dimecres, 25 d’octubre de 2006

Testimonis

Avui el pis del carrer Lepant ha rebut un bateig simbòlic: després de més d'un any de viure-hi han vingut a picar-nos a la porta uns Testimonis de Jehovà. M'han pillat desprevingut, que, si no, els faig passar i els convido a unes galetetes. Però no, tot just acabava d'aixecar-me de la migdiada (parlo de quarts de set del vespre) i feia una fila peculiar: pantalons curts, mitjons, samarreta hortera de pijama de mercadillo i lleganyós. Tanmateix, no m'he adonat del que eren fins que han fet el gest d'entregar-me un dels seus fabulosos fulletons, ja que eren un matrimoni gran amb una pinta absolutament normal. Els Testimonis, malgrat que vulguin aparentar normalitat, acostumes a veure'ls d'una hora lluny, gràcies a petits detalls com ara l'estil de pepera valenciana amb què acostumen a vestir-se. Però aquests m'han semblat realment senzills i bones persones, i malgrat portar temps esperant un moment com aquest per a etzibar-lis alguna bestiesa, m'ha sortit la cara amable que porto configurada per defecte. És clar que tampoc duia la millor roba per a impressionar ningú (no podien deixar de mirar-me els mitjons), i l'estat mental després de dues hores de migdiada tampoc és el més addient per entrar en disputes de cap mena. He estat a punt de enviar-ho tot a rodar quan m'he mirat el fulletó i per poc que no esclato a riure: aquelles dues pobres ànimes m'acabaven d'entregar un panflet on hi deia, a tota plana, "¡Se acerca el final de la religión falsa!", i de fons es veia un llamp travessant un cel apocalíptic. Me'ls he mirat provant de dissimular el riure i la condescendència, i ells m'han respost amb un somriure tan exagerat i ben coordinat que tot ha resultat encara més còmic. M'han donat els seus noms, jo el meu, i han marxat, amenaçant dolçament que tornarien algun dia d'aquestos. Tot just tancar la porta ja he començat a maquinar com hauria de ser aquest seu retorn, però de seguida me n'he adonat que no calia, que no hi hauria tal retorn: els pobres vellets encara havien de passar a visitar la colla de bojos satanistes que tenim al principal. Ja sento com bull l'olla...

2 comentaris:

Wilheim ha dit...

A mi me encantaría poder detener el tiempo, o verlos venir con una hora de margen, para preparar una buena escena... desde una orgía-satanico-monjil, a la de un ayatolá.com preparando un nuevo discurso por internet para sus hermanos sanguinarios. Y a ver si siguen coordinando sus sonrisas con la misma entereza.

Joan Vecord ha dit...

Sí, lástima que no dijeran con exactitud que día pasarían. Creo que desaprovechamos nuestra situación, rodeados como estamos de Testigos proselitista, banqueros celosos del tiempo de sus empleados y taxistas con tendencias asesinas.