La Justícia, avui tan imparcial com sempre

Avui gairebé tots els mitjans de comunicació ens fan saber que el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha emès una sentència en què avala la il·legalització de Batasuna l'any 2003. Recordem que aquella il·legalització va suposar l'estrena de l'aplicació de la infame Llei de Partits per part del Tribunal Suprem espanyol, que és una mesura política per a arribar "fins allà on la llei no pot arribar" (és a dir, una mesura totalment impròpia d'un Estat de Dret) i que ha permès il·legalitzar partits polítics sense que legalment fossin culpables de res, simplement pel fet de no sumar-se a la cantarella del "jo també condemno l'atemptat d'ETA" (situació que va en contra d'un dret fonamental: el de la llibertat d'expressió, que no només es refereix a poder dir lliurement el que un pensa sinó també a no ser forçat a dir-ho si no vol). Així doncs, ara tenim Europa al mateix nivell jurídic que l'Estat espanyol: per unanimitat, els set jutges han decidit menjar-se els fetges dels penjats abertzales. Fantàstic. Però el més graciós de tot plegat (i de totes les congratulacions dels nostres polítics pel "bon fer" de la justícia, de la seva justícia) és que aquesta sentència es produeix en el mateix dia (o gairebé) en què s'han produït també els següents esdeveniments, en què la justícia SÍ que podria haver actuat, però no ho ha fet: (1) Espanya no investigarà la mort de 14 civils en un bombardeig a Gaza. (2) La jutgesa decreta el sobreseïment del cas per les agressions del Correllengua de Gandia. Recordem que uns feixistes (nacionalistes espanyols, evidentment) van agredir-ne els participants i van ferir Maite Peiró, regidora bel Bloc Nacionalista Valencià. (3) La fiscalia arxiva les diligències contra la batllessa de València per la permuta del sòl del Mestalla. Rita Barberà, recordem-ho, és del PP. Em congratulo, això sí, de la condemna al financer Bernard Madoff, però em queda aquell mal regust de boca de pensar com és que, dels nombrosos estafadors fills de puta que hi ha al món, la justícia només ha actuat durament contra aquell que ha estafat d'altres milionaris i gent poderosa. Tal dia com avui, la balança de la Justícia demostra estar d'allò més descompensada...

