da rabia es tantos meses con titulares de mierda en los periodicos -todos-, y de pronto "estalla la guerra".

Entre "desinformaci�n" y "mentira" deber�a existir un concepto tipo "anestesiar con vac�o".

Aurora Mora ha dit...

A mi em va passar com a 1400 gramos, és a dir, que em vaig quedar anonadada quan després de maxacar per totes bandes amb els putos jocs olímpics, de sobte, es va dir, com qui no volia la cosa, "per cert Rússia ha envait un país" i com sempre, anarem corrent a Internet per a vore si podíem informar-se una mica de què cony estava passant i plenar el nostre desconeixement total sobre l'assumpte. No cal dir que els mitjans de masses no ens han servit gaire per a tal cosa, perquè com tu dius, Joan, ací cadascú ha pres partit pels "bons" i pels "dolents", menys mal que ens queden alguns analistes honrats, com per exemple Taibo, que posa totes les peces damunt la taula i manté que cap dels patrons internacionals poden comptar amb massa adhesions. En fi, com tu planteges, no m'estranyaria que el Càucas acabara convertint-se en els nous Balcans, la veritat és que té totes les paperetes per a què així siga. Déu ens pille comfessats...