diumenge, 24 de maig de 2009

Cursa del Corte Inglés

Aquest matí hem corregut la Cursa del Corte Inglés amb el Guillermo. Portàvem força temps sortint a córrer amb regularitat (tot i que "només" un parell de dies per setmana), i per això esperàvem haver fet millor temps. Hem trigat una mica més de 58 minuts, amb lo que mantenim el nostre ritme de 5 minuts per kilòmetre, però la idea hauria estat de fer-ho a raó de 4:40 o una cosa així. Principalment ens ha passat factura (fractura?) l'última sessió d'entrenament, dijous passat a la nit, en què vam fer la pujada a Montjuïc dues vegades. Avui no teníem les cames prou descansades, i els últims trams de pujada se'ns han fet un suplici amb els músculs endurits. He notat molt la diferència entre el nivell muscular i pulmonar, perquè he acabat la cursa molt adolorit de cames però bastant bé de pit. A sobre, m'ha sortit una butllofa al dit mitjà del peu dret. Total: 58:12 Km 1: 5:18 (sortida apilotonada, no hem pogut començar corrents al nostre ritme de 5 minuts per kilòmetre, però com que ja anàvem amb la intenció de sortir "suau" i anar pujant de ritme no ha resultat traumàtic). Km 2: 5:46 (moment crític amb tota la massa de gent que ha vingut des del darrere, i s'ha fet una bona pilota de corredors que ens ha alentit el ritme, ara sí, tota l'estona). Km 3: 4:46 (s'ha aclarit una mica de gent, i hem pogut tirar al nostre aire; el kilòmetre més plàcid de tota la cursa, i ens hem animat una mica perquè era aquest el ritme que volíem). Km 4: 5:36 (comença la pujada a Montjuïc, i ens torna el desànim, ja que no esperàvem tenir les cames tan cansades; malgrat tot, hem pogut mantenir força bé el ritme). Km 5: 5:27 (segueix la pujada, ja hem decidit que aquest ha de ser el nostre ritme si no volem assassinar els nostres quàdriceps). Km 6: 5:23 (el mateix, malgrat que els darrers trams se'ns fan molt difícils i no hauríem aguantat gaire més estona de pujada). Km 7-11: 25:54 [surt a una mitjana aproximada de 5 minuts el kilòmetre, és a dir, que de baixada i durant tota la segona part de la cursa hem pogut mantenir el nostre ritme "normal", és a dir, el que ja teníem fa 1 any]. Dimarts, Sant Tornem-hi a Montjuïc. Aviam si de cara a l'any que ve ja hem pogut "normalitzar" el nostre ritme a menys de 5 min/km...

6 comentaris:

unaregladetresblogspot.com ha dit...

i quant tardaries
a recorrer 1.341 km?

Guille ha dit...

A nuestro favor argumento que,
1) mi lesión de rodilla nos ha bajado el tono este último mes
2) mi dieta pre-competición fue un delirio de grasas y azúcares
3) no he sentido agujetas, ni dolor,... creo que aunque sigamos a 5 minutos/km nos podemos recuperar mucho más fácil y rápido que antes.

1341/11 = unos 120 días. no?

Joan Vecord ha dit...

(1) Collons, unaregladetres, quina pregunta més rara! Considerant que 5 minuts per kilòmetre implica fer 12 km/h, i fabulant que poguéssim mantenir aquest ritme tota l'estona que volguéssim, trigaríem aproximadament uns 4 dies i mig. Ara bé, em sembla que tindria butllofes fins i tot a les parpelles! Per què ho demanes? És una proposta? És la distància que ens separa de les portes de l'infern?

(2) Es verdad, Guillermo, me has convencido, ¡toda la culpa fue tuya y de tu puta rodilla! ;-)

(3) Aunque también deberíamos considerar la hora de la cursa, puesto que estamos acostumbrados a correr por la tarde/noche, con un ambiente mucho más fresco, y el domingo el sol ya pegaba bastante en Montjuïc a las 10h, y encima con aquella humedad y bochorno.

una regla de tres ha dit...

rara d´original i curiosa?
m´agrada
per ignoráncia?
jo és que sóc de lletres
mai li faría una proposició a un home que no he olid
l´infern no existeix, ni cas al dant ni el benet
saps? el lleó arriba al quilómetre per minut, i sense despentinar

Joan Vecord ha dit...

Sí, sí, rara d'original i curiosa... i rara!

Més que res, perquè 1341 és una xifra molt exacta, i sembla que hagi d'anar referida a alguna cosa en concret. Per exemple, és la distància de vol entre Denver (Colorado) i San Diego (California)!

I l'infern sí que existeix. És aquí a la terra i tots els occidentals hi col·laborem passivament cada dia.

Anònim ha dit...

jajajajjj!!!!
existeix?
aquí en la terra?
amb lenguitas vermelles i grogues? blaves i granades?
si, si...demà en roma
i colaborais tots els occidentals passivament?
cada dia?-quin agotador i que perseverantes-
i els orientals que fan mentrestant?
apaluden des del cel?
munten sabateries i badulaques?