dissabte, 3 de gener de 2009

Huntington a Gaza (i el Dret enlloc)

Circula aquests dies per internet, en una mena de campanya per a contrarestar "l'esbiaixament pro-palestí dels mitjans de comunicació" (bé, això és el que diuen ells!), un article de l'infumable Francesc-Marc Álvaro, titulat Huntington en Gaza (el podeu llegir aquí o, en cas que La Vanguardia el retiri de la gratuïtat de consulta, en aquest blog). M'agradaria centrar-me només en el darrer paràgraf, que és el que ha de despertar la nostra consciència i fer-nos posicionar en el bon bàndol gràcies al pes de la veritable empatia humana i de la lògica més elemental: "Des de la nostra comfortable Europa veiem desproporcionada la resposta militar d'Israel. No ens fem preguntes. Seguim el corrent. ¿Quant aguantaria vostè amb Hamas apuntant-li cada dia al cap?" Deixant de banda que l'afirmació de què "no ens fem preguntes" fa ben palesa la mena de mitjans i de lectors a què està acostumat el nostre periodista, la seva apel·lació és ben encertada: ¿qui es deixaria atacar d'aquesta manera sense fer-hi res? Ara bé, posats a encarar les coses d'aquesta manera, hi ha un petit problema: si ens dirigim a l'altre bàndol, al dels palestins, veurem que aquest mateix plantejament és igualment vàlid: ¿qui es deixaria desterrar, atacar i vexar d'aquesta manera durant 60 anys? El problema principal, senyor Álvaro, no és considerar si una resposta militar és legítima o no ; ni tant sols ho és decidir quin és el bàndol que estaria més legitimat per a respondre a una agressió. Per aquest camí, ens enfangaríem fins als genolls amb discussions de calendari, i ara mateix la urgència és una altra: aturar els atacs (des d'ambdós bàndols) sobre la població civil. I és aquí on rau el problema principal, senyor Álvaro: s'està atacant població civil. El concepte de legítima defensa és absolutament necessari i jo sóc el primer en defensar-lo, però és que tenim unes legislacions i convencions internacionals que cal seguir. Un no es pot defensar de qualsevol manera. Encara que acceptem que és totalment lògic que els israelians no suportin més que els apuntin cada dia al cap, la resposta de l'Estat d'Israel ha estat no només desproporcionada, sinó directament en contra de les convencions internacionals. I si és veritat, senyor Álvaro (o qualsevol dels que pensen com vostè), que Israel són "els nostres", que son "el darrer bastió occidental abans dels territoris on domina la barbàrie musulmana", amb més raó caldria llavors condemnar i jutjar els atacs sobre Gaza. Només així podria arribar a pensar-me que tenim un mínim de civilització que defensar.