Nostàlgia

Ja estem instal·lats al nou pis. Sense que l'aigua calenta funcioni, sense internet (tret de petits moments com l'actual, quan podem pispar la conexió d'algun veí) i amb una de les tasses del vàter que perd aigua. Però feliçment instal·lats, malgrat tot. Són petites incomoditats que res no poden fer contra la il·lusió de redistribuir els mobles pel pis i conèixer un barri nou. I ni el pis ni el barri deceben, encara que el meu tarannà nostàlgic em manté lligat als de Sagrada Família i a les seves rutines. Curiosament, el súper que ara tenim més a prop és el mateix que teníem allí (un Consum), i he descobert que tenim una Àrea de Guissona a tres carrers, amb lo qual dilluns vaig fer la mateixa ruta que ja feia abans per abastir la nevera de carn, mam i fruita. Però els carrers (i els seus sorolls i olors) són diferents, i d'ençà que hem arribat que cada dia tenim pluja i cels rúfols. Afortunadament, tanta i tan contínua amenaça de tempesta no m'ha ensorrat l'esperit. La part bona de tots aquests dies d'esforç, de neteja, de carregar i descarregar caixes, d'omplir i de buidar armaris, és que he fet volar poc el meu pensament. Només arrossego aquella petita però profunda angoixa que fa ja unes setmanes que em recrema. Quan surti el sol espero que se'm comenci a passar, també perquè aprofitaré que tinc la Diagonal a quatre passes per a recuperar l'hàbit de sortir a córrer. En tinc ganes, i mons pares m'han regalat per l'aniversari unes bambes noves. A cada gambada provaré de deixar enrere un passat ple d'insatisfaccions i desitjos incomplerts. Però cada cop veig més alleugerit que no caldrà que m'hi esforci gaire. Sens dubte, la discreció amb què s'ha esdevingut aquest meu aniversari ha resultat d'un gran ajut. Primer em va doldre que gairebé ningú em felicités, però ara ho veig com una oportuna invitació a dirigir les meves passes cap a un altre direcció. És clar que, fidel a la meva irresolució i apatia encara no sé (ni en tinc ganes, ni em preocupa) cap a on anar. De moment, cada dilluns al Consum, a Guissona i a la fruiteria. En stand-by. El temps que aguanti.