Resulta molt clarificadora, per a albirar algunes de les nefastes conseqüències de l'aplicació del Pla Bolonya, l'experiència patida pel meu admirat Carlos Fernández Liria, ja que s'hi posa de manifest la ingerència de l'empresa privada en el món universitari. En podeu llegir la seva explicació a la nota aclaratòria que precedeix el seu article Els deu manaments i el segle XXI, que ha estat censurat pel BBVA tot adduint "manca de rigor acadèmic i seriositat científica". Potestat que, evidentment, no hauria de posseir una entitat bancària sinó la institució universitària que va organitzar el cicle de conferències on es va llegir aquest text. Text que, d'altra banda, recomano fervorosament: és clar, directe i punyent, com ens té acosumats l'autor, i ben amanit amb un toc de Günther Anders i una espurna de Teologia de l'Alliberament.
PS: com a cirereta d'aquest pastís, un altre exemple de lo pèssim que resulta donar prioritat a l'interès empresarial davant del benefici social, en aquest cas, de tenir unes lleis que defensen l'SGAE en lloc de la lliure circulació de coneixements: l'entrevista que li fa l'ABC al Teddy Bautista (el seu director) no té desperdici (¡gosa apel·lar a la pressumpció d'innocència, quan el cànon de l'SGAE es basa, precisament, en negar-nos-la als usuaris!), i l'únic realment interessant i profitable que hi diu és la declaració que li destaquen al títol: "tot aquest discurs de la cultura lliure és co-mu-nis-me". També en parla l'Aurora, que ens dóna un enllaç molt interessant: un antic article de Público on es denuncien les corrupteles d'aquest engendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada