Neoliberalisme d'Estat

Com que l'etiqueta de Capitalisme d'Estat ja es presta a confusions, podríem precisar tot inventant-nos la de Neoliberalisme d'Estat per a referir-nos a la injecció de 140.000 milions d'euros del govern dels EEUU a les grans companyies creditores Fannie Mae i Freddie Mac. Com bé reflexiona Javier Adler en aquest gran article, ¿on és ara la tan idolatrada mà invisible del mercat i la seva sacrosanta autorregulació? Novament, es fa palès que no és aquesta la veritable essència del neoliberalisme, sinó l'axioma "privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues", com també podem veure en la crisi de l'automoció a l'Estat espanyol. I els grans ideòlegs i promotors del neoliberalisme bé que ho saben, però es limiten, amb cínica resignació, a confirmar que aquest (el real) és un sistema econòmic defectuós. I posats a triar entre sistemes ideals, jo optaria clarament pel comunista. PS [11/09/2008]: A l'Amèrica del Sud, on les nacionalitzacions semblaven només merèixer els "nostres" insults (principalment a Veneçuela i a Bolívia), es poden produir excepcions si el govern és de dretes i són els accionistes els interessats en vendre un producte deficitari, com és el cas de la venda d'Aerolinias Argentinas (a mans de capital espanyol) al govern d'aquell país. Llegiu la notícia tal i com l'explica el diari El Mundo, i fixeu-vos també en els darrers paràgrafs: les empreses espanyoles estarien disposades a tornar a comprar Aerolinias Argentinas en un futur, amb la condició que abans se n'hagin depurat les restes de peronisme i sindicalisme entre els seus treballadors. Se'ns mostra així el trist paper reservat avui dia als Estats: la de fer de policies i carcellers locals del neoliberalisme global. El que deiem: neoliberalisme d'Estat...