Com que no disposo de gaire temps per a elaborar una bona entrada (com si això m'hagués resultat mai un impediment, oi?), dono només els enllaços a tres articles sobre el conflicte israelià:
(1) En Santiago Alba Rico li ha dedicat el seu darrer article, que ja he traduït al català: Massacre a Gaza, què just és matar, què bell és morir.
(2) Del mateix autor, aprofito per a recuperar-ne un de més llarg, més antic i encara més interessant: Imre Kertész, premi Nobel al sionisme.
(3) D'en Jaume Renyer, un altre més a la llista dels defensors d'Israel (ara des de l'esquerra), uns quants pocs, ja interessants de per si però encara més (i més desesperants) gràcies a la guerra que s'hi ha desfermat en alguns dels comentaris: Les esquerres catalanes i l'Estat d'Israel (sobre el posicionament pro-sionista de l'antic Moviment Socialista de Catalunya-MSC), Anticatalanisme i antisionisme avui (títol ben explícit, no?), Rellegint Fred Hallyday: la izquierda y la Yihad (tal com deia ahir, pura matemàtica divina: esquerrà + anti-israelià = pro-jihaidista), ERC i els palestins (on s'hi transcriu, després de titllar-lo de barroer i demagògic, un article a l'Avui d'en Salah Jamal, un metge palestí afincat a Barcelona) i El medio oriente que ustedes no conocen (on reprodueix una carta que un amic li va escriure durant el conflicte d'Israel amb Hizbul·là l'any 2006). Tot plegat farcit de dades i fets molt interessants, però que no veig en quin sentit poden ajudar a justificar ni el sionisme [és a dir, el dret a existir de l'Estat d'Israel per damunt dels habitants històrics de la regió (els palestins, vaja)] ni, encara que acceptéssim que hi tenen dret, l'actual política de l'Estat d'Israel [és a dir, que puguin fer-ho saltant-se la legalitat internacional de la manera més impune].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada