divendres, 31 d’octubre de 2008

El món del revés

El poder sap, i té ben experimentat, que una manera molt eficaç per a vèncer l'enemic és donar-li la volta, mostrar-lo al món a l'inrevés de com és i aconseguir que aquesta nova imatge es naturalitzi i sigui rebuda com a real. La manera més fàcil d'aconseguir aquest objectiu és a través de la propaganda i la manipulació que exerceixen els mitjans de comunicació, que per alguna cosa [i alguna altra més] són coneguts com el quart poder. La màquina funciona quan, en llegir les notícies, no només no ens adonem de què estem percebent el contrari d'allò que hauria de ser, sinó que per a mantenir la lògica discursiva atorguem mecànicament a la realitat el seu negatiu, de tal manera que, efectivament, acabem associant un cosa amb allò que precisament no és. I aquests dies n'hem tingut dos molt bons exemples: (1) Dimarts passat, en Josep Maria Espinàs escrivia aquest interessant article a El Periódico sobre l'ocupació cada cop més habitual de l'espai públic per part de persones maleducades i egoistes, que es comporten al carrer amb la mateixa fatxenderia amb què ho fan a casa. El problema, però, és que l'Espinàs titula el seu escrit "Okupes de tren i autobús", amb lo que ja tenim, doncs, el món del revés. Tal i com explica l'Abel Caldera, l'Espinàs "ha pretès utilitzar el verb okupar com a sinònim de privatitzar i robar l'espai públic que és de tots", mentre que "el moviment okupa ni privatitza ni roba espai públic" sinó que fa precisament el contrari, "utilitzar un bé social com és l'habitatge per a la finalitat per al qual ha estat concebut ; un bé social que fins aquell moment sí que estava privatitzat, tancat i barrat, per a una finalitat especulativa". (2) Ahir, a propòsit del judici en què han quedat absolts els 16 acusats de cremar fotografies de les sangoneres hereves de Franco [per cert, tot el meu suport a l'alcalde de Puerto Real!], hem sabut que el jutge Vázquez Honrubia no se'n va estar de fer comentaris sarcàstics sobre l'ús de la llengua catalana per part dels acusats. I en voldria destacar un, que per molta gent deuria ser llegit (o escoltat) amb tanta naturalitat com havia estat enunciat pel jutge: "ah, és clar, és que vostès necessiten intèrpret". Sí, és clar, ja ho sabem, els nacionalistes anem pel món creant luxes innecessaris, i és per això també que necessitem intèrprets al Congrés dels Diputats quan els nostres representants volen expressar-s'hi en la seva llengua. Ara bé, hi ha una petita objecció, i és que la realitat és absolutament la contrària: no som els catalans els que necessitem l'intèrpret, sinó vostè, senyor jutge, i molts dels senyors diputats de Madrid. Okupació i llengua catalana... No és per casualitat.