Per entendre el cop d'Estat a Hondures

Per a situar-se millor en aquests esdeveniments, considero de lectura obligatòria el següent article d'Ignacio Escolar: Las claves para entender qué pasa en Honduras. S'hi refuten breument els arguments amb què la dreta (des d'El País fins a Libertad Digital) ha estat promovent (i ara justificant) el cop. Principalment: (A) "Zelaya volia perpetuar-se en el poder". Deixant de banda si això pot justificar el cop d'Estat, Escolar respon amb dos observacions: 1- El que s'havia convocat, allò que els colpistes han impedit, no era la reelecció permanent de Zelaya ni la presidència vitalícia. Ni tan sols la reforma de la constitució. Allò que es votava era un referèndum no vinculant per a preguntar als hondurenys si els agradaria que en les properes eleccions, en les de novembre, es votés també la creació d'una assemblea constituent que reformés la carta magna. En resum: era una cosa en aparença tan inofensiva com preguntar si es podia preguntar per a reformar la constitució 2- L'actual constitució d'Hondures estableix un mandat únic als presidents de 5 anys. Zelaya acaba el seu aquest any i, en qualsevol cas, no es podria presentar a la reelecció perquè per al novembre no estaria aprovada la reforma constitucional que ell proposa. Com a molt, hauria estat possible que en aquella data es votés la possibilitat d'una reforma constitucional. A sobre, ell mateix ha negat en diverses entrevistes que tingui intenció de presentar-se a la reelecció. (B) "No pot ser un cop d'Estat: l'ha destituït el Tribunal Suprem, i això ha estat perquè Zelaya havia incomplit la llei que prohibeix presentar consultes populars durant els 180 dies anteriors a unes eleccions". Això últim és cert, però cal destacar que és una llei que el Parlament (amb majoria contrària a Zelaya) ha aprovat fa tot just uns dies. És a dir, una llei feta ad hoc amb l'única finalitat d'impedir aquesta consulta. No deixa de tenir gràcia, doncs, que aquells que critiquen "d'oportunistes" les propostes de Zelaya no tinguin cap mena de mania d'acceptar una llei encara més oportunista. Però encara més interessant és el que ens explica Escolar: 5- El Tribunal Suprem que ha ordenat l'expulsió de Zelaya del país (segons la surrealista explicació dels colpistes) no és un Tribunal Suprem equiparable als europeus. Per a començar, perquè el seu nom complet és Tribunal Suprem Electoral, la seva composició emana del Parlament (és a dir, dels partits que estan enfrontats amb Zelaya, els colpistes que han donat per bo el cop militar) i entre els seus poders està el de regular les eleccions, però no pas el de detenir els presidents electes. (C) "El nomenament del nou president interí ha estat feta de manera irreprotxable democràticament". Home, si ja fins aquí tot ja han estat irregularitats, ara tampoc no anaven a fer-hi una excepció... 6- Com que jurídicament no està establert que el president deixi de ser-ho perquè l'exèrcit el deporti, els colpistes han falsificat una carta de renúncia de Zelaya —que els seu suposat autor ha negat— firmada fa uns dies i on s'assegura que deixa el càrrec per motius de salut. El Congrés ha votat avui la seva destitució i el nomenament d'un nou president (Roberto Micheletti, el president de la cambra) fent servir aquesta carta d'argument. El recurs de la carta, recordem-ho, ja s'havia fet servir també a l'intent de cop d'Estat a Veneçuela el 2002, quan el militar Luis Rincon Romero li va proposar la renúncia a Chávez i, segons el militar colpista, el president va acceptar. Evidentment, mai ho han pogut demostrar (llegiu-ne l'apunt a la Wikipèdia). Les similituds amb aquell altre cop d'Estat són nombroses, principalment perquè l'actuació ignominiosa dels principals mitjans de comunicació ha estat la mateixa que llavors: manipular i informar tendenciosament per a situar la comunis opinio internacional en contra del govern de Zelaya, a qui s'ha caricaturitzat i insultat fins a extrems indecents. Ara bé, tampoc seré jo qui surti en defensa aferrissada del (ex)president hondureny, atès que no me n'acabo de refiar d'un terratinent que es va presentar amb els liberals de centre-dreta i ha patit una conversió a mig mandat (en podeu llegir un apunt al respecte aquí), però en qualsevol cas havia començat a aplicar mesures d'esquerres i ha estat víctima d'un cop d'estat. Em pregunto per què en la situació inversa (molt més habitual, d'altra banda: polítics amb un programa d'esquerres que acaben aplicant polítiques de dretes) la vara de mesurar és molt més permissiva...

