Acabo de llegir a Vilaweb la notícia de la mort del cantautor basc Mikel Laboa. Tenia només 74 anys, pèrò ja en feia uns quants que la seva salut no era bona i amb prou feines sortia del seu domicili donostiarra. Ja vaig estar a punt de trobar-me'l a Sant Sebastià, el setembre de l'any 2004, quan hi vam anar de viatge amb l'Eva. Em trobava xafardejant entre les paradetes d'una
fira del llibre (no recordo bé si era de llibre basc o de llibre antic), buscant precisament si en alguna podia trobar alguna partitura seva, i en unes d'elles em va atendre un senyor que em va dir que tot just feia 5 minuts que acabava de passar, però que se'n tornava cap a casa perquè es cansava molt ràpidament. Va assenyalar cap a un carrer, i jo juraria haver-hi vist al final de tot com una petita ombra encorbada que desapareixia... però suposo que el desig i les ganes es van imposar a la raó i a la claror del sol. Segons em va explicar el venedor, feia anys que havien tocat plegats alguna vegada, i vam estar parlant una estona dels Ez Dok Amairu i de les relacions entre la Nova Cançó catalana i la basca.
Com suposo li ha passat a molta altra gent, no vaig conèixer la figura del Mikel Laboa fins que vaig veure la pel·lícula del Julio Médem "La pelota vasca", la banda sonora de la qual són cançons d'en Laboa interpretades per l'Orfeó Donostiarra. Després em vaig baixar de l'Emule un parell més de discos, i en vaig quedar encisat, sobretot del que es titula Bat Hiru, que conté moltes de les seves cançons més famoses, incloent-hi Txoria Txori, que va esdevenir una mena d'himne per l'alliberament d'Euskal Herria (de la mateixa manera que l'Estaca del Llach ho era dels Països Catalans). Aquí en teniu un vídeo del Youtube:
fira del llibre (no recordo bé si era de llibre basc o de llibre antic), buscant precisament si en alguna podia trobar alguna partitura seva, i en unes d'elles em va atendre un senyor que em va dir que tot just feia 5 minuts que acabava de passar, però que se'n tornava cap a casa perquè es cansava molt ràpidament. Va assenyalar cap a un carrer, i jo juraria haver-hi vist al final de tot com una petita ombra encorbada que desapareixia... però suposo que el desig i les ganes es van imposar a la raó i a la claror del sol. Segons em va explicar el venedor, feia anys que havien tocat plegats alguna vegada, i vam estar parlant una estona dels Ez Dok Amairu i de les relacions entre la Nova Cançó catalana i la basca.
Com suposo li ha passat a molta altra gent, no vaig conèixer la figura del Mikel Laboa fins que vaig veure la pel·lícula del Julio Médem "La pelota vasca", la banda sonora de la qual són cançons d'en Laboa interpretades per l'Orfeó Donostiarra. Després em vaig baixar de l'Emule un parell més de discos, i en vaig quedar encisat, sobretot del que es titula Bat Hiru, que conté moltes de les seves cançons més famoses, incloent-hi Txoria Txori, que va esdevenir una mena d'himne per l'alliberament d'Euskal Herria (de la mateixa manera que l'Estaca del Llach ho era dels Països Catalans). Aquí en teniu un vídeo del Youtube:
Hegoak ebaki banizkio
neria izango zen
ez zuen aldegingo.
Bainan honela
ez zen gehiago txoria izango.
Eta nik txoria nuen maite,
Eta nik, eta nik, txoria nuen maite.
*
Si li tallo les ales
seria meu,
no podria escapar.
Però d'aquesta manera
ja no seria més un ocell,
i jo m'estimava l'ocell.
Jo, jo m'estimava l'ocell.
I, del mateix disc, el vídeo de Geure Bazterrak, que apareix subtitulat en basc i en castellà:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada