dimarts, 10 d’octubre del 2006
Conseqüències de les manis
Finalment s'ha suspès la reunió de ministres d'Habitatge que s'havia de realitzar a Barcelona la setmana que ve. Hi té molt a veure la manifestació "no tindràs casa en la puta vida" de fa 10 dies, que tornava a estar convocada per als dies de la reunió aquella. Evidentment, ha estat un triomf simbòlic important, però l'anul·lació podria també reforçar les postures cívico-repressives, ja que es vol transmetre la idea que s'haurien aplegat tants avalotadors i es corria un perill tan real que calia suspendre l'acte. A més, és probable que en la propera manifestació encara hi anés més gent, i es volia evitar de fer el ridícul amb tants polítics estrangers. En qualsevol cas, la convocatòria es manté, amb lo que hauran de tornar a rebentar la manifestació per a provar de desqualificar-ne els assistents.
A propòsit de la mani pel Forat de la Vergonya, avui publiquen a El País un bon article del Manel Delgado.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Triomf simbòlic? De què? De qui? Et creus realment que algú del govern central s'ha cregut tota la parida aquesta que "Barcelona no ofereix garanties de seguretat"? Va, home! Si s'han fet mil cimeres més importants i no ha passat res (una manifestació de bon rotllo no és res). La suspensió no és més l'enèsima humiliació infligida pel govern central a les institucions catalanes, les socialistes incloses. Les palles borratxes i la pintura de la plaça dels Àngels són l'excusa. I el Delgado ja pot anar dient missa, que té la classe ben plena de devots feligresos.
Per cert, ja tinc wifi.
No crec que ningú del govern central pensi que Barcelona no ofereix garanties de seguretat. Ni ho crec ni recordo haver-ho escrit enlloc. Si penso, en canvi, que la suspensió de la reunió és conseqüència de la manifestació, per molt ridícula i de bon rotllo que fos. No acabo d'entendre, doncs, quines reticències hi ha per a no considerar-la un triomf. És evident que l'objectiu no era aquest, però no per inesperat o per estar condicionat per factors externs als de la manifestació deixa de ser un triomf.
I no és reduccionista considerar que la suspensió "no és més que l'enèsima humiliació infligida pel govern central a les institucions catalanes"? No penso que representin cap amenaça unes institucions (i un poble) que ja ha rebut un fotimer d'humiliacions i mai han estat capaces de reaccionar.
I lo del Delgado ja m'ho explicaràs, que no t'he entès.
Una conseqüència és un triomf? Aturar una guerra pot ser una victòria (segons quina i en quines circumstàncies), però no crec que ajornar (ni tan sols susprendre!) una cimera ho sigui. És que potser ara podem tornar a casa pensant: "anem bé, ja hem fet susprendre una cimera, d'aquí a dos dies m'abaixaran el lloguer"? Sincerament, quina relació hi ha entre una cimera sobre l'habitatge i les condicions reals d'accés a l'habitatge (que en el nostre cas depenen majoritàriament de la Generalitat i els ajuntaments, no pas dels ministres que aniran a la cimera)?
Que la interpretació basada en el conflicte entre Espanya i Catalunya és reduccionista? I tant que ho és: Espanya és així de reduccionista, té el tic constant del clatellot. No és culpa meva que Espanya sigui tan limitada. No som cap amenaça, tens raó: les mosques tampoc i les matem. Si aquesta explicació la veus reduccionista, dóna'm una altra raó versemblant per a la suspensió, ja que tu mateix dius que això de la inseguretat no s'ho creu ningú.
Pel que fa al Delgado, em costaria massa esforç i concentració explicar-me bé i prefereixo deixar-ho per un altre dia.
Sí, veig clar que, si com a conseqüència de la manifestació se suspèn la reunió, aquella ha aconseguit un triomf. Ni de lluny un triomf important, però tampoc ens posarem maximalistes, no trobes? I més quan lo habitual és que cap manifestació provoqui la més mínima conseqüència! Per un cop que es torna amb algo a les butxaques (ni que sigui un granet de sorra), ho podríem considerar un triomf.
Quina relació hi ha entre la cimera de ministres i les condicions reals d'habitatge? Ho desconec. De fet, ho desconec gairebé tot respecte dels factors que afecten l'habitatge, començant per les competències. Però vaja, sigui Barcelona, Madrid o Brussel·les les coses no canvien gaire, perquè tots els governs són igual d'impotentes davant les exigències del mercat. En qualsevol cas, si hi havia en l'horitzó un cimera sobre l'habitatge (fos de qui fos), no era una bona ocasió per a manifestar-se? Ens hauríem manifestat igualment sense cap cimera. De fet, així és com va ser fa poques setmanes.
Em demanes una raó versemblant per a la suspensió de la cimera. Doncs no en tinc cap de concreta: em sembla que aprofiten l'avinentesa per a matar més d'un ocell d'un tret. Considerar-ne una de sola ho considero un reduccionisme miop o interessat, començant per la interpretació triomfalista dels que pensen que els hem acollonit i que tenen por d'incidents. Però de tots els motius, penso el principal és el de donar la falsa impressió que realment hi ha una guerrilla urbana organitzada, armada i perillosa, amb lo que aconsegueixen que la "gent honrada" no simpatitizi amb les reivindicacions d'aquesta minoria radical (que passen a ser demonitzades), facilitant l'acceptació de futures repressions policials. Bé, com ha passat al País Basc amb el moviment abertzale (=ETA) i recentment amb la defensa dels libanesos de l'atac israelians (=Hezbol·là = islamistes radicals). D'aquí poc, qualsevol que es manifesti per l'habitatge haurà d'esforçar-se per treure's l'etiqueta d'antisistema o radical. Que ben mirat, tant de bo tinguéssin raó per una vegada...
Publica un comentari a l'entrada