Jetlag vacacional

Dijous a la nit aterrava a Barcelona. Lisboa, la seva llum i els seus turons de carrers acolorits m'han tingut fascinat aquests vuit dies d'exili pirotècnic, i malgrat que sóc fill del darrer quart del segle XX i nascut amb un teclat a sota del braç, encara em sorprèn el fet de què al matí et trobis passejant en una país i a la nit en un altre. És un fet que em sorprèn i m'embriaga, en un embriagament que prové no de la col·locació (com s'esdevé habitualment amb les drogues), sinó precisament per la descol·locació. Descol·locació que ja s'havia donat passejant per Lisboa, i que sempre se'm dóna (i busco) quan viatjo a un lloc que no conec, encara més si hi parlen estrany i, sobretot, si hi vaig sol. De fet, ara feia molt de temps que no estava sol, i a Lisboa he tingut temps d'avorrir-me (en el millor sentit que li pugueu donar a la paraula) i de pensar. Però, és clar, han estat pensaments en una situació descol·locada, i això fa que s'accentuï la sensació d'estranyament amb el món, en el meu cas acolorida per la resignada hostilitat que em provoca mirar-me'l des de la distància que em proporcionen aquell estranyament i descol·locació. I si les aproximacions al món més real (aquell món que és menys immediat però més compartit) les vaig dur a terme comprant-me els diaris El Mundo i El País o bé sintonitzant la CNN americana a la tv de l'habitació de l'hotel, és evident que l'hostilitat envers el món (aquest món compartit, no aquell immediat dels carrers il·luminats de Lisboa) creixia de manera desmesurada, ajuntant-se amb l'aversió i el fàstic més visceral. He sortit momentàniament del corrent del riu i me l'he mirat de la ribera. I com que des de fora veus més els contrastos que hi provoca la llum del sol, me n'he adonat (i em sorprenc d'haver-me'n d'adonar) que encara baixa més brut i fastigós que no em pensava. I que és tan enorme, tan monstruós, que la seva inèrcia cap a la destrucció sembla ja imparable. Ara estic tornant-hi a ficar els peus. Cal fer-ho a poc a poc, perquè el corrent és fort i traidor i obliga a ser prudent, però confio que d'aquí un parell de dies ja tornaré a ser arrossegat com abans (o això espero, perquè dimecres torno a la feina i hauria d'haver completat ja aquest procés de re-civilització). Però avui encara estic dempeus, ja fora de la ribera però encara no dins del riu, en una mena d'impasse emocional. Un "dempasse", que en podria dir en Humpty Dumpty. I els efectes d'aquest jetlag els he notat aquesta nit passada, en què gairebé no he dormit. Va venir el Guillermo i vam estar jugant fins les tres de la matinada a la consola. Quan va marxar, encara no tenia gens de son, i vaig encendre'm l'ordinador per a posar-me al dia de correus i blogs que s'havien acumulat sense llegir. També vaig estar mirant algun programa Linux per a practicar vocabulari, perquè jo estava acostumat a un que es diu Vokabel, però que estava pensat per a Windows i que no un funciona amb l'emulador Wine. El Parley no m'acaba de convèncer (el trobo, d'entrada, massa complicat), el KWordQuiz tampoc (massa senzill), i vaig descobrir l'Anki, la idea del qual m'agrada però que et deixa poc marge per a configurar-te'l com tu vulguis. Amb tot plegat se'm va fer de dia, literalment. Eren aproximadament tres quarts de sis del matí i el cel començava a aclarir-se. La meva terrassa mira cap al nord-est (com totes les cases de l'Eixample que des del costat Llobregat mirant cap al Besòs), i vaig sortir-hi a contemplar la sortida inesperada del sol. Evidentment, això encara va contribuir en l'augment de la meva descol·locació: ¿què collons feia jo, novament a Barcelona, veient sortir al sol? I em vaig sentir petit, impotent i... derrotat. El riu és gran, massa gran, i jo estic massa cansat. Cansat de saber-me cansat ; cansat de saber que el riu és massa poderós. Cansat de sentir-m'ho dir (jo a mi mateix) des de fa molt anys, perquè fa molts anys que me'n vaig adonar, d'aquestes desproporcions. Però avall que fa baixada (diu el riu). I així estem. Però seguia sense tenir son, i vaig tornar a l'ordinador. Podria (hauria de?) haver començat a fer els resums dels llibres llegits a Lisboa.... però em fotia una mandra de ca'l déu. Vaig optar, doncs, per començar a traduir el darrer article del Santiago Alba Rico, però en l'estat en què em trobava em resultava massa colpidor: abisme, vertigen, desproporció... De nou a la terrassa. Ni tan sols passa aire, i per a passar calor prefereixo estirar-me al llit. "Quina ximpleria; no estic cansat, no m'adormiré". M'he despertat aquest matí, a tocar de les dotze, amb el cap com si la nit anterior hagués begut com un posseït. El sol ja era l'amo i senyor de tot el carrer. Tot un consol.

