Apunts sobre Geòrgia - Ossètia - Rússia

La intenció d'aquesta entrada (que espero anar actualitzant) és reunir un seguit d'apunts que considero interessants per a entendre el que passa a Geòrgia, però que no acostumen a sortir als mitjans (o que cauen ràpidament al forat de l'oblit). Les fonts són diverses, i desconec el seu grau de fiabilitat. Alguns seran llocs de "contra-informació" respecte de les versions oficials, ja que informació de l'altra és la que es troba més fàcilment. No pretenc fer apologia de ningú, ni del russos ni dels pro-georgians, tot i que personalment m'interessa més desmentir les afirmacions del bàndol pro-georgià, perquè se suposa que són les meu bàndol i penso que la primera merda que s'ha de netejar és la de casa. Per tot plegat, agraeixo qualsevol aportació, encara més si són crítiques que rebaten el que jo he escrit (o transcrit) en un primer moment.

* (1) Trobar l'inici del conflicte és com pelar una ceba: sempre hi ha una capa més a sota. (a) Alguns diaris acusen Rússia de ser-ne la causant havent envaït Geòrgia. (b) Rússia diu que ells han respost un atac del govern Georgià sobre els grups independentistes ossetis [que hauria provocat un miler de morts]. (c) Geòrgia diu llavors que el seu atac responia a un atac anterior dels independentistes contra les forces governamentals que hi a als afores de Tskhinvali, capital d'Ossètia del Sud.

* (2) Es denuncia que els russos han provocat 100.000 desplaçats. ¿Però algun diari occidental s'ha preguntat per què tots els desplaçats d'Ossètia del Sud van cap al nord, cap a Rússia, i no cap al sud, cap a Geòrgia? Tal i com ens ho venen els nostres mitjans, ¿no resulta estrany que els atacats se'n vagin a refugiar-se a casa de qui els ataca? L'adhesió popular osseta cap a Rússia es remunta de molts anys: l'any 1992 (tot just 1 any després de la declaració d'independència de Geòrgia) s'hi va portar a terme un referèndum en què el 98% dels votants ja es mostraven a favor de la independència, resultat que es repetiria en un altre referèndum 14 anys després. Vull dir que el fet que hi hagi una majoria pro-russa no és resultat de fa poc ni de que hagi augmentat la població russòfona: els ossetes també voten per Rússia, i si els russos ja estaven preparats per a aprofitar una ficada de pota dels georgians ha estat també perquè la majoria d'ossetis així ho desitjava. Entre dos mals, prefereixen el rus que el georgià, i els fills-de-Putin tan contents de poder-se'n aprofitar i mamar de l'oleoducte.

*

(3) Entre els propis georgians, n'hi ha que també critiquen l'actuació del seu govern: llegiu el comunicat del Comité de Pau de Geòrgia. Més encara, els dirigents de l'oposició georgiana gairebé van aconseguir, durant la passada tardor, fer fora l'actual president, Saakashvili, però no ho van aconseguir i aquest va imposar l'estat militar a Tbilisi mentre el seu ex-ministre de defensa, Irakly Okruashvili, l'acusava públicament d'assassinat i corrupció. Okruashvili es troba actualment a París, on el govern franvés li va concedir asil polític. Malgrat tot, aquest passat mes de juny un tribunal francès va refusar l'ordre de detenció de Saakashvil [nota extreta d'aquest article]. * (4) Mirant el telenoticies migdia de TV3 ja m'ha quedat confirmat que es busca manipular emotivament els telespectadors associant les imatges violentes amb l'ofensiva russa, tot i que un càmara ha denunciat que algunes de les imatges utilitzades són realment les d'un atac de l'exèrcit georgià, i no pas rus. S'intenta també implicar el ciutadà fent paral·lelismes amb la situació catalana, tot i que se'ns pretén comparar només amb els georgians (que pateixen el jou dels espanyols, perdó, dels russos) i no amb els ossetis (que el pateixen dels georgians).

[13/08 19:45h] De fet, TV3 té una manera tan seva de dir les coses, que ja no saps si són ganes de manipular (¿en favor de tots dos bàndols?) o senzillament manca de rigor i professionalitat. Com ens informa La Trappola, "també ahir a TV3 van mostrar imatges de la destrucció de Gori després de parlar dels atacs georgians a Ossètia del Sud, i qualsevol espectador no informat haurà confós el causant de tal agressió". O, a propòsit del nombre de refugiats que ha donat ACNUR, 56.000 georgians fugint de Gori cap a Tbilisi, "a TV3 molt sibilinament han confós aquesta dada, indicant que eren 30.000 (quan 30.000 són els que indiquen les autoritats russes que han fugit cap a Ossètia del Nord)".

