Projecte d'una editorial digital lliure i gratuïta en català

L'altre text important que vaig perdre amb el robatori no seria pròpiament un escrit, sinó una traducció. Feia uns mesos que a estones mortes (i quan en tenia ganes, és clar) m'havia posat a traduir "The Man Who Was Thursday" del Chesterton. Ja n'hi ha traducció al català (i no una, sinó dues!), però per això mateix havia començat per aquesta: perquè puc anar comparant la meva amb d'altres traduccions i adquirir certa perícia, desimboltura i confiança. El meu projecte, de fet, seria crear una mena de portal (editorial?) a internet des d'on es poguessin descarregar (de manera lliure i gratuïta) textos traduïts al català d'autors que ja són de domini públic i que, per tant, no suposen cap infracció de la llei ni dels drets d'autor. Els traductors, evidentment, haurien de ser tots voluntaris i actuar per amor a l'art i no esperar rebre diners a canvi. L'interès rauria en traduir les obres inèdites, però la gràcia (o, directament, el morbo) seria també de disposar d'una versió gratuïta en català dels grans clàssics de la literatura ja disponibles en paper. Cal considerar la perspectiva de la imminent implantació dels lectors de llibre electrònics (o "E-Books"), els primers dels quals ja han començat a arribar i porten de sèrie uns 100 títols gratis... en castellà. ¿No seria preciós tenir preparat de cara al Sant Jordi de l'any vinent, quan s'espera l'eclosió de l'E-Book al nostre país, un petit catàleg de clàssics universals traduïts al català? És una idea que porto temps rumiant, però que no m'acabava d'atrevir a anunciar perquè no tenia prou polida. Bé, ara tampoc no la tinc, de polida, però les circumstàncies (què en faríem, sense el crim i el latrocini, per a avançar!) m'han donat una empenteta per a parlar-ne. Què en penseu? Hi participaríeu? Coneixeu algú altre que s'hi volgués engrescar? Queden 8 mesos per al Sant Jordi, temps suficient per a cada voluntari hagués pogut traduir una obreta clàssica (de no més de 200 pàgines, però si algú es veu capaç de més!) del domini públic al català... Ara mateix, tot és fer volar coloms, però posats a somiar veig com creem una pàgina web de l'estil de les Wiki (és a dir, interactiva), des de la que es poden cercar, indexar i descarregar els diferents textos que hi van apareixent. Tothom seria lliure de penjar-hi les traduccions que volgués, és a dir, que no hi hauria cap comitè editorial que decidís què s'hi publica i què no (el límit l'imposaria la legalitat, i no cap criteri literari). Un problema seria, llavors, el de la qualitat de la traducció, atès que no hi hauria cap control previ. Es tractaria, doncs, de fer el control a posteriori de la publicació. I no estic parlant de censura ni d'esmenes unilaterals per part de cap comitè corrector, sinó de la possibilitat (com de fet ja hi ha a les pàgines Wiki) de deixar-hi comentaris, i amb aquests es podria informar a l'autor de determinats errors, solucions sintàctiques que es consideren més encertades i tota mena d'altres propostes. A diferència de les Wiki, però, considero que ningú tret de l'autor no hauria de poder entrar i canviar-li el text, sinó només deixar-hi comentaris i propostes de correcció, i l'autor ja triaria si fer-ne cas o no. Alhora, tanmateix, l'autor hauria d'acceptar que un altre autor prengués com a base el seu text i en creés una nova traducció (amb el benentès que sempre se citi la font). Com més varietat de traduccions, millor, i així els usuaris podrien triar, per exemple, entre una versió en la variant del Principat o en una del País Valencià, o entre una versió que prefereix usar un llenguatge arcaic i una que el modernitza (pot semblar una ximpleria, però jo no tenia clar si, a l'Home Que Fou Dijous, quedava millor usar el “vós” o el “vostè”), o entre una versió que segueix fidelment la normativa i una que és una mica més laxa (sí, d'acord, ja em coneixeu, tinc aquesta debilitat!). Aquesta mena de matisos podrien aparèixer en una breu fitxa que l'usuari podria consultar fàcilment abans de descarregar-se la traducció. Cal aprofitar els avantatges de l'edició digital, no trobeu? De fet, el traductor pot considerar que la primera edició que penja no és encara definitiva i fiable (espera comentaris, correccions i suggeriments). Es podria llavors, com es fa amb els programes informàtics, considerar que són versions 0.X fins que, un cop assolida una edició que es considera definitiva, se'n publica la versió 1.0. Posteriors esmenes, evidentment, poden provocar l'aparició de les versions 1.1 o 1.2, etc. Un segon nivell de valoració de les obres traduïdes podria venir donat per la puntuació dels usuaris. És evident, com podem comprovar en els comentaris dels diaris digitals, que el criteri de la majoria no sempre és fiable, perquè hi pot entrar molta gent a fer el gamberro (o, com es diu a la xarxa, a fer el “troll”) i desvirtuar-ne la valoració. Ara bé, podríem dificultar aquesta tasca destructora si hi hagués l'obligació de subscriure's (gratuïtament, of course). Amb la subscripció, a sobre, guanyaríem un factor molt important: podríem seguir les valoracions dels usuaris que, pel motiu que sigui (els coneixem, ens han agradat les seves anteriors valoracions, etc.), ens desperten confiança i els tenim com a referents. Bé, aquest seria l'esbós del meu somni/projecte. Ho he enfocat tota l'estona com a portal de traduccions, però tampoc no veig perquè no se'n podria fer un altre portal (integrat, en paral·lel o totalment diferent) amb obres de creació pròpia. Com ho veieu? Què en penseu? Inassolible a curt termini? Ens falta, com sempre, l'informàtic? Massa preguntes, ja ho sé, per a formular en un cap de setmana d'agost...