dissabte, 1 de novembre de 2008

Casum el nou Ubuntu!

Abans d'ahir sortia la darrera versió del sistema operatiu Ubuntu (la 8.10, anomenada "Intrepid Ibex", semblaria que en clara al·lusió a les oscil·lacions esperpèntiques de l'índex borsari de Madrid, però no), i jo, emocionat perquè l'anterior actualització m'havia anat més fina que la sorra de Calafell, m'hi vaig llançar sense paracaigudes. Doncs patapam, de nassos a una pantalla negra que no em deixava accedir a l'escriptori (al Gnome, que amb el neguit del pas de les hores s'anava transformant en el Gnomenparlis-que-te-la-guanyes), de tal manera que m'ho havia de fer anar tot des de la línia de comandaments (àlies Terminal o Consola). I me les vaig veure de tots colors, perquè encara no sé parlar aquest idioma dels comandaments Gnu/Linux, i amb prou feines només recordo quatre xominades del llenguatge BASIC de la meva infantesa (amb l'Amstrad CPC-484) i de la meva adolescència (l'època MS-Dos). Afortunadament, no hi ha millor mestre que la necessitat, i aquesta vergonya de portar un any amb l'Ubuntu i encara no saber fer anar el terminal va deixar pas a la satisfacció d'aconseguir copiar els quatre arxius imprescindibles a un llapis USB. Salvats els mobles, cansat d'haver perdut tot el dematí en aquest combat, i esperonat per la meva recent adquirida perícia, vaig decidir fer cas a un parell d'usuaris que (segons llegia en diversos fòrums a internet) s'havien trobat en la mateixa situació que jo i l'havien resolt instal·lant-se la nova versió des del CD (perquè, segons sembla, en casos com el meu el que dóna problemes d'aquest nou Ubuntu no és la nova versió en sí, sinó l'actualització damunt de versions anteriors). Dit i fet, ara ja em rutlla. De manera providencial, encara tinc la versió antiga ficada dins del disc dur (la meva perícia va créixer, però segueix sent ridículament baixa i la lliçó sobre particions del disc dur és de Doctorat), però tan bon punt acabi de recuperar tot lo recuperable i après una mica com fer-ho, intentaré formatejar la part antiga (li atorga 50Gb!) i passar-la a la nova (només 15Gb!). El camí cap a un món de programari lliure sense propietaris segueix estant ple de dificultats. Cada cop menys, afortunadament, i gràcies als milers de voluntaris que s'hi dediquen desinteressadament. Des d'aquí el meu més sincer agraïment. Però em càsum l'Ubuntu i el mal dia que em va fer passar ahir! ** PS [filològic]: com que l'atmosfera lingüística catalana és prescriptiva i no descriptiva (ja m'he referit alguna vegada a la norma del "parla com nosaltres, o no parlis" que tantes desercions ha provocat en molts catalanoparlants barcelonins), i posat que no penso deixar de parlar com parlem a casa, ¿com collons he d'escriure "casum l'Ubuntu"? Els diccionaris no m'ajuden gens (perquè són prescriptius, i les expressions no normatives no hi apareixen), i ja que l'autoritat calla (o parla només en temples i revistetes per a iniciats), Sant Google patró dels pobres de mitjans ens diu: "cagun" 9.750 usos (de l'estil de "cagun l'ou", cagun deu", "cagun Halloween") ; "cagum" 5.500 usos ("cagum el Pare Noël", "cagum els radars", "cagum deu"); "càgum" només 150 ("càgum l'olla", "càgum l'hòstia") ; "casun" 1700 ("casun l'olla", "casun l'ós pedrer", o fins i tot "casun Dell", que suposo que fa referència a la marca d'informàtica i seria, doncs, semblant al nostre "casun l'Ubuntu") ; "casum" 8100 (sobretot "casum dena", però també "casum l'olla", "casum tot") i "càsum" 1700 ("càsum l'ollla", "càsum Can Fanga" i fins i tot "càsum Seat"). Les formes més habituals també apareixen escrites juntes: "cagundena" té 2400 usos contra els 250 de "cagumdena" ; "cagundeu" 1600 contra els 700 de "cagumdeu". Però això d'escriure-ho junt ens pot donar lloc a paraules que enriute'n de l'èuscar o l'alemany, com ara "casumlamarsalada" o "cagumlatevacaradebeneit". Ja ho he dit.

2 comentaris:

RG ha dit...

En casos com aquest va bé arrencar directament des del CD d'instal·lació d'Ubuntu, que permet accedir al disc dur i copiar tots els documents importants sense necessitat d'obrir el terminal.

Hi ha dos diccionaris descriptius a la xarxa: l'Alcover-Moll (http://dcvb.iecat.net/) i el DCC (http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp). El segon encara no està acabat, però ja es pot consultar (cal registrar-se). L'Alcover-Moll, en concret, diu el següent:

"Cagar-se en algú o en alguna cosa: menysprear-la insolentment; cast. cagarse. Aquesta accepció és la base de blasfèmies i grosseries («me cago en...»), que a voltes se suavitzen per eufemisme canviant el cago en caso («me caso en...») o substituint el nom sagrat objecte de la flastomia per un nom inofensiu («me cago en la mar salada», «me cago en dena», «me cago en Sivilla», etc.)."

"Me caso en l'Ubuntu", doncs? Seria la manera lògica d'escriure-ho, però a mi em resulta força estranya...

Joan Vecord ha dit...

Hola Raül!

(1) Tot el merder de la instal·lació va veure's agreujat perquè el primer CD de salvament que em vaig copiar des del portàtil (l'últim reducte Windows que tinc) el vaig copiar malament i no em funcionava, i jo, en la meva desesperació, vaig estar culpant força hores el nou Ubuntu per no voler-me llegir el CD. Quan més tard vaig decidir fer-me un nou CD, ja me n'havia sortit a l'hora de gravar els arxius importants a l'USB a través del terminal, i ja no va caler accedir al disc dur a través seu. Però llavors sí que vaig aprofitar per a fer la instal·lació nova de soca-arrel. La culpa va ser meva, per voler fer-ho a corre-cuita i no tenir preparat ni tan sols el CD per a fer-ne un prova...

(2) Gràcies pels enllaços als diccionaris descriptius. L'Alcover ja el coneixia, però tampoc no vaig saber trobar-hi res, tret de a l'entrada "dena", on l'accepció 5 diu:"Deformació eufèmica de Déu, que s'usa en exclamacions grosseres com «me caso en dena!»".

Però posats a voler escriure una exclamació popular, preferiria poder usar una forma fossilitzada més propera a la seva formulació oral (/cagumdena/) que no pas la reconstrucció de l'expressió originària ("me cago en déu"). Vull dir, voldria poder diferenciar les dues formes, perquè avui dia són ben vives les expressions sintàcticament completes ("me cago en..."), però també les "fossilitzades" ("cagu'n" o "cagum" o com sigui). Són una font de creativitat lingüística, i no les hauríem de deixar perdre ni per criteris normatius ni per manies religioses disfressades d'apel·lacions a les bones maneres (perquè suposo que part del silenciament d'aquests renecs és perquè el seu destinatari més habitual és la religió: "cagumdeu", "cagumcrist". "me cago en l'hòstia", etc., i hi ha coses que l'Esglèsia encara no ens permet).

Salut!