divendres, 26 de setembre de 2008

Nou delegat sindical (i perdó)

Part positiva: dimarts es van dur a terme a la llibreria les votacions per a elegir el nou delegat sindical de l'empresa. Les vaig guanyar. Part negativa: vaig fer-ho en representació de CCOO, el sindicat que més detesto. Que consti que no hi estic afiliat ni penso fer-ho mai de la vida (ni a ells ni a UGT ni a cap altre gran sindicat d'aquests que es caracteritzen per abaixar-se els pantalons cada dos per tres davant de la patronal i el govern), però tampoc no coneixia ni confiava en cap altre sindicat petit i aquests darrers dies vaig massa de bòlit amb la feina (estic a ritme europeu: 65 hores setmanals) i no he estat capaç de combinar eficaçment el temps lliure i les ganes per a informar-me'n. De fet, el sindicat que (des del meu desconeixement) em feia més gràcia era la Intersindical-CSC, que a sobre tenen la seu prop de la feina, però per les qüestions temporals esmentades no m'hi vaig acabar d'atansar. I, en certa manera, me n'alegro, perquè tot just un parell hores després que haguéssim tancat la mesa electoral va passar el seu representant sindical per la botiga (bona targeta de presentació, sí senyor, arribar tot just a misses dites). Vam parlar molt poquet, però tampoc no em va convèncer. Potser perquè va posar tot l'èmfasi en la qüestió nacional, factor que considero molt important (i, de fet, bona part del seu atractiu és que són l'únic sindicat més o menys gran que se situen en el marc nacional català i no en l'espanyol) però em va semblar que tenia poques coses a oferir més enllà d'aquest posicionament catalanista. Però potser sigui perquè vam parlar-ne poc. En qualsevol cas, no em va despertar aquella confiança que justificaria sacrificis. Per exemple, a través de CCOO puc aconseguir molt més fàcilment (i me n'aprofitaré, evidentment) assessorament sindical i cursos de formació, perquè tenen molts més afiliats i recursos que no m'oferiria la Intersindical. Pel que fa als assessors, a CCOO es deuen comptar a desenes, mentre que aquests pobrets amb prou feines en tenen un parell. Però de gust assumiria els desavantatges pràctics d'aquestes mancances si m'haguessin arribat al cor i cregués que són el futur sindical de la classe treballadora d'aquest país, i que cal col·laborar-hi precisament quan són petits per a ajudar-los a créixer i a esdevenir una peça clau, ferma i coherent en les negociacions econòmiques. Però no ho han fet, i els veig com qualsevol altre sindicat, amb el benefici de la catalanitat i el perjudici dels recursos. I com que em vaig presentar a les eleccions en un sentit eminentment pràctic, prefereixo empassar-me l'orgull i assumir la vergonya d'anar amb CCOO. Humiliació que dedico a tots aquells que sempre em diuen que em llicenciï, que em faci professor i que provi de canviar el món des de dins. ;-) Doncs ara us he fet cas, en contra dels meus principis, i he entrat una mica més endins del cos de la bèstia.

2 comentaris:

1400digestiones ha dit...

Anda que si el lider sindical trabaja 65 horas a la semana... el resto van apañaos.

Akane ha dit...

Hazte profesor, anda que no mola. :D