Esquilada i cap a Lisboa

M'he tallat la cua. Més de dos anys després de tornar-me a deixar créixer els cabells, ahir em van fer la trena per darrera vegada i em van ben esquilar. Amb la calor que fa, beneït sigui el clatell net! I demà me'n vaig de vacances cap a Lisboa, on m'estaré fins passat Sant Joan, lluny dels petards que ja comencen a ocupar els carrers de Barcelona. Sóc dels "afortunats" que estrenarem la nova Terminal 1 de l'aeroport del Prat, i no em faria res que s'equivoquessin els operadors i les pantalles m'enviessin per error cap a un avió amb destinació a Hawaii (ai no, que som un país de fireta i aquest aeroport gairebé no té vols internacionals!) M'hi enduc quatre llibres. Dues novel·les: (1) Alexandria Quartet, de Lawrence Durrell. És probablement la lectura preferida de la Laura, i jo intentaré gaudir-la en el seu anglès original. (2) The Girl who Played with Fire, la segona part de la famosa trilogia de l'Stieg Larsson. L'original és en suec, però vaig llegir-ne la primera part en anglès i em va ben enganxar. I dos assajos sobre la cultura lliure: (1) Imagine... no Copyright, de Joost Smiers. (2) La sociedad de control: privacidad, propiedad intelectual y el futuro de la libertad. Us en podeu descarregar gratuïtament la versió electrònica des de la pàgina que us he enllaçat amb el títol. I a propòsit d'aquest mateix tema, una de cal i una d'arena [rodolí!]: (1) Els de Compartir Dóna Gustet han publicat el seu àlbum a internet, sota llicència copyleft i que us podeu descarregar gratuïtament des de la seva pàgina web (amb informació molt interessant de per què editen en un format lliure) o des de Jamendo. (2) La Imma Monsó va publicar un article lamentable diumenge passat a La Vanguardia, titulat "El Copyright me oprime", atacant el Partit Pirata suec, que ha aconseguit un escó en aquestes passades eleccions europees (de les que, per cert, me n'aniré a Lisboa sense saber-ne els resultats reals, i malgrat que el nombre d'irregularitats augmenta). A l'enllaç de la notícia de la Vanguardia no hi trobareu la notícia completa (coses de la cultura de pagament, què hi farem), però us en podeu fer una idea. Senzillament, defensa les mans que li donen de menjar, és a dir, els "intermediaris", és a dir, les editorials (i les discogràfiques). Però els avenços tècnics progressen imparablement, i res no podrà aturar aquests horitzons de major llibertat que s'albiren. Res, és clar, tret dels poderosos mitjans de què disposen els conservadors per a no perdre el control de la situació... ¿D'aquí a uns anys tindrem una Europa lliure o feixista?

Putinada electoral

A mesura que passa el temps, es confonen els perfils d'una tupinada amb la simple i senzilla negligència i cutreria. Al meu entendre, s'hi han donat (s'hi estan donant) totes dues alhora. Probablement es va passar de frenada Iniciativa Internacionalista en el seu comunicat quan va parlar d'una tupinada "de dimensions històriques", però ha estat gràcies a les seves denúncies i controls que s'ha posat de manifest la manca de rigorositat (i, per tant, de fiabilitat) del sistema electoral espanyol. Concedim-li, doncs, un tercer gol en el seu particular matx contra l'Estat: Iniciativa 3 - RuGALcaba 0.

Ara bé, les irregularitats continuen. Com a mostra, el recompte esperpèntic que es va dur a terme ahir a la Junta Electoral de Barcelona, explicat per una de les seves víctimes, el cantautor Cesk Freixas, al seu blog Qui sap si la tendresa.

PS: ahir no vaig poder connectar-me gaire a internet, i la meva intenció d'anar actualitzant les dades de la tupinada van quedar en no-res. Vaja, que vaig estar al mateix nivell d'eficiència que el Ministerio de Interior! ;-)

Tupinada electoral?

