dijous, 26 d’octubre de 2006

Sang

Avui tocava revisió a la feina, i a les nou del matí ja m'estaven treient sang. El fet que la sala d'extracció fos el despatx de l'amo no sé si haurà estat fruit de la casualitat o és part d'un entramat de sometiment simbòlic ben estudiat. Ultratjats per no haver pogut prendre el cafè a quarts de nou, ens hem amotinat esmorzant. Hem tornat a la feina de forma testimonial, i a quarts d'onze ja tornàvem a ocupar els bars del voltant, mantenint els horaris i grupets habituals de fer l'entrepà. Jo he aprofitat per a demanar un combinat de llom, ous i patates, que fa dies que oferten al Picadero. M'he sentit brut i greixós, però més content que un gínjol. Després de dinar m'han trucat del Clínic suplicant-me que hi anés a donar sang, que van molt necessitats. [Potser hauria de començar a aplicar jo també la 'tècnica Clínic', i quan em sobrevinguin determinades necessitats agafar el telèfon i començar a trucar a potencials donants de carinyo]. Els he comentat que n'havia donat a la revisió del matí, però m'han respost (si els he entès, que amb tanta salivera no pronunciaven bé) que allò eren quatre gotes i que no em passaria res. He acabat cedint davant del deure de donant universal [sóc zero negatiu, malgrat que cap de mons pares ho és... bé, algun dia haurem de tenir una xerradeta familiar], i aprofitant que havia dinat amb ells m'he atansat al Clínic. M'han tingut els cinc minuts de rigor xuclant-me del braç esquerra (el dret l'havien usat al matí), mirant-me el sostre entre reflexions de tant nivell com ara si l'addicció dels heroïnòmans es deu només a la droga o també a l'acte de punxar-se, ja que jo mateix estava experimentant un morbós delit amb tanta injecció. O no és veritat que als fumadors els afecta no només la nicotina sinó també els gestos amb què acompanyen les xuclades? La taula plena dels pastissets i madalenes que et donen per a refer l'organisme m'ha fet canviar cap a un altre pensament no gaire menys profund: era preferible desmaiar-me o seguir omplint-me l'estómac de porqueria? En va: la meva panxa governa tranquil·lament i amb majoria absoluta el Parlament del meu cos... Tornat cap a casa en la bici encara he estat a punt de donar gratuïtament la meva sang, aquest cop en un espectacle d'art urbà i efímer en col·laboració amb l'habitual taxista fill-de-la-gran-puta que no et posa els intermitents i t'ocupa el carril per a girar cap a la dreta. Ja m'imagino que la intel·ligència del col·lectiu de taxis de Barcelona no supera els 80 punts (tot el col·lectiu junt), però trobo de sentit comú entendre que una bici que va a més de 25km/h no pot frenar en un espai de no més de 3 metres. Però aquesta gent no té sentit comú ni de cap tipus (ni d'orientació, que és el mínim que se'ls podria exigir), i a sobre han decidit que les coses han de ser com ells volen, i si per exemple l'Ajuntament ha disposat alguns carrils bici, a ells això se la sua, i després d'haver-te quasi-atropellat sempre has d'aguantar el discurs de "hombre, ej que laj bicicletaj no podéij ir por la calle". I avui, com que duia la sang encesa (poca me'n quedava, però bullia), li he espetat, després d'acostar-me amenaçador a la seva finestreta: "ni tu puta madre debería salir del prostíbulo". (Sí, sé que és redundant, però amb les presses del moment...). El tio ha dubtat un moment si tornar-me-la encara més grossa, ja que ha quedat clar que li acabava de "mancillar" l'orgullo de masclet espanyol (no sé si cal dir-ho, però duia el puto toro al costat de la matrícula), però entre que jo deuria tenir la vena del front inflada i els braços d'un drogadicte ha preferit abandonar el combat, remugant ximpleries. La resta del trajecte l'he fet amb les cames fetes figa, no només perquè és l'habitual després de moments tensos com aquest, sinó perquè els taxistes, a part de fills de puta, imbècils i masclistes, són mafiosos, i em temia que el subnoral cabron aquell hagués avisat per ràdio a la resta de porcs, i jo temia per la meva integritat. Avui he sobreviscut, però aquests, a més de fills de puta, imbècils, masclistes i mafiosos, són també rencorosos. Hauré d'anar amb compte els propers dies. PS: I per avui ja he perdut prou sang, però algun cop voldria tenir la regla per a poder entendre més determinats comportaments. I ai del pobre fill de puta amb taxímetre si l'enganxo un dia amb humors menstruals!