diumenge, 28 de desembre de 2008

Gaza i la barbàrie

A la Franja de Gaza hi triomfa la barbàrie. Tant des del bàndol palestí com des del bàndol israelià. Però la desproporció entre ambdues barbàries és tan gran que no està de més recordar que la Justícia se simbolitza amb unes balances. D'una banda tenim la barbàrie palestina, amb els militants de Hamas llançant indiscriminadament míssils Qassam contra població civil israeliana, el que suposa una clara violació de la IV Convenció de Ginebra, és a dir, un crim de guerra. Entre juny de 2004 i finals del 2007, aquesta mena d'atacs van provocar 11 morts israelians i 5 de palestins. De l'altra banda tenim la barbàrie israeliana, amb bombardejos indiscriminats sobre la població civil (és a dir, el mateix crim de guerra que abans), que durant el mateix període abans esmentat van provocar més de 5.000 morts (més de 400 vegades més!), dels que gairebé 1.000 eren menors de 18 anys. A més, cal recordar que Israel té assetjada Gaza, i que massa sovint no hi deixa entrar l'aigua, els aliments ni les medecines necessàries per a abastir mínimament els seus gairebé milió i mig d'habitants, cosa que ja ha provocat un mínim de 270 morts. [I, dit de passada, amb aquest hortizó de mort i destrucció, ¿com no volen que amb cada nova generació de palestins hi hagi molts que triïn la via armada contra l'opressor?] Però més enllà de la desproporció numèrica (de morts i de mitjans), hi ha la desproporció política: mentre que Israel és un Estat reconegut internacionalment, Palestina no. És a dir, d'una banda ha estat un govern el que ha decidit i executat la mort de molts civils innocents ; de l'altra, un grup paramilitar. Salvant les moltes distàncies i diferències, és com si ETA fotés una bomba a París i l'endemà l'exèrcit de la República Francesa bombardegés Bilbao. O, encara pitjor, és la diferència essencial que hi ha entre que un jueu sigui assassinat pel III Reich o que ho sigui a mans d'un neonazi. I fa plorar que, davant d'aquestes desproporcions, la majoria dels representants polítics dels nostres governs occidentals (democràtics, humanitaris, lliures) es limitin a demanar que "els atacs continus de Hamas acabin si es vol posar fi a la violència" (Bush), o que "acabi immediatament la violència entre Hamas i Israel, i que es recuperi el diàleg" (aquesta és del Moratinos, ministre espanyol d'Assumptes Exteriors... ¿que no havíem quedat que amb els terroristes no hi pot haver negiociacions?). No, senyors polítics, no podem posar els dos bàndols en una mateixa balança. Vostès haurien de jutjar i condemnar els crims de l'Estat d'Israel, que forma part de les institucions internacionals (polítiques i jurídiques), que tant han costat de bastir i que (se suposa) són el fonament del Dret i de la Justícia. Si no podem posar ordre entre els propis membres i valedors de la comunitat internacional, per què pretenem fer-ho sobre aquells a qui encara ni tan sols reconeixem? Mentrestant, només aconseguim cobrir-nos de vergonya, deshonor i ignomínia. I de sang, de molta sang. Estem ajornant l'adveniment de la civilització, i seguim alimentant la barbàrie. Com en el cas d'ETA, no tenim un estat de Dret que s'oposi a la violència: tots som violents, tots som bàrbars. I no es tracta de legitimar una o altra violència, sinó lluitar per a fer-les desaparèixer.

2 comentaris:

Guillem ha dit...

Important fer-se ressò d'aquesta situació que es prolonga per un temps excessiu, però que en l'actualitat té unes conseqüències majors degut al fenomen de la globalització; això és, quan Israel decideix fer atacs als nuclis palestins, aquest acte comporta respostes que no han de donar-se precisament en el mateix lloc ni en el mateix moment, ja que la resposta pot ser un atac terrorista en qualsevol zona amb interessos occidentals, i amb un rerefons sempre religiós (els més recents, els atacs als hotels de Bombai).
I és que aquí és on rau el principal problema, lligar política i religió, i l'origen del mateix es remunta al precís moment en que es va decidir crear un estat israelià en base a una creença religiosa. I precisament per aquest fet, cada cop que es produeix un atac israelià a palestina (jueus contra musulmans), el món musulmà interpreta que és un atac del món occidental, el qual empara a Israel per motius econòmics, a la seva creença religiosa, de manera que la resposta es tradueix en un atac musulmà a qualsevol interès occidental.

Joan Vecord ha dit...

No sé si és una situació buscada o senzillament se n'aprofiten, però tot això de la radicalització de molts islamistes (¡gairebé només a zones on han intervingut els americans, ja és curiós!) i de la seva internacionalització els va molt bé als estats del món per a debilitar el sistema legal i potenciar-ne el policial. És el binomi terrorisme-repressió, històricament tan eficient a l'hora de criminalitzar i d'avortar els moviments socials que pretenen dirigir el món cap a la justícia.

Respecte del binomi política-religió, ara com ara occident no està capacitat per a donar lliçons a orient. Com a exemple, la manifestació d'ahir a Madrid amb molta gent vestida de negre i en favor de la "família"... ¡i no estic parlant de la Màfia!