dilluns, 22 de setembre de 2008

Preparant una nova Guerra Mundial?

Aquests dies es parla molt de la crisi (quina crisi?), però trobo que, en general, s'amaguen dades força importants. D'una banda, no se'ns dóna la suficient informació per a poder contrastar dades, i així es fa difícil que els ciutadans conformem la nostra opinió a paràmetres mínimament objectius. Perquè, com sempre, el tractament informatiu tendeix a fomentar un posicionament emocional que reforci els judicis que ja teníem, de tal manera que, amb la injecció de diners públics per a ajudar els bancs, els anticapitalistes hi veurem la confirmació de què el model econòmic vigent és hipòcrita i desastrós, mentre que els seus defensors senzillament hi veuran una actuació extraordinària (però lògica i necessària) per a arreglar les males arts d'uns pocs especuladors sense escrúpols. Una manera, per exemple, de poder-se bastir una opinió racional sobre l'actual crisi seria poder-la comparar amb la crisi molt similar que va patir el sud-est asiàtic a finals dels anys 90, quan molts bancs van fer fallida i els respectius governs va decidir que els havien d'ajudar per a no acabar d'ensorrar el país (¿us sona?). Llavors, però, l'FMI va posar com a condició indispensable per a seguir prestant les seves "ajudes" que els governs no injectessin diners als bancs, i que es deixés al mercat actuar "lliurement". ¿Demostra això novament que són uns hipòcrites i interessats? Al meu entendre, sí, i clarament. Però realment no sé si senzillament estic reforçant els meus prejudicis, perquè en cap moment se m'informa de quines van ser les circumstàncies llavors i quines ara, és a dir, de si hi va haver diferències importants i de pes o no. De fet, he sabut d'aquest paral·lelisme quasi de casualitat, gràcies a aquest article, que m'ha remès a aquest altre (a partir del paràgraf que comença "in parts of Asia"). Trobo simptomàtic que, amb lo important que és la crisi i tanta "informació" que se'ns en dóna, ideològicament tothom es mantingui allà on ja era. Una mateixa informació serveix per a confirmar i refermar les conviccions de dos grups antagònics. Fantàstic, oi? Però en el fons no és aquest furt informatiu el que més em preocupa, sinó que s'ometi quin ha estat el factor que, al llarg del s.XX ha permès que el capitalisme s'anés perpetuant: la GUERRA. Gràcies a l'Iraq i la sang dels seus ciutadans, la indústria internacional (sobretot els seus sectors armamentístics, petroliers i de la construcció) ha pogut seguir creant riquesa aquests darrers anys. ¿I no recorda tampoc la gent, ara que tant es compara la crisi amb la del 1929, que si l'economia americana va poder recuperar-se i arribar a sobreeixir va ser gràcies a la Segona Guerra Mundial i als crèdits per a la posterior reconstrucció d'Europa? Com diu un comentari d'aquest article: el liberalisme econòmic capitalista soluciona les crisis destruint-ho tot (persones, productes, construccions, etc.) per a què tot estigui novament per fer i els sistema pugui respirar una mica i regenerar-se ; és per això que aquest sistema porta de forma implícita i necessària la guerra, la mort i el menyspreu de les persones, que sempre queden per sota dels objectes i dels diners. En un món malthussianament superpoblat, terriblement desigual i farcit de pobresa, on les noves generacions són cada vegada més estúpides, (fet que confirmaria la tesi d'aquest llibre que ja vaig ressenyar: que l'escola és la fàbrica dels soldats del futur) i els odis, rancors i enemistats polítiques s'agreugen i es radicalitzen, l'horitzó d'una Tercera Guerra Mundial no em sembla cap ximpleria.

2 comentaris:

1400ideas ha dit...

Te dejas el detalle de que si la segunda guerra mundial "lavó" las economías fue, en parte, gracias a hundir a las potencias derrotadas.

Para mí que no hace falta una tercera guerra mundial. Sólo con acaparar los recursos de algún país/zona importante, ya tienes para seguir chupando del bote otro par de generaciones.

Por poner en practica mis dos horas de historia: Si los excedentes del mundo no se los quedaran cuatro "nobles" y se repartieran en tecnologia e infraestructuras a lo largo y ancho del globo, la gente viviría más tranquila.
Podrían empezar por retirarle el sueldo a la infanta, por ejemplo.

Joan Vecord ha dit...

(1) Ni conozco las cifras ni las tengo a mano (¡toma seriedad!), pero tengo la impresión que la guerra lavó la economía, mientras que las "multas" y castigos (a pagar a largos plazos) sobre los vencidos impidieron durante muchos años la formación de otras superpotencias que pudieran competir con los EEUU.

(2) Las pequeñas guerras de recursos, a tenor por la crisis actual, se han mostrado insuficientes para mantener la vaca en pie.

Además, con la globalización resulta cada vez más difícil seguir ocultando que se está viviendo a expensas de chupar la sangre de otros países. Quiero decir que es más fácil crear unidad contra el enemigo chupador, y con más gente implicada tanto en el ataque como en la defensa. Mira el caso de América Latina, expoliada todavía por empresas europeas (principalmente españolas) y americanas, y el resurgimiento que se está produciendo allí de posturas de izquierda "radical", y el consiguiente contraataque de los expoliadores, que criminalizan y difamans día sí día también aquellos gobiernos legítimos. Pero no sólo allí, sinó es algo que, por primera vez en la historia, sucede en todo el mundo, y la línia divisoria entre los dos bandos va reforzándose ideológica y materialmente. Cualquier dia, una "pequeña guerra de recursos" puede encender una mecha demasiado grande...

(3) Sí, algo tan sencillo como repartir resulta, a la larga, lo más complicado de conseguir. Y el motivo último y fundamental que existe detrás de todas la guerras.