dimarts, 18 de desembre de 2007

Agnòsia democràtica

Feia dies que volia parlar de l'estranya concepció que tenim els europeus sobre el que és la democràcia, però els horaris excessius de la campanya de Nadal i la meva nova configuració de 2 cossos i 4 ulls fan que m'estigui poca estona davant de l'ordinador i, quan hi sóc, estigui indefectiblement cansat i mancat d'inspiració. Aprofito, doncs, per a remetre a un article publicat a La Fàbrica sobre el mateix tema. No deixa de ser molt curiós, i encara més perillós (en tant que és força simptomàtic) que siguem tan escrupolosos sobre la legitimitat democràtica del procés veneçolà i, alhora, ens importi un rave que a Lisboa ens endinyin pel dret aquell mateix (o molt similar) Tractat Constitucional Europeu que van refusar en referèndum els ciutadans d'alguns països de la Unió. En certa manera, podria considerar-se com una nova manifestació d'allò que Günther Anders i Santiago Alba Rico anomenen agnòsia, és a dir, "una mena de sensibilitat minuciosa per a allò petit i banal, d'honradesa diminuta per a allò més proper i trivial, i una insensibilitat cega, absoluta, total, per a allò veritablement decisiu". I no perquè el procés bolivarià fos banal (que no ho és gens, si ho mirem a escala mundial!), sinó perquè, per a la gent que vivim en aquesta banda de l'Atlàntic, és innegable que té poca incidència real en les nostres vides quotidianes (i per això mateix la televisió ens ho mostra tan proper) ; en canvi, som insensibles respecte dels canvis en l'àmbit polític real en què s'ha de desenvolupar la nostra ciutadania (en aquest cas, la Unió Europea), que gràcies també a la televisió se'ns ha allunyat irremeiablement fins a ser engolida per algun dels forats negres que formen part de la galàxia periodística. I d'aquí a uns anys, quan ja sigui massa tard per a massa coses, tots a córrer i a dur-nos les mans al cap perquè la civilització tornarà a estar amenaçada. Ser europeu té aquests atractius.