* (5) Petita història del conflicte, tal i com s'explica al blog L'illa dels morts [lectura que recomano fervorosament perquè també s'hi fa la comparació amb el cas de Kosovo]: El 1922, l'animal Stalin, sobrenom amb què va passar a l'història el georgià [nascut a Gori] Josif Dzhughashvili, va partir Ossètia entre les RSS de Rússia i Geòrgia, anant l'Ossètia del Nord a Rússia i la del Sud a Geòrgia, no sé si com a regalet, enverinat com veiem, als seus compatriotes. Tots aquests pobles, per bé que distribuïts esbojarradament, van cohabitar dins la Unió Soviètica en la pau i ordre imposats pel Kremlin. Quan es va ensorrar la URSS, el Soviet Suprem va esdevenir l'assamblea de majares de la Duma i l'antic control va desaparèixer, aleshores van començar a surar de nou els vells i atàvics conflictes nacionals. El 1989 el congrés de diputats populars ossetis va proclamar la República Autònoma d'Ossètia del Sud, dins de Geòrgia. El govern georgià va declarar-la anticonstitucional. Us sona? Kòsovo? No exactament. Kòsovo tenia un parlament autònom atorgat pel govern federal iugoslau. És a dir que pitjor encara. L'any següent [1990], els ossetis ja directament proclamen la independència i la resposta georgiana és abolir-ne l'autonomia. Us sona també, això? El 1991 la Guàrdia Nacional georgiana entra a Ossètia del Sud i els enfrontaments violents produeixen 1800 morts i l'exili de 4000 ossetis. Us sona? El 1992, la majoria d'ossetis del Sud voten per separar-se de Geòrgia i unir-se a Ossètia del Nord i a la Federació Russa. L'exèrcit georgià bombardeja la capital d'Ossètia del Sud i després l'ocupa militarment. Després d'això hi ha un acord de pau i forces de pau russes s'estableixen a Ossètia del Sud. El 1996 els ossetis fan eleccions presidencials davant les protestes georgianes. Surt elegit Eduard Kokoiti. El 2006 se celebra un referèndum d'autodeterminació amb un 91% de participació en què un 99% dels ossetis del sud voten per la separació de Geòrgia i la unió amb Rússia. Des de fa anys, Ossètia és, de facto però no de iure, una República independent no reconeguda per ningú igual que Abjàzia, també dins Geòrgia. El 2008, Geòrgia frissa per incorporar-se a l'OTAN, cosa que no podrà fer mentre el país sigui Ca'n Pixa, amb dues repúbliques independents dins el seu propi territori que no obeeixen el govern de Tiblissi. És així que el govern georgià escomet una ofensiva per acabar amb aquesta situació, acabant amb parlaments i repúbliques a cop de míssil terra-terra, causant elevades xifres de morts entre la població civil i les forces de pau russes. Amb l'agreujant a més que la majoria d'ossetis tenen passaport rus, als russos els ha mancat temps per tornar-s'hi, és clar

*

(6) La guerra s'estén a internet, amb atacs cibernètics contra pàgines oficials georgianes. També és molt interessant i amb molta informació l'entrada específica que li dedica la Wikipèdia en anglès, però aquí també hi ha forts enfrontaments (internet són les trinxeres del segle XXI): esborrades, correccions, pressions, amenaces i desmentits estan a l'ordre del dia.

[13/08 20:00h] Segons sembla, els primers en denunciar atacs cibernètics van ser els independentistes d'Ossètia [llegiu-ne la notícia]. Tu quoque, Vilaweb? Com és que no en dius res i només et centres en els atacs russos a les pàgines georgianes? Et tenia per un diari més objectiu i fiable...

[13/08 20:20h] A resultes dels atacs russos, les autoritats georgianes s'han valgut de blogs per a publicar els seus comunicats oficials. El Ministeri d'Afers Exteriors georgià n'ha creat aquest, des d'on enumera les atrocitats comeses pels russos, a l'hora que dóna la informació de les seves fonts. [15/08 19:10h] Circula un vídeo pel Youtube en què es veu com entrevisten a la Fox News a una noia de 12 anys i la seva tieta acabades d'arribar als EEUU des de Geòrgia. Les volen posar com a testimoni dels estralls causats pels bombardeigs sobre Tskhinvali (que, a causa de la manipulació, l'audiència presuposa causats pels russos), però les dues entrevistades volen remarcar que les bombes les tira Geòrgia, no Rússia. Què passa llavors? Oh, sorpresa, han d'interrompre l'entrevista per un tall publicitari. Es queixen, i l'entrevistador els diu que no es preocupin, que seguiran després de la publicitat. És cert, però només els deixa 30 segons, que es consumeixen entre el que triguen a rebre el senyal auditiu i el compte enrere en veu altra de l'entrevistador: 20, 10, 5... Esperpèntic!