[Afegitó #2]: A Cardedeu (Barcelona) podem comparar les dades entre les actes (consulteu el PDF) i el que ha publicat el MIR (cliqueu aquí): els vots a II han baixat de 98 a 88! Segons sembla, ja s'ha contrastat una cosa semblant a Rubí i a Sant Feliu de Llobregat. [Afegitó #1]: Reprodueixo el "Comunicat davant del possible frau electoral" que han penjat avui a la pàgina d'Iniciativa Internacionalista: Estimats companys/es: Estem vivint emocions contraposades. Per una banda hem de felicitar a totes les nostres votants i simpatitzants pel gran recolzament que ens han donat. Volem felicitar sobre tot al poble basc, per la seva gran aportació en vots i els fantàstics resultats obtinguts, convertint-nos en la tercera força a Navarra i (encara per confirmar) en tercera força també a la Comunitat Autònoma Basca. Sentim no haver pogut escriure abans, però hem estat analitzant les dades a consciència i hem arribat a la conclusió de que aquí hi ha hagut una tupinada de proporcions històriques. A les dades evidents de tupinada a certs pobles de Guipúscoa, Biscaia i Navarra, on els nostres vots han estat canviats des del que s'ha recollit a l'acta fins el que apareix al Ministerio del Interior, s'han de sumar les abundants dades de votants que estem rebent mitjançant el correu electrònic. Bastants votants ens han dit que després d'haver dipositat el seu vot, de vegades juntament amb tota la família, en l'acta o en les dades del MIR apareixen 0 vots per a II. Fins i tot tenim informes de lectures d'altres partits on es citen més vots dels que aporta la web del MIR. A més a més les dades dels Països Catalans són més que sospitoses. Molts ciutadans diuen haver votat II i després han vist que no apareixen els seus vots computats, apareixent transvassats provablement al vot blanc o el nul. De fet l'augment de vot blanc i nul als Països Catalans és exagerat. Supera tot el que s'havia vist fins ara i en pobles on històricament l'independentisme català ha tingut resultats notables han desaparegut gairebé tots els vots. Estem treballant per recollir tota la informació que puguem, però la vostra participació és imprescindible. Necessitem el més aviat possible totes les irregularitats que s'hagin detectat, indicant municipi i província, districte i mesa electoral. Només d'aquesta manera es pot fer alguna cosa davant d'aquest atropellament. Així que siusplau poseu-vos en contacte amb el correu web@iniciativainternacionalista.org i envieu-nos totes les dades que pugueu. Així mateix en els propers dies informarem sobre les accions legals que haguem dut a terme i els seus resultats. --També se'n parla en aquesta notícia publicada a Zentik. * * * [Entrada original (08 de juny)]: Segons comentaris no contrastats de diferents pàgines d'internet (p.ex. d'aquesta de Kaosenlared o a través dels missatges Twitter de la pàgina d'Iniciativa Internacionalista) hi ha unes diferències molt sospitoses entre les actes electorals entregades a interventors (o apoderats) i les dades que es van donar al Ministeri d'Interior (i que aquest va fer públiques). Podrien considerar-se els inevitables errors humans a l'hora de transcriure les xifres als PDA (es veu que aquest ha estat el mètode usat), però no deixa de ser sospitós que sempre hi surti implicada (i perdent) Iniciativa Internacionalista... i els beneficiats partits petits extremistes espanyols. Alguns exemples (que no he traduït per qüestions de temps). Gairebé tots són de poblacions basques (cosa que fa pensar: ¿si allí, que ho controlaven, han fet això, que no hauran fet a Burgos o Segovia?): —Realmente se cree alguien que el POSI (?!) sea la primera fuerza de Amezketa con 113 votos?? —o que en Zumarraga el MSR tenga 219 votos?? —o que la falange saque 78 votos en Bermeo?? —o que 78 votos para Democracia Nacional en Billabona?? —o que 73 votos para Democracia Nacional en Soraluze?? —o que en Mendaro 58 votos DN mientras que II sólo 54??? —o que en Abadiño PACMA 36 votos y DN 33, por delante de Ezker Batua?! —Hemos constatado algún dato más en relación a los 14 votos no contabilizados para II en Erronkari (Nafarroa). No es ni error tipógrafico, ni informático, ni de transcripción; es un pucherazo en toda regla que alguien pretendía colar. En todos los lugares donde hemos podido mirar los datos aparecen los mismos resultados (exceptuando,claro está, el resultado