dimecres, 18 d’abril de 2007

Senyals

Tornant aquest migdia al pis amb bicicleta, una papallona s'ha posat una estona damunt del manillar. Senyal que ja és primavera. O ja ho ha estat, perquè a jutjar per la calor que fa m'atreviria dir que ja és istiu. Papallones, calor i escots assassins. I poc abans que anunciessin ahir pel Telenotícies Vespre que el tren d'alta velocitat passarà definitivament per sota de la Sagrada Família, ens va caure de la paret la reproducció que en tenim de cartró. Senyal que passarà alguna desgràcia. I havent-me estirat una estona al llit amb la intenció de destensar el cos 10 minutets, m'hi he quedat fregit més de 2 hores. I m'he despertat ben tensat, val a dir. Senyal de.... de... en fi.

5 comentaris:

persephone ha dit...

Com va dir sàviament un dels meus companys de feina de França, un veu senyals allà on les vol veure. I què hi farem, a mi m'encanta. Tot i que, malgrat el meu freqënt pessimisme, en aquest aspecte tendeixo a ser positiva i nomes tinc ulls per les bones senyals...

Joan Vecord ha dit...

Accepto la papallona com a bona senyal... però lo de la Sagrada Família??

A més, mai he tingut gaire sort a l'hora de provar de seguir les "bones" senyals. Et carreguen de valor i d'esperança, i després la bufetada és més dolorosa encara.

Casualment al post d'avui he citat els teus versos llatins. Una altra senyal?

persephone ha dit...

Senyal la cita? Home, jo no diria que una cosa intencionada pugui ser una senyal...

Joan Vecord ha dit...

Dona, no havia vist encara que haguessis deixat cap comentari quan vaig citar els teus versos, ergo va ser casualitat en lloc d'intencionalitat. I lo més fàcil és veure senyals on segur que només hi ha casualitats. Ni que sigui per a donar-li vidilla a l'existència. Posats a buscar senyals, trobar-me el Valero en va ser una altra o simplement una casualitat?

persephone ha dit...

Ah, vale, no ho havia entès...
I lo del Valero sí, diria que es una senyal como la copa de un pino. O com un far en la nit fosca.