Iniciativa Internacionalista a les europees!

Ahir ben tard, gairebé a mitjanit, poc abans no acabés el plaç i comencés oficialment la campanya per les eleccions al Parlament europeu, el Tribunal Constitucional espanyol va rectificar l'anul·lació de la candidatura d'Iniciativa Internacionalista que havia decretat el Tribunal Suprem. Segons he llegit no recordo on, és la primera vegada que passa això de què el Constitucional tombi una acció (sentència?) del Suprem. Tampoc no diria que és per a alegrar-se'n, sinó que senzillament hauria estat per a lamentar-se'n profundament si aquest nou pas no s'hagués produït, perquè els tentacles de la Llei de Partits havien arribat ja massa clarament, i per a força més ulls que els de l'habitual reducte abertzale, en terrenys palesament feixistes. O sigui, que a hores d'ara l'Estat espanyol és gairebé feixista, perquè si bé un dels seus grans tribunals (el Suprem, ni més ni menys) aplica principis feixistes, l'altre no ha gosat. I en part no deuen haver gosat perquè, en la seva xuleria d'escampar el virus terrorista més enllà de les fronteres d'Euskal Herria, han provocat que molta gent se n'adoni dels abusos i perills que comporta. De fet, la jugada els acabarà sortint totalment de revés, perquè a la llarga ha resultat ser la millor campanya promocional que els d'Iniciativa Internacionalista haurien pogut desitjar. Campanya que, fins i tot, atraurà el vot de molts “ciutadans emprenyats” que poden no subscriure gaire les propostes polítiques del partit (com passa amb ma germana, però probablement també amb mi mateix en un grau menor), però que tampoc no sabríem a qui votar d'entre l'habitual patuleia dels partits tradicionals. Sense anar gaire lluny, en l'editorial d'avui de Vilaweb en Vicent Partal reflexiona sobre aquest desencís, a propòsit d'unes votacions ahir al Parlament en què CiU va votar en contra d'uns esmena que hauria significat un pas important (finalment!) en la recepció recíproca de les diferents televisions en català. Això del vot del “ciutadà emprenyat”, i malgrat que acostuma a ser el motiu principal que tinc per a atansar-me fins al Col·legi electoral, a mi no m'ha acabat d'agradar mai. Preferiria poder dipositar el meu vot perquè crec i confio en el programa electoral d'algun partit, i que aquest partit tingui, en correspondència, una representació electoral acord amb la quantitat de ciutadans que donen suport a les seves idees. Per això mateix entenc, per exemple, certes reserves de les CUP a presentar-se a la Generalitat, perquè saben que arreplegarien molts vot de “ciutadans emprenyats” i rebotats o desenganyats amb d'altres partits, i ells prefereixen bastir una base electoral ben arrelada i que es mantingui ferma en l'assoliment dels seus programes polítics i no tornés a sortir volant a les primeres que les coses anessin maldades. Però enguany a Europa és diferent. Per començar, Europa encara queda massa lluny, i els riscos de fer-hi experiments no són tan alts com en unes eleccions locals o autonòmiques o, fins i tot, estatals. Però principalment, perquè Europa és molt gran, i arreplegar 300.000 vots de ciutadans emprenyats que d'altra manera s'haurien quedat a casa, ajudarien a atorgar un escó (és a dir, a donar veu) a un partit radical d'esquerres dins del Parlament Europeu. Un sol escó entre 736, ja em direu quina gran cosa. No podran fer res, tret de denunciar fets que cap altre partit no ha gosat mai de denunciar, de tal manera que els nostres cociutadans europeus no puguin seguir excusant-se en el desconeixement. Ja sabem, gràcies a ERC o ICV, els avantatges d'això de tenir un altaveu a Europa per a les qüestions minoritàries (o, més aviat, minoritzades). I sabem també, per culpa precisament d'ERC i ICV, que encara hi ha moltes altres que necessiten altaveu. Benvingut, doncs, el vot emprenyat i de càstig per a Iniciativa Inter-nacionalista!