real que es el que aparece en el acta del día de la votación) y el ejemplo más claro es que en el resultado de la participación ya se excluía previamente los 14 votos. Si hubiese sido error informático o de transcripción en una hoja de cálculo hubiese dado error (o mayor sumando) el cómputo total de los votos. Lo han intentado los muy cabrones, pero les hemos pillado. —En el valle de Salazar/Zaraitzu, en otro pueblecito llamado Oronz/Orontze, en el Pirineo también, la lista de II era la más votada con 11 votos y ha pasado a ser la última con 1. Se han comido por la patilla 10 votos. Hemos comprobado el acta y es así. ¿Otro error de tanscripción o informático?. En todos los ¿errores los perjudicados son los mismos?. Un poco raro, ¿no? En Nafarroa, también (aunque pendiente de confirmar por las actas) se han detectado más errores, y casualmente con II. En la zona de Lizarra, en Mañeru, concretamente ha pasado más de lo mismo y en Etxalar, con fuerte implantación de la IA, algo parecido. Un cas català el tenim a Granera, un poblet de la província de Barcelona on només voten 72 ciutadans. Sorprenentment, la segona força ha estat un partit espanyolista (AES: Alternativa Española) amb 13 vots. Compareu amb els resultats del 2004 consultant les dades del MIR. Ben sospitós... [Probablement, però, els vots corresponguins al PSOE]. Segons semblaria (també segons alguna d'aquestes fonts no contrastades), els diaris del grup Vocento (Abc, el Correo, etc.) haurien publicat les dades basant-se no en la informació que li havia arribat al Ministerio, sinó directament de les actes de les meses electorals (és a dir, les oficials i supervisades per interventors i apoderats, abans de ser "manipulades" en enviar-les). I és així que a Madrid, per exemple, Iniciativa Internacionalista treu 11.358 vots (i no els 3984 que dóna oficialment el Ministerio). I un últim punt sospitós (de moment), és el de l'espectacular augment dels vots blancs i nuls. En tot l'Estat, 125 mil vots en blanc més respecte de 2004 (totals: 220 mil), i 30 mil més de nuls (totals: 98 mil). A Catalunya és on les dades són més sorprenents: el vot nul s'ha triplicat (total 15 mil), i el vot en blanc s'ha... sextuplicat! (total: 57 mil). És a dir, aproximadament el 25% de tots els vots en blanc de l'Estat espanyol s'han donat a Catalunya. I és curiós que l'augment significatiu s'hagi donat aquest 2009, en què la candidatura d'II representava una opció de vot de protesta molt més radical... i que ha obtingut uns resultats molt més dolents que els vots blancs i nuls. Al Principat destaquem algunes poblacions on el vot nul i en blanc supera el 4%. Girona 4,89% Banyoles 7,15% La Bisbal d’Empordà 6,67% Celrà 5,12% Figueres 4,06% Santa Coloma de Farners 7,16% Cardedeu 5,44% Sant Celoni 5,93% Vilafranca del Penedès 4,18% Berga 4,08 % Sant Cugat del Vallès 4,03% Argentona 4,15% Matadepera 4,96% PS: També hi ha aquesta notícia (i comentaris) a Indymedia, d'on trec el següent: - El 2004 va haver 1.200 vots en blanc i 800 vots nuls a la provincia [de Castelló]. Aquests comicis ha hagut 2.800 blancs i 1200 nul, amb menys d'1% d'augment de la participació. -Al municipi de Benicassim el 2004 no va haver cap candidatura d'extrema dreta amb vots significatius. El partit més votat va ser D.N amb 3 vots. Aquestes eleccions, els vots al MSR al municipi de Benicassim son 171sent la cincquena força més votada, mentre que I.I solament treu 11 vots. Un poc dificil de creure, sobretoto pel que fa als vots de l'MSR. - Al web de I.I un votant de Castelló afirma que ha denunciat el trasvasament a un colegi electoral de 100 vots d'I.I a DN, incloent el seu propi vot. - Es sospita també que s'han apuntat vots d'I.I a partits com el PACMA o el POS,I amb l'objectiu que no es note massa. En concret, he trobat l'exemple de l'Alcora, on el PACMA misteriosament s'ha convertit en la 3ª força política amb 118 paperetes, el 3% dels vots. molt per davant del Bloc o EU, amb uns 60 vots cadascún. - a la Vall d'Uixó, on almenys a les eleccions europees de 1994 i 1999, les candidatures abertzales treien 17 (HB) i 24 (EH) vots respectivament, en aquesta ocasió I.I ha tret 15 vots. No obstant, el que crida l'atenció és que el POSI ha tret 177 vots (1'34%), convertint-se en la 4ª foça política. Per finalitzar la sospita, cal destacar que el POSI va treure l'any 2004 2 vots !!!

De nassos a terra (II a les europees)

Esperava força més vots d'Iniciativa Internacionalista a les europees. Sóc dels que m'havia deixat endur per l'eufòria, i el fet de visitar habitualment blogs i pàgines de perfil similar al meu m'havia enlluernat, i veia gairebé segur l'escó al Parlament. Havia calculat: —Entre 200 i 250 mil vots a Euskal Herria (i n'han tret només 138.000, 22 mil dels quals a Navarra). —Entre 100 i 150 mil als Països Catalans (i aquí és on més m'havia flipat, perquè a Catalunya només els hem votat 16.500 persones, al País Valencià 3.500 i a les Illes 1.500) Vaja, que amb aquesta perspectiva triomfalista, entre EH i PPCC ja gairebé teníem l'escó! I si encara no, la resta els arreplegaríem des de Madrid (3.900), Astúries (800) i Galícia (3.300). De puta pena. Ni tan sols queda el mal regust de maleir el fet de què si haguessin concorregut juntament amb Esquerra Anticapitalista i el Partit Comunista hauríem aconseguit l'escó, perquè els primers només han tret 25.000 vots i els segons 15.000. En total, un suposat Front Anticapitalista no hauria arribat als 250 mil vots! Hi ha qui ha denunciat joc brut i fins i tot qui diu que hi pot haver hagut frau. Per exemple, que darrere de l'augment important del vot blanc i nul (p.ex. a Catalunya ha passat, respectivament, del 0,55% al 3% i del 0,21% al 0,77%, tal i com podeu consultar en la pàgina del Ministerio) s'hi amaguen vots a II que no han volgut ser comptats com a tal. Realment és sospitós, i és possible que així hagi estat en alguna taula concreta, però (1) és molt difícil que hagin pogut dur-ho a terme a moltes taules sense ser detectats i (2) el nombre de vots robats tampoc no haurien suposat l'assoliment de l'escó. Excuses de mal votador. Espero que, en qualsevol cas, tot plegat pugui haver servit per a començar a bastir una única candidatura de mínims per a les properes eleccions, anar creant i enfortint relacions i engrescar molta més gent. [Afegit posterior 1 de 2]: Dades dels augments sospitosos dels vots nuls (N) i blancs (B). En negreta si són de més del 0,50%.

Andalucía: N +0,26 B +0,57

Aragón: N +0,36 B +1,18

Asturies: N +0,38 B +0,71

Canarias: N +0,40 B +0,81

Cantabria: N +0,32 B +0,60

CyL: N +0,41 B +0,66

CLM: N +0,45 B +0,55

Catalunya: N +0,56 B +2,39!!!

Ceuta: N +0,06 B +0,38

Comunitat Valenciana: N +0,35 B +0,55

Extremadura: N +0,32 B +0,50

Galiza: N +0,28 B +0,47

Illes Balears: N +0,53 B +1,21!!!

La Rioja: N +0,40 B +0,69

Madrid: N +0,27 B +0,46

Melilla: N +0,37 B +0,52

Navarra: N -6,5 B +0,71

CAV: N -11,83 B +0,15

Murcia: N +0,29 B +0,35

[Afegit posterior 2 de 2]: Un parell de fenòmens estranys en poblacions on consta que, com a mínim, hi hauria d'haver hagut un votant d'II i no hi apareix:

A Amezketa, Guipúscoa, i en canvi ha guanyat el POSI (!) amb el 46% dels vots (mireu la pàgina del Ministeri)

A Pajares de los Oteros, Lleó, on ha guanyat l'MSR (!). Mireu-ne les dades.

* * *

PS: no té res a veure, però no m'en puc estar de comentar-ho. A hores d'ara estan actuant els AC/DC a l'Estadi Olímpic i... puc escoltar el concert com si estiguessin tocant a l'edifici del costat! S'han passat 4 pobles amb els altaveus, perquè casa meva deu estar a més d'un quilòmetre i mig (en línia recta) de Montjuïc i puc distingir perfectament els esgarips del Brian Johnson i la guitarra de l'Angus Young! I el joc de llums que puc veure des de la terrassa del costat, la comunitària, és espectacular! PS2 [23:50]: entre l'escrit original i l'afegitó ha sonat "Highway to Hell" (himne no oficial d'aquesta Europa que es consolida cap a la dreta) a tot volum, que he sortit a gaudir a la terrassa. Gairebé mitjanit i les parets que vibren amb la música... ¡visc a Barcelona! PS3 [00:02]: no sé si és que ha acabat el concert, però han fet un petit castell de focs artificials. Cal remarcar que, en comparació amb la música, han sonat com petites piules llunyanes...

Terror i Església

No podríem commemorar millor els 100 anys dels fets de la Setmana Tràgica i la crema de convents. Església i Terror segueixen anant de la maneta. Si fa poc es va fer públic l'informe que denunciava els abusos sexuals endèmics als centres catòlics d'Irlanda; si al cap de poc alts càrrecs eclesiàstics han proferit que és molt millor això d'abusar de nens que no pas l'avortament, doncs ara va i m'ho rematen (perdó per la redundància) amb l'assassinat un metge avortista dins d'una església de Kansas. Quins paios aquests pro-vida i el seu Exèrcit de Déu! Església i Terror segueixen anant de la maneta, i com que cap justícia divina els jutjarà ni cap Llei de Partits els processarà per enaltiment de la violència, no seria estrany esperar que un nou alçament furibund i desesperat provi de purificar tanta ignomínia a cop de flama.