dilluns, 22 de desembre de 2008

Política o terrorisme (diàleg o violència)

Deu militants de l'esquerra abertzale van anunciar ahir que passen a formar part d'ETA, és a dir, que passen a defensar amb les armes allò que fins ara defensaven amb l'acció política. ¿Que potser pensen que amb la paraula no n'hi ha prou? No ho crec, però aquesta és una qüestió secundària, atès que allò principal és que l'Estat espanyol els considerava tan criminals en un cas com en un altre: ja estaven en recerca i captura per defensar políticament les seves idees. I tant per tant... El terrorisme, la lluita armada, no hauria de tenir cabuda en un Estat de Dret. En el cas que ens ocupa, malauradament, els impediments vénen de totes dues bandes: en una, hi ha un grup de persones que han optat per la violència ; en l'altra, no hi ha cap Estat de Dret que els pugui fer front. L'Estat espanyol serà el que vulguin, però no una democràcia (com a mínim, i entre moltes altres deficiències, fins que no mori el Borbó) ni menys encara un Estat de Dret, per molt que els polítics s'omplin la boca amb aquesta mena de paraules. Al País Basc està perseguida la representació política d'un determinat independentisme d'esquerres. I davant d'aquesta prohibició només els queden dues opcions: renunciar-hi o seguir-hi lluitant per altres vies. I dins d'aquesta segona opció, els hi ha que han decidit recórrer a la violència i entrar a militar a ETA. Tant sorprèn, això? ¿Preferiríem que renunciessin al seu projecte d'una Euskal Herria lliure i socialista? Al meu entendre, allò més greu no és que hi hagi unes poques persones que escolleixin el camí de la violència, sinó que en siguem moltíssimes més les que no permetem que hi hagi un veritable marc democràtic on totes les opcions tinguin cabuda i puguin ser defensades amb la força de les paraules. Reaccionarem, com sempre, massa tard, quan algun innocent sigui assassinat, i llavors invocarem aquell mateix Estat de Dret que hauríem d'estar invocant ja mateix davant de la il·legalització d'ANV. PS: no sé si casualment o no, ahir també es complien 30 anys de l'assassinat de l'etarra Argala a mans del Batallón Vasco Español (amb el més que probable vist-i-plau del Govern espanyol, a jutjar per alguna insinuació de Rodolfo Martín Villa). Perquè ara que parlàvem de la necessitat de l'Estat de Dret per a combatre el terrorisme, i considerant que la propaganda oficial no es cansa de repetir que els morts i les bones formes només els posa un bàndol, resulta prou il·lustratiu de la veritable naturalesa del conflicte basc recordar aquest atemptat amb cotxe bomba perpetrat pels "bons".