dimarts, 26 de maig de 2009

Petits passos en (software) lliure

La part teòrica la tinc una mica abandonada, i amb prou feines m'he llegit la meitat del Manual Práctico de Ubuntu (l'estic trobant una mica massa fàcil, descaradament per als que venim de Windows, tot i que de tant en tant hi trobo un truc o alguna tonteria que no sabia), que al final vaig decidir de llegir abans de no seguir amb la Guía práctica de Linux per a anar escalfant motors, tot i que no sé si he encertat perquè aquell no parla gairebé res de l'ús del terminal, que és el que vull aprendre... Ara bé, he anat fent una mica "d'ambient". Per començar, m'he posat un salvapantalles amb tot de petits tuxets pul·lulant al voltant d'un iglú. Els pingüins encara estan ben tendres, com jo amb el Linux, i espero que amb el temps anem creixent i enfortint-nos tots plegats. Per si algú el volgués, que cliqui damunt la següent imatge, i se li obrirà a mida real, des d'on podrà desar-la com déu mana: També, ja més seriosament, m'he subscrit als Ubuntuforums, i rebo avisos al correu quan hi ha algun nou escrit del Catalan Team. Molts dels fils que en rebo encara em sonen a xino, però m'ajuden a anar-me familiaritzant, a poquet a poquet, amb el llenguatge Linux. De fet, avui m'he atrevit a deixar-hi una resposta a algú que demanava com poder teclejar caràcters especials. He dit això:
Un solució és consultar les taules Unicode, per exemple aquesta del Latin Extended on apareixen els caràcters que tu necessites: http://en.wikipedia.org/wiki/Latin_E..._unicode_block Per tal de reproduir-les en el teu ordinador, cal que premis Ctrl + Majus + [u], i llavors t'apareix a pantalla una [u] subratllada. Tot seguit introdueixes els quatre caràcters de l'Unicode (p.ex. 016C) i prems la barra d'espai. T'hauria d'aparèixer el caràcter Ŭ.
Ara fa un parell de divendres, el 15, en sortir de la feina em vaig acostar fins al Sagrera Free Festival. Com que plegava a les 21h, vaig arribar a la meitat de la taula rodona. Va ser força interessant, sobretot per algú com jo que és novell en aquestes coses. L'únic que no em va convèncer va ser l'opinió generalitzada de què el software lliure acabaria imposant-se per si sol a causa de tots els seus avantatges, i que tot era qüestió de temps. És el mateix que molts pensaven de la caiguda del capitalisme, que havia de produir-se de manera inevitable, i ja veiem en què ha quedat tot plegat. Acabada la taula rodona van posar el documental de l'any 2001 Revolution OS, que explica el sorgiment i la consolidació del moviment GNU/Linux. Hi apareixen els seus actors principals, en Richard Stallman (el fundador de la Free Software Foundation), en Linus Torvalds (el creador del kernel Linux) o l'Eric Raymond (l'autor de "La catedral i el bazar", que podeu llegir en castellà des d'un enllaç que dóna la Wikipedia). El documental, que podeu veure des d'aquesta pàgina en l'anglès original, és molt interessant, però al meu entendre peca d'un enfocament marcadament ianqui (o directament capitalista), perquè no para de remarcar que tot això del software lliure no impossibilita el fer-ne negoci sinó (i aquest en seria el missatge) tot el contrari. Així, bona part del metratge se centra en la creació de la distribució Linux Fedora Red Hat, el seu èxit com a empresa i, finalment, la impressionant estrena a la borsa de Nova York. L'extrem delirant arriba quan se'ls demana si tot aquest moviment té alguna cosa a veure amb el comunisme (concepte que tots, evidentment, associen només amb el comunisme real soviètic), i l'Eric Raymond reacciona indignat per un tal acusació. Sorprendria considerar que algú que ha lloat els avantatges del sistema "bazar" (hortizontalitat, lliure accés, participació i col·laboració en el bé comú) enfront del sistema "catedral" (verticalitat, propietat i jerarquia) reaccioni tan furibundament, però aquest Eric Raymond es veu que és tota una peça: s'ha declarat obertament anarcocapitalista (és a dir, neoliberalisme del més dur sense cap llei que el controli), va donar suport a la guerra de l'Irak i és un ferm defensor de portar armes de foc. Per a acabar, quan escolto música cada vegada dedico més proporció a la música lliure amb llicència Creative Commons, sobretot a través dels portals Jamendo i Musicalliure.cat. És clar que quan tinc ganes de posar-me a cantar, encara m'he de posar MP3 pirates al reproductor, perquè malauradament m'he criat en un ambient musicalment privatiu...

1 comentari:

Aurora Mora ha dit...

Uff, tio. Jo l'any passat vaig estar a la Campus Party, a l'àrea de software lliure, i tots el dies hi havia una pava darrere de la nostra taula fent un taller de Linux i, què vols què et diga, a mi em sonava tot a xino. Quasi igual que la teua entrada...