Al canvi de ritme anunciat a l'anterior post s'hi han afegit un petit (i inesperat) refredat i aquella (esperada) tristor de finals d'agost, quan els capvespres comencen a escurçar-se i El Corte Inglés ja t'anuncia la imminència de la tardor. I també una cançó ; se m'ha enganxat una puta cançó, i no és precisament l'alegria de la huerta. És, això sí, una bona definició de l'amor tal i com jo l'entenc: més un compromís voluntari i apassionat d'acompanyar l'altre allà on calgui que no pas un nexe d'excitament per a passar-s'ho bé). Es titula I Will Follow You Into The Dark, i és del grup Death Cab for Cutie (collons amb el nom!). Us en deixo un vídeo, la lletra i una traducció matussera al català:
Love of mine some day you will die
But I'll be close behind
I'll follow you into the dark
No blinding light or tunnels to gates of white
Just our hands clasped so tight
Waiting for the hint of a spark
If Heaven and Hell decide
That they both are satisfied
Illuminate the NOs on their vacancy signs
If there's no one beside you
When your soul embarks
Then I'll follow you into the dark
In Catholic school as vicious as Roman rule
I got my knuckles bruised
by a lady in black
And I held my tongue as she told me
"Son fear is the heart of love"
So I never went back
If Heaven and Hell decide
That they both are satisfied
Illuminate the NOs on their vacancy signs
If there's no one beside you
When your soul embarks
Then I'll follow you into the dark
You and me have seen everything to see
From Bangkok to Calgary
And the soles of your shoes
are all worn down.
The time for sleep is now
It's nothing to cry about
'cause we'll hold each other soon
In the blackest of rooms
* * *
Amor meu, algun dia moriràs.
Però jo seré just al teu darrere
i et seguiré dins de la foscor.
Cap llum encegadora ni cap túnel de portes blanques,
només les nostres mans agafades ben fort,
esperant el senyal d'una espurna.
Si tan el Cel com l'Infern han decidit
que ja estan ben satisfets
i encenen el rètol de "no més habitacions";
Si no hi ha ningú al teu costat
quan la teva ànima embarqui,
llavors jo et seguiré dins de la foscor.
A l'escola catòlica, tan cruel com les lleis de Roma,
vaig tenir els artells plens de blaus
per culpa d'una senyora de negre.
I m'havia de mossegar la llengua mentre em deia:
"Fill, la por és el cor de l'amor".
Així que no vaig tornar-hi més.
Si tan el Cel com l'Infern han decidit
que a estan ben satisfets
i encenen el rètol de "no més habitacions";
Si no hi ha ningú al teu costat
quan la teva ànima embarqui,
llavors o et seguiré dins de la foscor.
Tu i jo ja hem vist tot el que calia veure,
des de Bangkok fins a Calgary,
i les soles de les teves sabates
estan totes gastades.
És ara l'hora de dormir
i no hi ha cap motiu per a plorar
perquè ben aviat ens tindrem l'un a l'altre
dins la més fosca de les habitacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada